- hace 1 semana
La Cadena SER i SER Catalunya impulsen el projecte 'Els Nous Altres Catalans', una versió en vídeo de l'obra de Paco Candel. Una iniciativa que ret homenatge a una obra de referència sobre la immigració, amb l’objectiu d'actualitzar-ne el missatge per reivindicar la Catalunya diversa del 2025. Hi participen representants institucionals com el president Salvador Illa, el president del Parlament Josep Rull, el ministre Ernest Urtasun, l’alcalde Jaume Collboni, l’expresident Pere Aragonès o el director general de la Polícia Josep Lluís Trapero. També participen al programa el futbolista del Barça Fermín López, l’exfutbolista José Mari Bakero, la vicepresidenta Elena Fort, el cantant David Carabén, els cineastes Marcel Barrena, Cesc Gay i Carla Simón, el guionista Eduard Sola, les actrius Llum Barrera, Greta Fernàndez, Elisabet Casanovas i Carlota Olcina, les escriptores Najat el Hachmi i Andrea Genovart, les cuineres Ada Parellada i Carme Ruscalleda i altres personalitats d’ambits diversos com Òscar Camps, Judit Mascó, Antoni Bassas o la directora del MACBA, Elvira Dyangani Ose.
Categoría
🗞
NoticiasTranscripción
00:00¡Suscríbete al canal!
00:30He enamorat, he treballat, m'he fet moltes preguntes i he tingut dos fills.
00:34La gran, la Sahar, farà 8 anys aquest gener.
00:47És la mateixa edat que tenia jo quan vaig arribar a aquesta terra.
00:51La miro i penso en aquella petita Iman, el que va viure, el que li quedava per viure i en tot el que s'ha convertit.
00:57Avui soc psicòloga, artista i comunicadora.
01:00I la meva història està marcada per la migració.
01:02Jo em sento catalana, però ho soc.
01:04I la Sahar? He ja nascut i crescut a Catalunya.
01:08La veuen com una catalana? És una pregunta que em faig sovint.
01:11I pensant en tot això, he començat a llegir el llibre de referència sobre la immigració en aquest país,
01:16els altres catalans de Francesc Candel.
01:18Pot ser que algú vegi la Sahar com una altra catalana?
01:22Els immigrants que arriben avui a Catalunya són altres catalans?
01:25Les vides que retrata Candel al llibre són diferents de la meva, i d'una altra època, però no se n'allunyen tant.
01:32Em ressonen a dins.
01:32Ell va radiografiar la realitat dels migrants a Barcelona l'any 1963, en ple franquisme.
01:42Tot havia començat cinc anys abans, el 1958, amb un article de Candel a la revista La Jirafa.
01:49Es titulava Los otros catalanes, i començava amb la mateixa anècdota que després va donar inici al seu llibre.
01:55Era aquesta.
01:56Durant la guerra, els habitants de la Torrassa van posar aquest cartell
02:00Catalunya, termina aquí, aquí empieza Múrcia.
02:04Ja veieu de quina manera més categòrica i convincent són delimitades, engrandides o reduïdes, fetes o desfetes, províncies i regions.
02:14Aquells bons senyors eren mursians, i defensaven els seus furs, que caram!
02:20Jo em pregunto, els pobles qui els constitueix, els homes o la terra?
02:24Si els homes, aquells flamencs veïns de la Torrassa, tenien raó.
02:29Si la terra? No en tenien.
02:31Potser caldria reunir tots dos elements.
02:34Potser no.
02:36Espanya plena de francesos? Seria Espanya?
02:39A desgrat de tot i contra tot?
02:41Jo crec que sí.
02:42Per tant, aquella gent senzilla de la Torrassa no tenia raó.
02:46Allò era Catalunya, mal que els pesés.
02:49L'home s'aclimata.
02:51La terra és impertorbable.
02:52L'home estima la terra on viu.
02:59D'on ets?
03:01És una de les preguntes més complicades per a un immigrant.
03:04Fa més de 20 anys que visc aquí.
03:06A l'edat que jo vaig venir no tens consciència de qui ets ni d'on vens.
03:10Només segueixes els teus pares.
03:12Després passen els anys i t'adones que tota la teva vida ha passat aquí.
03:16Els estudis, la feina, els amics, els primers amors, les decepcions, les alegries, tot.
03:23Aleshores, quan algú et pregunta d'on ets, no saps qui respondre.
03:26La identitat és una cosa estranya.
03:29Tothom vol protegir la seva, però costa acceptar les altres.
03:32Com el 1963, avui també trobem barris convertits en guetos.
03:37Això crea murs silenciosos, com aquells cartells de la Torrassa que et fan sentir que no ets mai completament enlloc.
03:44Però com deia Candel, l'home s'aclimata i acaba estimant la terra on viu.
03:48Jo estimo Catalunya. Potser la meva identitat no és pura, però és real, feta de diverses llengües i cultures i moltes contradiccions.
03:56I potser és just això el que significa ser d'aquí.
03:59Segueixo llegint. Candel explica qui eren aquelles persones que definia com a altres catalans.
04:05Els habitants d'aquests barris, una gran part són murcians, una altra gran part andalusos i finalment la resta gallecs.
04:12Hi ha una barriada, com la de les cases barates, on de català, català pur, no n'hi ha gairebé cap, deu a tot estirar.
04:21Els primers habitants d'aquests paratges, deixant de banda aquest reduït grup que hem esmentat i els pagesos de les diverses magies,
04:30hi van arribar amb la dictadura de Primo de Rivera.
04:33Un contingent immens vingué després sense que ningú hi posés traves.
04:37Semblava, veient aquella afluència, que aquí lligaven els gossos amb llonganisses, i a les seves terres no.
04:45Els immigrants de la dictadura de Primo de Rivera van tenir fills i aquests fills també en van tenir.
04:50Nets catalans, qui en dubta? Si no de costums, sí de naixement.
04:55Els de la segona incursió també van tenir fills i formen generació amb els nets dels primers.
05:00Aquests són i seran els altres catalans.
05:02I així que el que jo he viscut ja passava també fa gairebé cent anys amb Ramon per dins.
05:07Puja el cotxe i la ràdio s'engega automàticament.
05:10Diuen que la immigració és la segona causa de preocupació dels catalans.
05:14I expliquen que els últims anys també hi ha hagut un fort creixement demogràfic.
05:18Un de cada quatre catalans ha nascut fora d'Espanya.
05:21Avui en dia tot el creixement demogràfic a Catalunya es pot atribuir a l'arribada de ciutadans estrangers.
05:27De fet, segons l'Institut Nacional d'Estadística, en els últims 12 mesos han arribat més de 120.000 persones.
05:33A principis de segle la població nascuda fora d'Espanya empadronada a Catalunya era només el 4% del total.
05:40Ara ja són el 25%, uns 2 milions dels més de 8 milions de catalans.
05:44Una proporció que està per sobre de la mitjana espanyola i europea.
05:48Segons l'Hidescat, per països d'origen destaquen el Marroc, Colòmbia i l'Argentil.
05:52La història es repeteix literalment.
06:01Avui els altres catalans venen de l'Argentina, d'Itàlia, del Paquistan, del Marroc, de Bangladesh, de Colòmbia, de Romania...
06:09Catalunya continua sent una terra d'acollida, però les cares han canviat.
06:13Quan jo vaig arribar aquí no sabia ni una sola paraula de català ni de castellà.
06:18Em van posar segon de primària, ho recordo perfectament.
06:21Era com un petit món i hi havia nens de tot arreu.
06:24Érem tots molt diferents, de colors, llengües i històries.
06:28Curiosament, només 4 o 5 companys no havien viscut cap procés migratori.
06:33Ara ho penso i crec que aquella classe era una petita representació del que és Catalunya avui.
06:39Un lloc on les identitats s'entrellacen, on cadascú arriba amb la seva història, però on tots acabem creixent junts.
06:45I potser, d'aquí uns anys, els nostres fills per fi podran ser només catalans, sense els altres.
06:51Sobre aquells murcians i andalusos que van arribar a les mateixes terres on jo visc ara,
07:03Candel explicava que ni ells ni els seus fills acabaven de tenir del tot clar com conjugar la seva catalanitat amb els seus orígens.
07:10El que resulta sorprenent és que aquests fills de murcians, quan diem murcians, generalitzem,
07:16se sentin conquistats tan aviat per Catalunya, on hi ha feina i són ells.
07:21A la terra dels seus pares no hi ha feina. A la terra dels seus pares es moren de gana.
07:26Se senten conquistats per Catalunya, no del tot, esclar, però sí en alguns aspectes.
07:32En primer lloc, si els diuen murcians o gallecs, s'enfaden.
07:36Si els diuen catalans, no. Si els diuen murcians, ho neguen.
07:41Jo he nascut a Catalunya. I els teus pares, què?
07:44Sí, els pares d'ells no són catalans, però ells han nascut a Catalunya i insisteixen.
07:50Ara, no els insulteu Múrcia, no els insulteu Cartagena.
07:55Ells sí que poden fer-ho. Vosaltres no.
07:57Davant la persistent discutida qüestió
08:01Heu vingut a menjar-vos el pa dels catalans.
08:04Es posen furiosos, naturalment.
08:06I aleshores, només aleshores, malparlen de Catalunya.
08:10A ells no els regalen ningú el pa.
08:12Ells se'l suen.
08:14Són tant treballadors com el primer català.
08:16Treballen més que els catalans.
08:18Què farien els catalans sense ells?
08:20De totes maneres, això els passa aviat.
08:23I de vegades ells mateixos, amb la mateixa espasa flamígera esmentada de
08:27Heu vingut a menjar-vos el pa?
08:30Ataquen els darrers immigrants que denigren Catalunya.
08:34Els fills d'aquests catalans, fills de murcians, seran catalans amb pares catalans i avis murcians.
08:42Però els fills d'aquests fills seran catalans amb pares catalans i avis catalans.
08:47Purs ja? No, esclar. I els que vindran? No, o sí.
08:53La puresa de la raça és una falòrnia, com allò de la sang blava.
08:57Els vertiginosos temps moderns escombren moltes coses, les més estúpides en general.
09:04Tot i així, Candelta m'explica que, si bé la immigració de mitjans del segle passat va necessitar un temps per adaptar-se,
09:10majoritàriament es va acabar sentint catalana.
09:13El temps ha demostrat que aquell quiquiriquic dels immigrants d'aleshores era un foc d'enceralls.
09:19Avui dia tots s'han integrat, i alguns ultrapassant o sobrepujant aquesta integració s'han tornat furibuns catalanistes.
09:29I això que els esdeveniments no van ajudar-hi, ben a l'inrevés.
09:32Aquesta experiència pot demostrar o permetre d'esperar que amb els immigrants d'ara passarà el mateix, o poc més o menys.
09:42El temps ho dirà, i que tots ho puguem veure.
09:45Què vol dir realment integrar-se?
09:50Perquè integrar-se no pot voler dir esborrar les arrels, ni renegar de l'origen, ni oblidar la llengua materna o la cultura amb què vas créixer.
09:58Integrar-se no pot voler dir desaparèixer dins d'una altra identitat.
10:02Però tampoc pot ser venir només a utilitzar una terra com a recurs econòmic o una eina per sobreviure.
10:07Quan vas a un lloc a buscar-te la vida, no només entres en un territori, entres a casa d'algú.
10:13I aquesta casa s'ha de cuidar, s'ha de respectar i s'ha d'estimar com si fos teva.
10:18La integració hauria de ser un vincle bidireccional, aprendre a estimar la terra on ets, però sense deixar d'estimar la que et va veure néixer.
10:25Candel intuïa aquesta Catalunya mestissa fa més de 60 anys, una Catalunya amb accents diferents, arrels diverses i noms nous.
10:37Un dels temes més importants dels altres catalans és l'habitatge.
10:43I em crida l'atenció perquè també és una de les grans preocupacions dels nostres temps.
10:48A Candel aquest tema li tocava de prop, perquè ella havia viscut en un d'aquells assentaments de barraques que hi havia a Barcelona.
10:54La meva família tenia les seves barraques a la muntanya de Montjuïc.
10:59Eren barraques de fusta i cartró cuir.
11:01De maó, com tantes se'n veuen ara, no ens en deixaven construir.
11:05Tenien el seu hortet, és a dir, que estaven separades les unes de les altres.
11:11A mi encara em sembla recordar que la nostra tenia el terra empostissat.
11:16Una nit, el pare li va volar la taulada i va haver d'anar a demanar ajuda al seu germà i al seu cunyat.
11:23Jo era molt petit i d'això de la taulada no me'n recordo, però d'allò de l'empostissat, sí.
11:28Una barraca és com un fill malalt. Aquesta comparació és d'un barraquista.
11:36La barraca l'estimes com un fill malalt.
11:39Cada dia n'has de tenir cura, posar-hi pegats, apedassar-la.
11:43Montjuïc, Trinitat-Bardum, la Marítima des de la Barceloneta fins al riu Besòs,
11:51Poblenou i Sant Martí, el Carmel-Guinardó i a Sants la Torrassa, la Bordeta o Coi Blanc.
12:01En aquestes zones és on resideix l'aclaparador nombre dels altres catalans.
12:07Gairebé sempre en condicions de vida tan deficients que, francament,
12:11resulta meravellós que aquesta gent no menysprei aquest país,
12:15perquè l'única cosa que hi han trobat és una millora que només podem qualificar de relativa,
12:21però de cap manera completa, justa i equitativa.
12:27Torno a tenir aquella sensació d'un relat que es repeteix,
12:31de vides que són diferents però que s'entrellacen,
12:33d'aquella ciutat en la que milers de persones s'amuntegaven en barraques i en cases barates,
12:38fins a la que em va acollir a mi.
12:41Vivíem a la Barceloneta, en un pis de 36 metres quadrats.
12:45Érem sis a casa, els meus pares i quatre germans,
12:48i teníem només dues habitacions, una per als meus pares i l'altra per a nosaltres.
12:53Un dia una de les lliteres es va trencar
12:55i durant anys vaig dormir a terra amb la meva germana petita sobre un matalacet.
12:59Per mi no era res estrany.
13:01Jo no sabia què era tenir una habitació pròpia, però tampoc ho trobava a faltar.
13:06El dia a dia dels meus pares era molt dur
13:08i dormir o no en un llit em semblava molt superficial.
13:11Tenia un sostre, tenia els meus pares, tenia roba i sobretot podia estudiar.
13:16I per mi era suficient.
13:18Amb els anys entens que la precarietat també és això,
13:21aprendre a no demanar més del que tens,
13:23a viure amb agraïment però també en silenci,
13:26perquè ningú vol mostrar que és vulnerable.
13:28Ningú vol ensenyar que a casa seva no hi ha espai,
13:31que les parets són fines o que dorm al terra.
13:34Continuo llegint.
13:35L'edificació anàrquica arriba a constituir un greu problema ciutadà.
13:41L'abandonament dels pobles era ruïnós,
13:43però quan van voler posar-hi remei ja era una mica massa tard.
13:47De tota manera, si bé aquella gent ja no la podien acomiadar del lloc on era,
13:52sí que podien controlar el naixement de noves barraques.
13:56Van posar una placa numerada a la porta de cada barraca.
14:00Era una mena de control.
14:02Les barraques en placa tenien dret a subsistir
14:05mentre se'ls aplicava una solució.
14:07La barraca que no en tenia volia dir que havia nascut il·legítimament.
14:12Los hombres de los picos
14:18Els diu la gent de les barraques a les brigades de demolició.
14:23A les dones, quan els veuen, els venen tremolins.
14:26Acostumen a caure sobre la barraca sentenciada
14:29a les hores que els homes estan treballant.
14:32Aquestes brigades generalment són compostes de peonatge.
14:36Peons vells.
14:37Gent també d'enronament.
14:38Esfondrada.
14:40Exposats a quedar-se sense feina a cada moment.
14:44Saben que la seva tasca és ingrata.
14:46I la fan com avergonyits de cara al públic que els mira
14:49o de cara als seus germans perjudicats.
14:52Però obeint obsequiosament l'encarregat o el capatàs.
14:56S'adonen que si fossin homes com cal,
14:59haurien d'emprendre-les a cops de pic
15:01contra els caps que els manen.
15:03Des del 57 ençà, les barraques no han prosperat.
15:08Tampoc no han minvat.
15:09N'enderroquen, però en sorgeixen d'altres.
15:12Han desaparegut totes les del Bogatell
15:14i part de les del Somorostro.
15:16Però en construeixen al barri de la Salut de Badalona,
15:19a Torrobaró i a l'Hospitalet.
15:21L'Ajuntament només controla les de la ciutat
15:23i en prou feines.
15:25L'immigrant que avui dia arriba a Barcelona
15:27ja no es fa una barraca.
15:29Però de vegades la compra un altre immigrant
15:31que ha prosperat.
15:33Però encara n'hi ha de barraques.
15:35Només a Barcelona hi ha una seixantena
15:36d'assentaments de barraques,
15:38on hi viuen més de 300 persones,
15:40inclús els infants i joves menors d'edat.
15:43I el fenomen no es limita a la capital.
15:45Si volen marxar-se no tindran ninguna pega, ¿de acuerdo?
15:48Vale, de acuerdo.
15:49Nosotros no somos violentes.
15:50Vamos a mostrar al alcalde hoy
15:52somos más ser humano que él.
15:53Este es el sonido ahora mismo
15:55de algo que está ocurriendo en Badalona,
15:56el municipio que gobierna...
15:58A Badalona acaban de desallotjar
16:00400 persones que vivien a l'antic Institut Ben-Ou.
16:03Molts són migrants de l'Àfrica subsahariana
16:05i la majoria no tenen cap altre lloc
16:07com passar la nit.
16:09En Yunus és un dels seus portaveus.
16:11Justo ahora venen diciendo
16:12que no tenemos que salir de ahí
16:14en plena inverno
16:16a la puerta de la Navidad.
16:18Nosotros le vemos como un...
16:20No es humanidad eso.
16:23Es inhumano eso.
16:25Porque la mayoría de nosotros
16:26vivíamos una nave
16:27que hace cinco años se quemó.
16:31Entonces, bueno,
16:32la gente no tenía dónde ir.
16:35Hemos ocupado ahí
16:36para estar ahí.
16:37Bueno, eso no es fácil
16:39vivir en un sitio
16:39que no es vivienda
16:40y lo tuvimos que adaptar
16:42para que pudiera vivir
16:44más o menos bien.
16:45Hacer cocinas,
16:46hacer baños,
16:47baños había,
16:48pero adaptarlos
16:49a nuestra necesidad
16:50no es fácil.
16:52No es fácil
16:52porque somos mucho
16:55y requiere mucho trabajo
16:56y mucho esfuerzo también.
16:58Hay realitats muy duras.
17:10Candel también explica
17:11como en un momento donado
17:12se creó que las barraques
17:14donaban una mala imatge
17:15de la ciudad
17:15y van comenzar las presas
17:17para crear habitaciones
17:18de protección oficial.
17:19Nos encontramos, por ejemplo,
17:21con esto que se dice
17:22estatajes protegidos.
17:23Estasajes que, de todas maneras,
17:25no han servido nunca
17:26para resolver las infamantes
17:28condiciones de llotjamiento
17:29de los que viven
17:30a la zona o el lugar
17:31donde estos son erigidos.
17:33En realidad,
17:35estos grupos de estatajes
17:36siempre se edifican,
17:38o bien,
17:38no por tal de ayudar
17:40a los más necesitados,
17:42sino a los que criden
17:43más la atención.
17:44Una cosa así
17:45va a pasar
17:45cuando se va a celebrar
17:46el Congrés Eucarístico
17:48a la nuestra ciudad,
17:49el año 1952,
17:51con las barraques
17:52que había a la Diagonal.
17:53La gente que vivía
17:56ahora son los barrios
17:57de Can Clos
17:57y el Polvorí,
17:58a Can Tunís.
17:59Aquestas barraques
18:00feían muy llet
18:01al punto
18:02donde se iba a montar
18:03a la alta monumental
18:04y donde se producía
18:05la magna concentración
18:06de fideles.
18:08Es van erigir
18:08a estas dos barriadas
18:10más
18:10por tal de resolver
18:11la papereta
18:12que representaba
18:13aquella taca
18:14en aquella mar religiosa
18:15que per esperanza
18:16de veritable ayuda
18:17y ganas
18:18de resolver el problema.
18:20A Can Clos
18:20es tractava
18:21d'unes 200 cases
18:23que es van construir
18:24en 24 días.
18:26Així van sortir.
18:28La gent
18:28se n'hi van a viure
18:29quan algunes
18:30encara no estaven acabades,
18:32de pressa
18:33i corrents.
18:34S'hi van ficar
18:34de qualsevol manera.
18:36Els materials
18:37estaven tan tous
18:38que les escales
18:39s'oscaven.
18:41Diran
18:41que més valien
18:42aquests estatges reduïts
18:43que no les barraques
18:44on vivien abans.
18:45No ho sé.
18:46Era una manera
18:47descarada
18:47d'enganyar les persones.
18:49Al cap de poc temps
18:50les cases
18:51estaven
18:51totes escardades.
18:53I aleshores
18:54vinc a posar
18:54pedaços
18:55i pegats.
18:57L'habitatge protegit
18:59no era només
18:59una realitat
19:00en temps de Candel.
19:01Encara el necessitem ara.
19:03Aterrar un país nou
19:04i aconseguir
19:05un pis
19:05a un preu assequible
19:06et pot canviar la vida.
19:08Tenir un espai digne
19:09on construir un allar
19:10sempre és el primer pas
19:11per començar de nou.
19:13Penso en la Dilora
19:14i el Munis
19:14que van arribar
19:15a Dusbaquistan
19:16sense res.
19:16I ara tenen
19:17un negoci propi
19:18i una filla
19:19a la universitat.
19:22Sin tenir
19:23el piso
19:24de Fundació
19:24d'Habitatge Social
19:26no hem tingut
19:28l'oportunitat
19:29d'abrir el restaurante
19:31perquè
19:31dos alquileres
19:33igual
19:33ara està
19:34molt poc.
19:35Cuesta pagar
19:35dos subministros,
19:37dos alquileres,
19:37encara és poc
19:38però el restaurante
19:39és normal,
19:40normal,
19:41normal.
19:42Llega
19:43un pago,
19:44otro pago,
19:45és otro pago,
19:46entonces
19:46si no
19:47no estuviéramos viviendo
19:49en piso de fundación,
19:51tener restaurante
19:52no era imposible.
19:54No he tenido
19:54ningún trabajo
19:55con
19:56contrato indefinido
19:57yo antes.
19:59ahora después de ser
20:01autónoma
20:01ahora tengo
20:02un trabajo
20:03indefinido.
20:05Un parágraf
20:06que me'n rebia
20:06especialment
20:07dels altres catalans
20:08és del que evidencia
20:09com la construcció
20:10de pisos
20:11per als immigrants
20:12que vivien
20:12en barraques
20:13no es va alliurar
20:14d'un fenomen
20:15que a dia d'avui
20:16en sona
20:16i molt,
20:17l'especulació
20:18immobiliària.
20:19Així ho explica
20:20Candel.
20:21A primers
20:21d'aquest any
20:221963
20:23me n'he anat
20:24a viure
20:25en un dels pisets
20:26que el Foment
20:26ha construït
20:27al peu
20:27dels que en diem
20:28el polvorí.
20:30No són res
20:30de l'altre món,
20:31molt petitets,
20:3252 metres quadrats.
20:34Vam haver de donar
20:3555.000 pessetes
20:37d'entrada
20:37d'un total
20:38de 108.000
20:39que pagarem
20:40en 5 anys.
20:41Els blocs
20:42d'idèntiques
20:42característiques
20:43que es construeixen
20:44al costat
20:45pagaran 90.000 pessetes
20:47d'entrada
20:47sobre un total
20:49també augmentat.
20:50No havia passat
20:51ni mig any
20:52entre els uns
20:53i els altres.
20:56M'explicava
20:56l'encarregat
20:57de les obres
20:58i jo,
20:58per dir alguna cosa,
20:59vaig comentar.
21:00Esclar,
21:01es deuen haver pujat
21:02els maons
21:02i el ciment.
21:04Sí,
21:04però no és això.
21:05És que són 100 pisos
21:06i les peticions
21:07són 600.
21:09Sembla que el cost
21:10dels materials
21:10i mà d'obra
21:11de la construcció
21:12ha pujat.
21:13Tot això
21:13segueixen assegurant
21:14que la construcció
21:15d'estatges
21:16és el negoci
21:16que dona més actualment
21:17i que els guanys
21:18són del 100%.
21:20Aquests ruscos
21:22de gratacels
21:23s'estenen
21:23per la perifèria
21:24de la ciutat
21:25i també més lluny
21:26com els polígons
21:28de Sant Adrià
21:29del Besòs
21:30i de Badalona
21:30o els nuclis
21:31d'Esplugues
21:32i de Cornellà
21:33anomenats
21:34Ciutat Satèl·lit.
21:36Aquest allunyament
21:37de la ciutat
21:38amb els inconvenients
21:39que comporten
21:40sobretot pel que fa
21:41a l'anar a treballar
21:42no ha abaratit
21:44aquestes construccions.
21:45Hi ha un refrany
21:46que diu
21:46per la vida
21:48per la vida
21:48és per la vida.
21:49Una gran massa
21:50treballadora
21:51està perdent
21:52actualment la vida
21:53per uns simples
21:53estatges
21:54que en diem
21:55decorosos.
21:56Barraquisme,
21:59pisos de protecció
22:00oficial
22:01i un altre fenomen
22:02que també coneixem
22:03de prop
22:04les habitacions
22:05rellogades.
22:06Avui a Barcelona
22:07hi ha gent
22:08que paga 800 o 1.000 euros
22:09per una habitació.
22:11Els preus
22:11són desorbitats
22:12i la precarietat
22:13és una realitat.
22:14La meva família
22:15sempre ha estat
22:16la casa que acull
22:17perquè quan un oncle
22:18o un cosí
22:18arribava del Marroc
22:19vivia amb nosaltres
22:20fins que trobava feina
22:21i podia pagar
22:22una habitació.
22:24Fèiem lloc
22:24on no n'hi havia
22:25i compartíem
22:26el por que teníem
22:27i això
22:27també és parlar
22:28d'habitatge.
22:29No només
22:29els metres quadrats
22:30o els contractes
22:31sinó com els migrants
22:33han construït llarg
22:34encara que fos
22:35a base de compartir
22:35sostre,
22:36llit i plats.
22:38Candel parlava així
22:39del relloguer
22:39d'habitacions.
22:41Encara que potser
22:41no ho sembla
22:42el problema
22:43dels rellogats
22:44actualment
22:44és més peurós
22:46que el de les barraques.
22:48El problema
22:48de les barraques
22:49encara que sigui
22:50amb mesures draconianes
22:51i mitges solucions
22:52diuen que es va arreglant.
22:55Les faran desaparèixer
22:56i les substituiran
22:57per refugis
22:57o pel que sigui.
22:59No deixant construir
23:00més barraques
23:00assumpte resolt.
23:02Però aquest control
23:03de la barraca
23:04fa créixer cada dia més
23:05el nombre de rellogats.
23:07La immigració no para
23:08i el que ve
23:08en un lloc o altre
23:09s'ha de ficar.
23:11Hi ha rellogats
23:12als barris extrems
23:13i als cèntrics,
23:14a les enormes
23:15i tronades
23:16cases antigues
23:17i a les cofurnes
23:18modernes.
23:19Fins i tot
23:19hi ha qui ha muntat
23:20un petit negoci
23:21amb això
23:21i té gent a dormir
23:23sense ser cap fonda
23:24ni hotel.
23:26Hi ha antres d'aquests
23:27on els llits tevis
23:28dels qui dormen de nit
23:29són ocupats
23:30durant el dia
23:31pels qui treballen
23:32de nit
23:32fins que tornen
23:33els altres
23:34en una mena
23:35de relleus.
23:35Actualment
23:38hi ha rellogats
23:39a les barraques
23:40als estatges
23:40protegits
23:41als refugis
23:42prefabricats
23:43als pisos
23:43de l'Ajuntament
23:44tot i que
23:45en alguns
23:45d'aquests estatges
23:46és prohibit
23:47de tenir-ne.
23:48A les cases
23:49de tipus econòmic
23:50però que tant
23:51que ara resulten
23:51potser és
23:52on n'hi ha més
23:53a tot arreu.
23:55En aquests
23:55temps miserables
23:56de campi
23:57qui pugui
23:57i el que es quedi
23:58que es mori
23:58hi ha molta gent
24:00que amb el problema
24:01dels rellogats
24:02ha fet el gran negoci.
24:03Com ja hem dit
24:05aquí un vivimara
24:06és rara la casa
24:07on no tenen homes
24:08a dormir
24:09generalment homes
24:10que treballen
24:10pels voltants.
24:12Els cobren
24:12de 400 a 600
24:14pessetes al mes
24:15com a mínim
24:15només per dormir
24:16i rentar-los
24:17una muda
24:18sense dret
24:18a cuina ni res.
24:20I aquí
24:20de les 3 habitacions
24:21de l'estatge
24:22en dedica
24:22dues a això
24:23amb dos llits
24:24cada una
24:25o sigui
24:254 homes.
24:27A mesura
24:27que augmenten
24:28les peticions
24:28o l'escassetat
24:29d'habitacions
24:30que ve a dir
24:30és el mateix
24:31augmenten els preus.
24:33El relloguer
24:34continua molt present
24:35a la ciutat
24:36ara en forma
24:37d'habitacions
24:37i hi ha moltes
24:38famílies senceres
24:39que conviuen
24:40en un espai
24:40de pocs metres quadrats
24:42i que han de compartir
24:43les zones comunes
24:44amb altres nuclis familiars
24:45i també gent més jove
24:47que a terra aquí
24:48es veu forçada
24:49a compartir pis.
24:51Bueno,
24:51mi nombre es Luis
24:53tengo 36 años
24:54Mi nombre es Lourdes
24:56tengo 35 años
24:57Y bien,
24:58estamos aquí
24:58hace un año
25:00en Barcelona
25:01estamos viviendo
25:03en un piso
25:04realquilados
25:05hay una habitación
25:06matrimonial
25:07es donde viven
25:08los que han alquilado
25:09ellos son una pareja
25:10juvenil
25:10con un bebé
25:11y nosotros
25:12somos en la otra habitación
25:14somos mi esposa
25:15yo
25:16y tres niños más
25:17una niña de 12
25:18un niño de 10
25:19y un bebé
25:20de 7 meses
25:21Criar a tres niños
25:23en un lugar
25:23tan apretado
25:24es un poco complicado
25:26es muy complicado
25:27poderles
25:28tan siquiera
25:29llamar la atención
25:30por alguna cosa
25:32que hicieron mal
25:33o se portaron mal
25:34o dijeron algo
25:35que no debían
25:36porque estamos
25:37con personas
25:38que pues da vergüenza
25:39¿no?
25:39decirle
25:40o llamarle la atención
25:42Mai he estat del tot conscient
26:04de com he entrat
26:05en contacte
26:05amb la catalanitat
26:06no he tingut
26:07aquesta sensació
26:08de doble cultura
26:09com un conflicte
26:10o una frontera
26:11Simplement
26:12ha estat el context
26:13on he crescut
26:13El sentiment de pertinença
26:15la mort per una cultura
26:16o per una llengua
26:17no neix de les lleis
26:18ni de les polítiques
26:19sinó de les persones
26:21Cap immigrant
26:22no aprèn a estimar
26:23una terra
26:24perquè li ho diguin
26:24sinó perquè la gent
26:25que hi viu
26:26li fa sentir
26:27que és casa seva
26:27Són els professors
26:29que t'ajuden
26:30els veïns
26:30que et saluden
26:31o la senyora del mercat
26:32Però és evident
26:33que avui a Catalunya
26:34la situació
26:35és molt diferent
26:36de la que va viure
26:36a Candel
26:37quan el franquisme
26:38prohibia la cultura
26:39i la llengua catalana
26:40Si ja és un repte
26:41per a un immigrant
26:42adaptar-se al lloc
26:43on viu
26:43imagineu-vos
26:44com de difícil
26:45havia de ser llavors
26:46amb la repressió
26:47que hi havia
26:47L'immigrant d'ara
26:48topa amb més dificultats
26:50La seva adopció
26:51lenta
26:52encoberta
26:53progressiva
26:54lògica
26:55natural
26:56és més retorta
26:58segueix camins
26:59més plens de revolts
27:00concretament
27:01l'idioma
27:02que és el que
27:03en realitat
27:04atorga el títol
27:05pràcticament
27:06els és vedat
27:07perquè només
27:08el poden aprendre
27:08si l'aprenen
27:10a còpia
27:11de sentir-lo
27:11parlar
27:12entre la gent
27:13i per això
27:13quan l'aprenen
27:14si l'aprenen
27:15l'aprenen
27:16molt malament
27:17i el mateix
27:18podríem dir
27:18de la història
27:19els costums
27:20i la cultura catalana
27:21Recordo que
27:22de petita
27:23a l'escola
27:24vaig trobar
27:24refugi
27:25en alguns companys
27:26el primer dia
27:27de classe
27:27van cridar
27:28una noia marroquina
27:29perquè m'ajudés
27:29a traduir
27:30el que em deien
27:31jo la mirava
27:32fascinada
27:32parlava
27:33amb una fluïdesa
27:34increïble
27:35un idioma
27:35que per mi
27:36era completament
27:36desconegut
27:37quan vaig sortir
27:38del col·le
27:39li vaig dir al meu pare
27:40que volia parlar
27:41tan bé com ella
27:42ell va riure
27:43i em va dir
27:43que no tenia
27:44cap dubte
27:44que ho aconseguiria
27:45i tenia raó
27:47i això em connecta
27:48amb moltes
27:48de les anècdotes
27:49que Candel
27:50va deixar escrites
27:51la meva filla
27:52em diu
27:53papà
27:54hablame en catalán
27:55perquè lo aprenda
27:56per què?
27:57perquè jo soy catalana
27:58a més d'esperançador
28:00això
28:00és trist
28:01i significatiu
28:02és trist
28:03perquè li serà difícil
28:04d'aprendre
28:05la llengua
28:06de la seva terra
28:07perquè a l'ambient
28:08en què viu
28:09i creix
28:09no li donaran
28:10aquest ensenyament
28:11o si per cas
28:13d'una manera
28:13molt migrada
28:14i és significatiu
28:16perquè segurament
28:17quan algú
28:17li ha preguntat
28:18què ets?
28:21ella ha contestat
28:22catalana
28:22tu catalana
28:24i no sabes
28:24hablar el catalán
28:25i ella
28:26ferida en la seva vanitat
28:28ferida en el seu
28:29petit amor propi
28:30ha vingut a demanar-me
28:32els pares
28:33ho saben tot
28:34tot ho poden
28:35que li parli
28:36que li ensenyi
28:37el català
28:37moltes vegades
28:39jugàvem a uns jocs
28:41que no eren
28:41els dels nostres
28:42avantpassats
28:42sinó de la terra
28:43on havíem vingut a raure
28:45ho havíem après
28:46dels fills dels pagesos
28:47que no tractàvem
28:48o dels bailets de port
28:49un barri que tenia
28:51una certa idiosincràcia
28:52catalana
28:52els nostres tractes
28:54amb els altres barris
28:55gairebé es limitaven
28:56a ràpides incursions
28:58vandàliques
28:58trencant vidres
28:59i fent alerits de guerra
29:01a les terribles lluites
29:02de bandes de minyons
29:03potser però
29:04com passava
29:05a les incursions
29:06dels bàrbars
29:07tot garrejant
29:08se'ns enganxaven
29:09la cultura
29:09els costums
29:10i les tradicions
29:11del país
29:12en aquest cas
29:13jocs i barris
29:14respectivament
29:15llegint tot això
29:18me'n recordo
29:18d'un amic meu
29:19un gran músic
29:20que tenim a Catalunya
29:21i que com jo
29:22va arribar aquí
29:23quan era petit
29:24el Kelly Aizaia
29:25tinc ganes de parlar-hi
29:26i que m'expliqui
29:27què suposa per ell
29:28fer música
29:29des de Lleida
29:29i per al món
29:30en català
29:31en el meu cas
29:32represento moltes coses
29:34represento la ciutat
29:35on visc
29:36represento les terres
29:38on vaig néixer
29:39represento
29:40les terres
29:41de moltíssima gent
29:42que se sent catalana
29:44i represento
29:45també
29:45doncs
29:46una comunitat
29:47doncs
29:47què implica això?
29:49implica que
29:49és que possiblement
29:51ets el primer
29:51en fer això
29:52doncs
29:53imagina per un nen
29:54de 13 anys
29:55arribar a Lleida
29:56estic a l'institut
29:58per primera vegada
29:59veig que soc
30:00jo mateix
30:01ja veia que era diferent
30:03a la resta
30:04vinc d'una comunitat
30:06d'origen
30:07on
30:07l'hora d'Esbarjo
30:09és
30:09pràcticament
30:10el millor
30:10i doncs
30:12estic a Lleida
30:14en una escola
30:14o en un institut
30:15on l'Esbarjo
30:16per mi
30:17és una odissea
30:19clar
30:19és que molts
30:20d'aquests adolescents
30:21també
30:21no és com ara
30:21que estan acostumats
30:23a tenir amics negres
30:24o àrabs
30:26o el que sigui
30:26des de molt petits
30:28però jo era el primer
30:29per moltíssima gent
30:31doncs clar
30:32ells no sabien
30:34com comportar-se amb mi
30:36jo no sabia
30:37com arribar a ells
30:39recordo perfectament
30:54el dia que vam haver de marxar
30:55del Marroc
30:56recordo la trucada
30:57que va rebre la meva mare
30:58per dir-li
30:59que teníem visat
31:00i que per fi
31:01ens podríem reunir
31:02amb el meu pare
31:03que feia anys
31:04que vivia en un lloc
31:05tan lluny
31:05que només existia
31:07la meva imaginació
31:08recordo el moment
31:09de fer les maletes
31:10de recollir tota una vida
31:11dins d'una bossa
31:12tota la família
31:13plorant
31:14grans i petits
31:15la meva tieta
31:16em pentinava
31:17i les llàgrimes
31:18em queien pel coll
31:19l'altra tieta
31:20vestia la meva germana
31:21i jo no entenia
31:22absolutament res
31:23si el que ens esperava
31:24era tan bo
31:25per què tothom
31:26estava tan trist
31:26després ho vaig comprendre
31:28i aquesta és potser
31:31la part més silenciosa
31:32i més profunda
31:33de la migració
31:33el sacrifici
31:35d'aquells que marxen
31:36i el desconcert
31:37d'aquells que es queden esperant
31:38evidentment
31:39d'això també en parla
31:40Candel al llibre
31:41no ens hem parat massa
31:43considerar la gran aventura
31:44que per a l'immigrant
31:45representa això
31:46d'anar a cercar
31:47una terra
31:47que vi sigui
31:48més avantatjosa
31:49ho considerem
31:50una cosa normal
31:51i espontània
31:52ens sembla
31:54que tot plegat
31:54és d'una senzillesa
31:55aclaparadora
31:56que un bon dia
31:58van dir
31:58com que aquí estic malament
32:00me'n vaig a veure
32:01si prospero
32:01en un altre lloc
32:02a mi el cor
32:03se m'encongeix
32:04de pensar
32:05que un dia
32:05em puc veure
32:06obligat
32:06a anar-me'n
32:07de Catalunya
32:07perquè les coses
32:08em vagin malament
32:09i això no obstant
32:11els meus pares
32:11ho van fer
32:12però inversa
32:13i van abandonar
32:14uns llocs
32:15que també estimaven
32:15el resultat
32:17és que jo he arrebat
32:18en aquesta terra
32:19i és aquesta
32:20que enyoraria
32:20i no va d'ells
32:21jo mateix
32:24mai no m'he preocupat
32:25massa
32:25d'aquesta aventura
32:26impressionant
32:26que significa
32:27el fet de deixar
32:28la terra dels avantpassats
32:29trencar-hi
32:30per sempre
32:31no m'he entretingut mai
32:33a meditar
32:33tot el que devia significar
32:35aquest canvi
32:35per als meus pares
32:36de vegades
32:38el sentia
32:38parlar del poble
32:39era una nota poètica
32:41per mi
32:41per ell suposo
32:42que enyoradissa
32:43de tant en tant
32:44els meus oncles
32:45hi anaven
32:45i tornaven
32:46amb coses característiques
32:47d'allà
32:48fruita
32:49embotits
32:49no hi havia pomes
32:51com aquelles
32:52jo crec que sí
32:54que enyoraven el poble
32:55però mai no van voler
32:56tornar-hi
32:57d'una manera definitiva
32:58aquesta immigració
33:04és un problema
33:05tan colossal
33:06per a aquests homes
33:07que potser
33:08no arribaran
33:10a superar-lo del tot
33:11dol
33:12haver d'abandonar
33:13la terra
33:15on has nascut
33:16i viscut
33:17només perquè així
33:18ho vol
33:19l'egoisme
33:20d'uns pocs
33:21com explica Candel
33:23totes les combinacions
33:25són possibles
33:25en aquesta rifa
33:26que és la immigració
33:27si anem pel carrer
33:28aixequem el cap
33:29i mirem al nostre voltant
33:31moltes de les persones
33:32que veurem
33:33hauran migrat
33:33si no ho han fet elles
33:35potser
33:35ho van fer
33:36les seves famílies
33:37i sens dubte
33:38en aquesta ruleta
33:39un dels motius
33:40per marxar
33:40són les guerres
33:41xascuna
33:53xascuna
33:55allah
33:56xascuna
33:57xascuna
33:58xascuna
33:59mi llamo
34:00Ashruq
34:00el-imam
34:01tinc 27 anys
34:02soy palestina
34:04nascí en Gafa
34:04mi família
34:05mi madre
34:06mi padre
34:07y mis hermanos
34:08y tot això
34:08estan vivient
34:09en el sur
34:09de Gafa
34:10en una tienda
34:10Y de verdad, no sé cómo contar esto, pero es como vivir, tú vives en el paraíso y ellos están bebiendo en el infierno
34:18Y así estás dividida en dos partes
34:20Una parte ahí con tu familia, que no puedes aguantar el tipo de la vida que tienen
34:25Y tu vida aquí, la paz que tengo, la comida
34:29Es que la vida aquí es muy bonita, pero no puedo disfrutar de todo esto
34:34Mi corazón, mis pensamientos, esto todo se queda ahí con mi familia
34:38Porque yo no puedo vivir bien si ellos no viven
34:41Para mí, Gaza, casas destruidas, gente deprimida, no futuro, no vida
34:51Solo gente que intenta vivir o sobrevivir, mejor la palabra sobrevivir
34:56Porque no hay ningún, sabes, ningún señal de vida
35:00Si marxar és difícil, arribar tampoc és senzill
35:10La prioritat sempre és trobar feina, en els nostres temps i en els temps de Paco Candel
35:15Tenir feina repercuteix en el menjar i també en la llar
35:19Tinc la sensació que en aquella època trobar feina a Catalunya era més fàcil que ara
35:24La primera cosa que resol l'immigrant de seguida que arriba és l'assumpte de la feina
35:29Això es resol en dies, setmanes, rarament en mesos
35:33Primer, les feines al ram de la construcció
35:35Després es busca el taller o la gran fàbrica
35:38Els homes que venen sols a treballar, ells tots sols, s'apanyen més o menys bé
35:43Busquen una habitació generalment per allà al veïnat on treballen
35:47Per tantes o tantes pessetes al mes tenen lloc per dormir i el renten la roba
35:52Mengen als bars o a les tabernotes
35:55Ara, així que es decideixen a fer venir la família, comença l'embolic
35:59I generalment la fan venir de seguida
36:02Candel se centra molt en els sectors de la construcció, els tallers o les fàbriques
36:15Les persones migrants han estat històricament relegades a les feines més dures o més precàries
36:21Encara passa avui
36:22Per exemple, dos terços dels repartidors de menjar a domicili han nascut fora del país
36:27La sobre representació de migrants se repeteix en altres sectors tradicionals
36:31A l'hostaleria, l'obra o la indústria càrnia són un 60% del total de treballadors
36:37Són gairebé la meitat dels taxistes i més d'un terç dels camioners
36:41Quan Candel parla de feina, es fixa sobretot en els homes
36:47Però avui les dones tenen un peç enorme no només a casa, sinó també en el món laboral
36:52Les dones migrants representen un 71% de les treballadores de la llar a Catalunya
36:57Penso en totes aquelles mares de família que són imprescindibles avui
37:03Per a les cures de les persones grans o a la neteja de pisos
37:06Dones com la Rocío, del col·lectiu Micaela
37:09Siempre se ha menospreciado o se ha infravalorado el sector de los cuidados
37:15Al relacionarse siempre con las mujeres, con el sector femenino
37:19Y creo que de un tiempo aquí ha hecho mucho daño el romantizar las curas
37:27Una cosa es el cuidado que tú hagas por amor, por relación familiar, por cariño, por afecto
37:34Y otra cosa es trabajar, que sea tu sector laboral
37:38Yo soy comunicadora social, me desarrollé por muchos años
37:41Y acá soy una trabajadora de hogar
37:43Que estoy orgullosa de lo que hago
37:45Me siento satisfecha el poder brindar soporte y apoyo a otras mujeres
37:51Porque mi idea es, y mi gratificación de lo que estoy haciendo actualmente
37:55Y desde el 2017 acá es el poder saber que otras mujeres no están o no van a atravesar o no han atravesado lo que yo atravesé cuando emigré
38:06El meu pare era pescador al port de la Barceloneta
38:14I allà, cada pescador tenia com un petit traster per guardar les seves coses
38:18Molts homes immigrants que treballaven al port hi vivien
38:22El meu pare també
38:23I va viure un temps, obrint la porta cada matí i veient el mar davant seu
38:28El mateix mar on treballava
38:29El mateix mar que els separava de nosaltres
38:32Eren llocs humils, però allà els hi cabia tota la vida
38:35Una maleta, una ràdio, roba de feina i alguna fotografia gastada
38:40Quan vam poder reunir-nos, vam viure en aquell primer piset de 36 metres quadrats
38:46I anys més tard ens vam poder traslladar a un altre pis a Santa Coloma de Gramenet
38:50Però al cap de poc, el meu pare va emmalaltir i va morir 6 mesos d'estrès
38:55A vegades la vida et deixa arribar només fins al llindar del somni
38:58I després et colpeja
39:00Però tot i això, el seu esforç no va ser en va
39:03Perquè cada pas que jo faig porta una mica d'aquell home que va viure al port per poder donar-nos una vida
39:09Hi ha dos tipus d'immigració
39:21Avui i quan la narrava Candel
39:22La que entra per baix i la que entra per dalt
39:25A Catalunya hi ha un tipus d'immigrant
39:27Contràriament a aquest tipus d'immigrant pobre
39:30Del qual ens hem ocupat tan extensament
39:32I que és una esperança pel país
39:34Que té mentalitat de conqueridor
39:37Són, s'ha dit, parlant en línies generals
39:40Els buròcrates, els militars
39:43I com ja hem assenyalat abans
39:45Molts homes de professió liberal
39:47Aquest contingent petit és poderós per la seva situació social
39:52I la seva força política
39:53Alhora té idees molt concretes sobre Espanya
39:57Sobre Catalunya
39:58Sobre el paper que a ell li pertoca interpretar
40:01Avui els que entren per baix són els que fan les feines més dures
40:05I sostenen el país en silenci
40:07Els que entren per dalt
40:09Avui també anomenats expats
40:11Acostumen a treballar en empreses internacionals
40:14Cobren bons sous i són rebuts com un símbol de cosmopolitisme
40:17És curiós com una mateixa acció
40:23Anar-te'n a un altre país
40:25Pot ser vista amb tanta diferència segons la classe social o el passaport
40:29La diferència entre immigrants i estrangers
40:31Parlo d'això amb l'Agustín Comoto
40:34Un il·lustrador argentí que fa molts anys que viu i treballa a Catalunya
40:37També trobaràs migrants que venen pel mig
40:42Perquè no em considero ni de dalt ni de baix
40:45Però sí que tenim una riquesa a priori
40:48A l'hora d'arribar al país
40:50Que ens situa al que serien les classes mitjanes
40:53O les antigues classes mitjanes
40:56Tot i que tot està canviant en aquest moment
40:58Vull dir que d'una banda és nociu
41:01Perquè hi ha poc salari, la part baixa
41:03I això afecta també la condició del tot plegat social
41:07I per altra banda
41:08Aquesta neosocietat de gent que tributa fora del país
41:14Ho diré clarament
41:15I cobra 6.000 euros al mes probablement
41:18També distorsiona d'una manera molt nociva
41:21El tram final dels altres catalans m'agrada i em fa pensar
41:28El llegeixo just abans d'anar a buscar la meva filla a l'escola
41:31És impossible que no m'enganxi
41:33Parla de l'educació
41:35La cultura de l'immigrant és baixíssima, nula
41:39Aquesta és la primera cosa que contesta qualsevol si li ho pregunten
41:43I és veritat
41:44En tenen molt poca, per no dir gens
41:46Els únics que posseixen una cultura més o menys sòlida
41:49Són els immigrants de classes més altes
41:52Els funcionaris abastament preparats
41:54Es diuen que tenen una cultura caciquista
41:56No he entès massa bé aquesta definició donada per un català
41:59Però suposo que vol dir que som manaires i setciències
42:03Entre els immigrants que han vingut a Catalunya hi ha molts analfabets
42:07Sobretot si comptem com a tals els qui només saben dibuixar la seva signatura
42:12Aquests i els qui no en tenen amb prou feines què llegeixen
42:17L'índex, tenint en compte aquestes característiques, s'eleva enormement entre la gent adulta
42:23I hi ha qui assegura que arriba al 90%
42:27Potser sí, perquè n'hi ha molts que per vergonya posen els cents que saben llegir i és mentida
42:33Aquesta gent de més de 40 anys ja no aprendran de llegir ni escriure
42:39Perquè si han passat així més de la meitat de la seva vida
42:42Per què no han de poder seguir igual fins al final?
42:45O sigui, que no ho consideren necessari
42:48L'accés a la cultura i a l'educació continua sent molt limitat per a moltes persones migrants
42:53La meva mare mai no va tenir l'oportunitat d'estudiar
42:56Encara avui em troben moltes dones com ella, analfabetes
43:00Que se senten apartades del món perquè no poden llegir un cartell, entendre una carta
43:05O fer una gestió senzilla al banc
43:07I depenen dels seus fills o d'algú altre que els ajudi o es tradueixi
43:11Aquesta falta d'accés a la cultura també afecta les relacions dins de la pròpia comunitat
43:16I precisament per això la meva mare sempre ha volgut que els seus fills poguessin tenir l'oportunitat que ella no va tenir
43:23En 60 anys les escoles han canviat molt
43:26No sabria dir fixament ni tampoc aproximadament quants nens toquen per escola en aquestes extenses zones d'immigració o suburbanes
43:35A Cantunis hi ha unes 7 escoles per a 8 o 10 grans barris
43:40A primer cop d'ull sembla una vella quantitat d'escoles
43:43Però si ens hi fixem, a les seves aules d'una capacitat per a 30 alumnes
43:48S'hi amunteguen pel cap baix 50, 60 o 70 alumnes
43:52Veurem palpablement que no solament no hi ha prou escoles
43:56Sinó que alguna cosa no funciona com cal i falla
43:59Si bé des de l'any 57 al 59 han augmentat en 1.129 els infants que assisteixen a l'escola
44:07Aquest any darrer es van quedar sense nari 3.104 infants
44:12També en aquests dos anys veiem que les escoles particulars passen de 1 a 4
44:17Això ens dona una petita idea de l'actual proliferació d'escoles particulars per tal de suplir la manca d'escoles nacionals o del municipi
44:28D'altres països europeus hem sentit explicar que quan els guàrdies als gendarmes troben una criatura en edat escolar rondant pels carrers durant les hores que li pertocaria des a l'escola
44:41Agafen la criatura, la porten a casa i posen una multa als pares
44:45L'ensenyament és gratuït i per tant obligatori
44:48Comprenem que aquí no es poden posar tan seriosos
44:51Per sort, això sí que ha canviat
44:54Avui, tots els menors d'edat han d'estar escolaritzats per llei
44:58Afortunadament, vam homologar-nos als països europeus que mencionava Candel
45:03I tot i que encara hi ha molta segregació i sovint unes ràtios d'alumnes massa altes
45:08L'escola continua tenint un paper essencial per als nens i nenes que arriben d'altres països
45:13Em dic Rizgar, tinc 14 anys i visc a Catalunya per 4 mesos
45:22Em dic Giovanna Lemus, jo vaig néixer als Estats Units per mis meus pares són d'El Salvador
45:31Kenzi Javas, vaig néixer a Jakarta, Indonésia
45:36Em dic Zarina Sofia Rosales Barrera, soc a les Filipines
45:41Jo visc amb la meva àvia
45:43Jo vaig néixer a Turquia
45:45Fa 4 mesos que estic aquí
45:49Estic aquí per estudiar perquè quan jo seré gran jo vull ser una pediatra
45:57L'educació és la clau de tot, sempre és l'educació
46:03L'educació pública és la garantia que tots els nens i nenes catalans
46:07Tinguin l'origen que tinguin, puguin aspirar a les mateixes oportunitats
46:11Que tots tinguem un futur
46:13Però també és important fer-nos responsables de nosaltres mateixos
46:17Jo he crescut en un entorn que m'abocava al fracàs, a l'abandonament escolar, a la desil·lusió
46:22Em deien que no em donarien feina per portar vel, per ser immigrant, pel meu nom
46:27Però mai he deixat de moure'm
46:29I de buscar noves opcions, oportunitats i camins possibles
46:33I si he arribat aquí és gràcies a això
46:35A l'educació i el sacrifici als meus pares
46:38El seu llegat és el que em guia per seguir endavant i aconseguir que els meus fills ho tinguin una miqueta més fàcil que jo
46:45Pensant en ells, arribo a les pàgines finals dels altres catalans
46:52El relat de Paco Candel, que és també el meu relat i el de tants milers de catalans, m'emociona
46:58Les últimes paraules fan així
47:01Bé podria ser, comento amb un gran amic, que en el curs de les dues generacions venidores
47:07Potser en caldran més, la catalanitat passés a mans d'aquests altres catalans
47:11D'aquesta terra forta, noble i renovadora que és Catalunya, dimana una saba tremenda de llibertat
47:17I alhora, una formidable atracció que es torna fanàtica afecció envers ella
47:22Aquests altres catalans, ben polits ja exteriorment, alletats, com hem dit abans pel país
47:27Es veuran cridats a una curiosa tasca, la singularització de la novíssima Catalunya
47:32I Catalunya, a desgrat dels uns i dels altres, o potser per això mateix, s'haurà salvat un cop més
47:38El meu amic té raó, Barcelona, barri de Cantunis, 15 de febrer i 22 d'octubre de 1963
47:45És un final molt bonic, i tant de bo sigui així
47:55Tant de bo siguem nosaltres, els altres catalans, els qui per amor a aquesta terra i per amor a la seva gent
48:01Acabem fent d'aquest país un lloc més bonic i ple d'oportunitats per a les generacions futures com la de la Sahara
48:07Catalunya ja està feta en gran part per aquells altres catalans que van agafar el relleu
48:19Som la continuïtat del que van començar els nostres pares
48:22Els altres catalans ja no som altres, som catalans i prou
48:26I hi ha una frase que m'agrada molt, no recordo on la vaig sentir
48:29Que diu que els catalans naixem on ens dona la gana
48:32I crec que és exactament això
48:46Ser català no cal haver nascut aquí
48:48La catalanitat és un sentiment, una manera de fer, una manera de mirar el món
48:52I és molt bonic imaginar i viure aquesta Catalunya que parla molts idiomes
48:57Que celebra moltes festes, que té moltes històries diferents
49:00Però que comparteix una mateixa rel
49:02El desig de pertanyar i de construir plegats
49:06Me presento, soy Girayzali, mujer marroquí
49:12Tengo 23 añitos, de los cuales 15 aquí
49:15Estudio psicología, cada día cosas mil
49:18No lo soy yo, no lo soy yo
49:47No lo soy yo, no lo soy yo, pero...
49:54No lo soy yo, no lo soy yo, pero...
50:17No.
50:18No.
50:33Gracias.
Sé la primera persona en añadir un comentario