- 1 day ago
"Ni srčnega utripa," so zelo ostre besede, ki jih je moralo slišati veliko staršev. Vsako leto v Španiji umre 2.500 dojenčkov, vsak dan 6. Izguba otroka med nosečnostjo ali kmalu po rojstvu je še vedno tabu tema, ki jo družba malo razume.
Category
📚
LearningTranscript
00:24Bona nit.
00:24Hi ha unes paraules que cap mare ni cap pare voldrien sentir mai.
00:28No hi ha batec.
00:30Però el fet és que en el conjunt de l'Estat cada dia a partir de les 22 setmanes de
00:34gestació,
00:35en el part o en les primeres hores de vida, sis fills no arribaran a conèixer les seves famílies.
00:41Aquest encara és un tema tabú i poc entès per la societat.
00:45Com es pot assumir la mort quan s'espera la vida?
00:48Sense batec vol donar a conèixer una realitat que viu en el silenci
00:52i explicar de la mà de les persones que l'han viscut un dolor poc reconegut i compartit,
00:57el dol perinatal.
00:59Però també ensenyarem l'altra cara d'aquest dol,
01:02la dels professionals que conviuen cada dia amb la mort d'aquests nadons.
01:06Un equip del 30 minuts ha viscut al seu costat jornades de guàrdia molt complicades.
01:12Acompanyem prou bé aquestes famílies en el seu dol?
01:15Sabem donar l'espai i el temps necessari per assumir aquestes pèrdues?
01:19Donem més temps per un permís de matrimoni que per un funeral,
01:23ens diu una de les protagonistes del reportatge.
01:26Tots, famílies i professionals, han volgut compartir la seva intimitat
01:30perquè cap altre pare o mare hagin de viure mai més aquest dolor en el silenci.
01:50Jo estava embarassada cinc mesos i el vaig perdre.
01:55i llavors vaig escriure una gossa en un descampat.
02:01Estàs nerviosa, oi?
02:03Estic molt emocionada.
02:04Jo també estic emocionada.
02:06Perquè avui és l'últim dia.
02:08Jo l'he tingut, aquesta necessitat,
02:10de parlar-ne, de dir jo estic trista perquè he perdut algú, no?
02:15Encara que aquest algú no hagi existit, no l'hagueu conegut,
02:18però tu has projectat allà unes coses i per tant hi ha un dol, no?
02:23Per això també volia parlar-ne i per això volia fer l'obra, no?
02:29Per trencar aquest silenci.
02:34Jo no sabia que en cinc mesos,
02:36quan has de perdre el nadó, doncs has de passar per un part.
02:39L'espectacle està a punt de començar.
02:42Moltes gràcies.
02:48El voleu conèixer?
02:53No.
02:55Jo sí.
02:56Jo sí.
02:58No puc.
02:59Vols saber on ha anat durar aquest no?
03:01Vine.
03:02Serà un instant.
03:08Vam tenir aquesta necessitat d'acomiadar-nos,
03:11de... de... de conèixer-lo,
03:13i d'alguna manera també el fas real, no?
03:16Que petitet.
03:19Que bonic.
03:21Ets tu.
03:23Ets tu, amor.
03:24I veure'l fa que... que existeixi,
03:28i després et permet...
03:31plorar-lo i fer totes les fases del dol millor.
03:35És un tema que... que costa molt, socialment.
03:40Que... que és un tabú, que...
03:42que si tu sents els comentaris que et fa encara la gent, no?,
03:46de veure un fill mort, no?, que quedarà traumatitzada.
03:49Tu no veus un nadó mort, tu veus el teu fill,
03:52i el que tens és la capacitat d'expressar-li
03:54tota aquella mort que, de sobte, se't queda.
03:58i... és un temps per poder-t'acomiadar,
04:01és un temps per donar-li sentit al que està succeint.
04:20La nostra unitat és molt complexa, té molts nens,
04:23i té molts nens que juguen la vida dia arradiat.
04:27Ets preciós, la ima, ets preciós.
04:30I té uns professionals que conviuen amb aquests nens
04:33que s'estan jugant la vida cada dia.
04:36Sempre diem que si el nen no tira la tovallola, jo tampoc.
04:38Per tant, tenim tota l'energia que...
04:41que som capaços de disposar
04:42per ajudar aquests nens en tot moment.
04:47La mort perinatal es considera aquella
04:49que té lloc durant la gestació
04:52i durant els primers temps de vida
04:55un cop el nen ha nascut.
04:57és molt freqüent i les causes són molt variades.
05:04A la nostra unitat neonatal
05:06ens movem al voltant d'entre 30 i 40 nadons morts a l'any.
05:13Vol dir que, proporcionalment,
05:16pràcticament cada setmana en tens algun.
05:18en Espanya hi ha al redor de 2.500 muertes perinatales al any.
05:26¿Eso què són?
05:27Bueno, esos son 6 bebés que fallecen al día en Espanya.
05:31Tots ho hem viscut, tots ho hem patit,
05:34tots ho hem sofert, tots hem tingut davant nostre
05:37un nen que no ha tirat endavant.
05:43Quan li posem el nom de dol perinatal,
05:46aquest adjectiu perinatal és que és molt tècnic.
05:49Li posem un nom molt tècnic per a protegir-nos.
05:58La societat que no accepta els dolts,
06:01tampoc els dolts perinatals,
06:03és una societat indolora.
06:05Una societat en la que el dolor molesta.
06:11A més a més, una societat molt accelerada
06:13i que té molta pressa en tot, també en superar els dolts.
06:17Per tant, és com una coacció social molt encoberta
06:20de nosaltres te diem de què et pots doldre,
06:23de qui et pots doldre i quant de temps pots doldre.
06:25Però un dol requereix un temps.
06:28Pensem que donem molt més temps per a un permís de matrimoni
06:31que per a un funeral.
06:43Davant de Sant Pau n'hi ha un banc,
06:45que per mi és un banc del record.
06:47Sempre que passes n'hi ha gent asseguda
06:49que és un banc que gairebé mai està buit.
06:54I sempre et trobes algú que plora, que riu.
07:01I nosaltres fa 14 mesos estaven en aquest banc.
07:05Va ser on van donar la notícia a la família
07:08que la Valeria ens havia deixat
07:10a les 39 setmanes de gestació,
07:13gairebé a punt de parir.
07:15Això no t'ho diuen mai.
07:18Als llibres no ve que tu has de perdre un fil.
07:22Això és sororós.
07:24És lo pitjor.
07:28Doncs què et sembla si miren com està la Pepe?
07:31Anem a veure.
07:33No li agrada, eh, que li poseu això.
07:35I avui estem embarassats de 35 setmanes
07:39i no sabem ara què passarà.
07:42Estic molt nerviosos perquè s'apropa a la data
07:45del que li va passar a la Valeria,
07:47de quan la Valeria es va morir.
07:49per una part és quina il·lusió,
07:52que ja queda poc,
07:53però per una altra part és què passarà, com anirà.
07:58Perquè, clar, nosaltres venim d'una experiència molt dolenta.
08:01No la van sentir plorar mai.
08:04Quan te la van donar estava calenta,
08:06però inerte, sense moure,
08:09sense dir res,
08:10sense res, sense vida.
08:12No sé, impacta molt.
08:14És una imatge que la tens com molt gravada.
08:17Nosaltres a casa ho teníem tot.
08:19Teníem un cotxet,
08:20la minicuna, ho teníem tot.
08:22És que nosaltres
08:23vam arribar fins al final.
08:25O sigui, vam tindre un embaràs,
08:27vam passar per un parc,
08:29o sigui, tot normal.
08:31L'única diferència és que, bueno,
08:33vam vindre amb una panxa
08:34i amb la Valeria a la panxa,
08:36i van sortir sense la Valeria.
08:53Ara estoy tomándole medidas, eh.
08:54Vamos a hacer una estimación del peso.
08:56Aquí tenemos la cabeza.
08:58Y ahora mismo no está de cabeza, eh.
09:00Ahora la tenemos atravesada.
09:01¿Otra vez?
09:02No le dian que se me ha dado la vuelta.
09:04Mira, tiene la cabeza, la tiene aquí.
09:07La columna la tiene aquí.
09:09Es situación transversal.
09:11Cuando llegue el momento que tengamos que acabarlo,
09:14según esté colocada,
09:15decidiremos cuál es la mejor manera de hacerlo.
09:17La madre que la parió.
09:18Ya hemos comentado que está bien,
09:20que crece bien,
09:21pero que como estás con el cuello acortado
09:24y como está en esta posición que hemos comentado atravesada,
09:28pues te vamos a ingresar para que estos últimos días
09:30te tengamos más vigilada
09:32y cualquier imprevisto, si rompes la bolsa
09:34o hay cualquier otro signo de alarma,
09:36lo tengamos todo a mano para poder atenderte lo antes posible.
09:40¿Vale?
09:40Y evitar que haya ninguna sorpresa.
09:43¿De acuerdo?
09:43O sea, que ahora lo gestionamos.
09:46¿Vale?
09:46Ah, el vas mirar?
09:51Em va fer por veure alguna cosa que no pogués oblidar.
09:55I ara...
09:56m'agradaria tenir alguna imatge per recordar,
10:01perquè no fos només un ombra.
10:13avui vinc a casa de l'Anna i el Rafel
10:15per fotografiar les cosetes de la seva filla Muriel.
10:19La Muriel va morir els 8 mesos d'embaràs
10:22per una preeclàmcia.
10:24El barreté que li van posar quan va néixer
10:26i en el seu moment no van tenir temps
10:29ni de veure-la, ni de fer-li fotografies,
10:31ni de poder-se'l'expedir.
10:36Ara han plantat un llimoner al pati de casa seva
10:38i m'han trucat perquè els hi pugui fer un reportatge.
10:44Vam plantar el 12 d'octubre,
10:46que és quan havia de néixer la Muriel,
10:48i vam pensar que era una bona manera de recordar-la,
10:52sempre que sortíssim a fora
10:53i que la poguéssim veure.
10:58Entres a l'habitació i, clar, està buida.
11:00Tot queda aquí dins d'una capseta, no?
11:01És com, bueno, costa bastant, la veritat,
11:05tornar a fer el dia a dia.
11:06Quan ja t'havies esperat, ja havies fet uns plans de futur.
11:09De fet, quan ja l'estimaves.
11:10Quan ja l'estimaves, i quan ja l'estimaves.
11:13Quan ja era nostra.
11:15I, clar, faltava molt cupet.
11:17Et quedes sempre amb això, però...
11:19però, bueno, la vida continua i hem de mirar amb esperança endavant
11:23i sabem que ens ajudarà.
11:25No ho sé, tenim aquesta esperança, eh? Sempre de...
11:27La tenim al cor.
11:28En de fet, la tenim al cor i la tenim al cap, i la vull sentir tota la vida.
11:34Com no has de plorar? No passa res.
11:37I per la teva, nena, pues, claro. Tranquil·la.
11:41Sí, clar.
11:44Sabeu moltes coses, eh?
11:45Exacte.
11:46Sí. Sabeu moltes coses, però és molt bonic.
11:53En el dol gestacional i neonatal,
11:57la principal dificultat és que no hi ha res que puguem guardar.
12:01És una mica una forma de donar-li aquest dol coses tangibles.
12:05Llavors, quan tu dius que fas fotos a famílies amb dol
12:08d'anomenats als seus bebès morts,
12:10la gent no sé què s'imagina,
12:12però s'imagina coses molt rares que no són, en absolut.
12:14Això obliga una mica el seu entorn a enfrontar-se amb aquesta realitat,
12:18que és el meu bebè ha mort, i a tu no t'agrada, a mi menys,
12:21però vull parlar del tema.
12:24No s'entén que s'hagi de fer una foto
12:26a un bebè si ha mort, no?
12:28Llavors, què passa?
12:29Com que això no es fa, tot això després s'acumula,
12:32i és una ferida que es va fer en gran.
12:33Això es fa a tot arreu.
12:35Al món anglosaxó, sobretot des dels anys 80,
12:38hi ha quantitat de reportatges que es fan
12:41de forma oficial als hospitals.
12:43O sigui, si fa un reportatge preciós a la família,
12:46realment la solució seria tan fàcil
12:48com fer les fotos quan està el bebè.
12:50Jo tinc la convicció
12:52que el meu projecte d'aquí uns anys
12:54no serà en absolut gens necessari,
12:57i serà com, per què feies aquestes fotos?
13:02Penso que, en general,
13:03s'intenta minimitzar sempre
13:06el dolor de la pèrdua,
13:08de l'embaràs,
13:09però com a sobre sigui un embaràs
13:12de primer trimestre,
13:13aquesta falta de reconeixement
13:14encara és molt més present.
13:16Bueno, no hi ha per tant,
13:18perquè de seguida te recuperaràs,
13:19en dos o tres mesos tindré una altra criatura.
13:22Sí, però no serà aquesta.
13:23No estàs escoltant el dolor d'aquella persona
13:26i al infravalorar-lo
13:28estàs ferint-lo sense adonar-te'n.
13:31I quina relació més gran
13:32que la que s'estableix
13:33amb una persona
13:34a la que jo li volia donar vida
13:35i la vida no ha volgut
13:37que fos possible.
13:42Te imagino
13:43como un trozo de barro esbozado,
13:45como la primera forma
13:47que se crea
13:47al sujetarlo con las manos,
13:49al apretarlo
13:50y desplazar fragmentos de materia
13:51con el dedo mojado.
13:53Una masa perfecta
13:54sobre la que después
13:55se empezará a buscar el detalle.
13:59Pero contigo el proceso
14:00es más mágico,
14:01porque la masa creada
14:03en ese primer gesto
14:04crece en volumen
14:05a medida que se perfecciona la pieza.
14:07Y la pieza,
14:08dentro de nada respirará
14:10y se pondrá en morada
14:11si llora mucho.
14:13A mis ojos
14:14serás el ser humano
14:14más bello y perfecto.
14:28L'any passat
14:28vaig tindre dos avortaments espontanis.
14:31Jo vaig tindre la perda
14:32els tres mesos
14:34i suposa que allà
14:35encara no havia passat
14:37gaire res,
14:38però a mi sí que m'havia passat.
14:39A mi m'havien passat moltes coses.
14:41Jo havia establert
14:41un vincle físic.
14:43I després,
14:44a nivell emocional
14:45i a nivell de projecció,
14:46tu ja estàs comprant roba
14:48per al nen
14:49i t'estàs comprant roba
14:50per a d'aquí tres mesos
14:52quan tinguis aquella panxa
14:53que tens tantes ganes de tindre.
14:56Hi ha moltes dones
14:57que han hagut de parir
14:58un nen mort
14:58i que a més a més
15:00han sentit culpa
15:01i s'han amagat
15:03i han sentit vergonya
15:04i no han pogut,
15:05això és el que més mal em fa,
15:06viure un dol.
15:07Per això vaig voler nombrar-lo.
15:10Perquè la maternitat
15:11o les maternitats
15:13no només és el que apareix
15:15a aquestes revistes
15:16de paper brillant
15:17i de color rosa.
15:18La maternitat
15:19pot ser molt dolorosa
15:21i un cos d'embarassada
15:24amb un embrió mort
15:24també és una manera
15:25de maternitat.
15:29El que et passa
15:30com a dona
15:31quan vols ser mare
15:33o penses que vols ser mare
15:34i no pots ser-ho
15:36és que penses
15:37que tens una tara
15:38i això fa molt mal.
15:39Jo quan vaig tindre
15:41la primera pèrdua
15:42vaig sentir aquesta tara
15:44però sobretot
15:45vaig sentir molta culpa.
15:47Mai m'hagués pensat
15:48que la maternitat
15:51m'aproparia tant
15:52a la meva família.
15:53Jo recordo
15:54quan la primera pèrdua
15:57òbviament fa mal
15:58però em feia més mal
16:00i encara m'emociona
16:04com ho vivia
16:05la meva mare
16:06i la meva germana.
16:09I que part de la culpa
16:11també acaba sent
16:12el no poder
16:14fer
16:15el que ells estan fent.
16:16El que la meva mare
16:17va fer amb mi
16:17jo no podré fer
16:18pensar que no podré
16:20fer amb una nena.
16:22Jo ho he trobat després
16:24la resposta
16:25i he pogut viure
16:26el lol després
16:27pintant
16:27però pintant
16:29amb una taca
16:30i a base de pintar
16:31molts embrions sants
16:32vaig entendre
16:33que havia de pintar
16:34embrions amb malformacions
16:35perquè el que jo havia estat
16:36gestant
16:37era un embrió
16:37amb malformacions
16:38i no va ser
16:39fins que vaig pintar
16:40aquests embrions
16:41amb malformacions
16:42que em vaig alliberar
16:43de la pena.
16:47Tu creus
16:48que és culpa nostra?
16:50No.
16:51No, esclar
16:52que no és culpa nostra.
16:53Doncs de qui és?
16:54De ningú, amor.
16:56Eh,
16:57escolta, no és culpa de ningú.
16:58La culpa
17:01està molt present
17:02a una gossa
17:03en un descampat
17:04perquè estava molt present
17:06aquells dies
17:06a l'hospital
17:07amb mi, no?
17:08I evidentment que jo
17:10penso
17:11i racionalment
17:12entenc
17:12que jo no tenia
17:13la culpa de res.
17:15Però no sé
17:16per què
17:16la sents.
17:17La culpa
17:18és un sentiment
17:19en el dol periodonatal
17:19que està
17:21superimplícit.
17:22Jo
17:23diria que
17:24quasi bé
17:25el 80%
17:26de les dones
17:26tenen aquest sentiment
17:28de culpa.
17:28Vaig a insistir.
17:29Què he fet?
17:30Per què?
17:30Què he fet malament?
17:32Va ser aquell dia
17:33que vaig fer
17:34tres cafès.
17:35Va ser aquell dia
17:36que vaig caminar
17:37massa estona.
17:38Vaig a dir,
17:38que si comences a pensar,
17:43Com es pot trobar
17:44la mort
17:44quan s'espera la vida?
17:46És que no me'n sortiré.
17:48Té a veure
17:48amb el sentiment
17:49de protecció
17:50que una dona genera
17:51quan t'hi portes
17:52una criatura
17:53a dins teu, no?
17:54Tu,
17:55ets tu.
17:56Crec que hi és,
17:57també,
17:57perquè hi ha
17:58aquesta cosa social,
18:00no?
18:00De,
18:00com a dona,
18:01no?
18:02No, no, no he,
18:03no he pogut, no?
18:04Jo tinc una frase
18:05a l'obra que és
18:06em sento culpable
18:07com un bacallà sec.
18:09I una mica
18:09ve d'aquesta cosa
18:11de dir, hòstia,
18:11no ho he fet bé,
18:13he fallat, no?
18:14Jo no faig sentir res,
18:15i ell no ho fa.
18:17Sóc jo,
18:18jo sóc la que em sento així,
18:19culpable,
18:20com un bacallà sec.
18:22Pensava que podria fer-ho,
18:24pensava que ho faria bé.
18:32Van estar ingressats
18:34des del migdia
18:35fins a les cinc i quart
18:37que vaig trencar aigües.
18:40I aquí tothom va córrer.
18:43Jo torno a tindre
18:44la mateixa imatge
18:45que em va passar
18:46amb la Valeria,
18:47la seva germana,
18:47quan va morir.
18:49Jo pel passadís
18:50cridava
18:51mi niña, mi niña,
18:53mi niña,
18:53otra vez no, mi niña.
18:55El moment d'un passadís
18:57que són 10 metres
18:58van ser llarguíssims.
19:02I aquí ja
19:03vaig entrar a quiròfan.
19:07Quan vaig despertar
19:08de l'anestèsia
19:09era com...
19:11que la Chloe no plorava,
19:13que jo no la sentia plorar
19:14i que era impossible,
19:15que jo volia veure-la.
19:17Mala!
19:20Mala!
19:23Mala!
19:27Mala, mi niña.
19:31Mala!
19:32que jo no he hecho realidad.
19:37Parece mentira.
19:41Con lo que no costa.
19:46Con lo que no ha costado.
19:48No, ¿verdad, Cloé? Tocat els dimensos i atrás.
19:53Espera, esta.
19:55Ah, sí.
19:56Ah, sí.
19:57Patata.
19:58Patata.
20:01Es guira, Maia.
20:08Patits amb Llum és una associació de pares i mares
20:10que busca donar un suport a les famílies
20:12que pateixen la mort d'un nadó
20:13durant l'embaràs o en els primers temps de vida.
20:17Una mica l'importància d'aquest dia també és fer comunitat,
20:20el reflectir que som molta gent la que passem per això.
20:27Retroves famílies en les que es coincidit en els grups d'ajuda,
20:30famílies que hi eren abans que tu
20:32i que una mica et van ensenyar que hi havia una llum al final.
20:38I trobar-te amb gent que passa el mateix que tu
20:40et dona unes referències, un marc,
20:42on veus que no estàs boja, com molts cops t'has pogut arribar a pensar,
20:47sinó que és normal.
20:50Aquesta pinya és un suport emocional molt important en el dol,
20:55perquè en aquests moments que són molt durs,
20:58cap mare o cap pare no hauria de sobreviure un fill.
21:02Ens falten les nostres filles i fills,
21:04les nostres petites i petits.
21:06és un gran dol no tenir ni una paraula.
21:08En cap idioma hi ha una paraula per nombrar
21:11els pares que han perdut el fill.
21:13Les persones que estan en dol
21:15necessiten trobar-li un sentit a allò que ha passat.
21:18I per això va molt bé que les persones que han perdut nens
21:21puguin trobar-se acollides
21:23amb persones que han patit la mateixa circumstància.
21:26Perquè ho pots entendre, però no comprendre.
21:29Només una persona que ha passat per el mateix et pot comprendre.
21:37Oi, però amb tota què tal?
21:39Com anar les mans a la... del dia del record?
21:45Com us vol sentir, com us vol quedar després, no?
21:49Va anar molt bé, no només per nosaltres,
21:52sinó perquè és un pretext que tens
21:54per compartir-ho amb l'altra gent, de dir,
21:56ens n'en recordem,
21:57són moltes famílies que passem per aquí, no?
22:00I els de tenir molt presents com un fill més.
22:03I vaig pensar...
22:04I per què no hem de fer participar la gent que ens estima?
22:07Perquè és això del dia del record, no?
22:10Fins i tot aquest silenci ens acaba empapant a nosaltres,
22:13que ens autocensurem,
22:15de parlar dels nostres fills que han mort,
22:18per no incomodar, per no fer mal,
22:20perquè a vegades no és...
22:21no tingueu por a parlar de l'Aitana, no tingueu por a preguntar-me, no?
22:25Estigueu allà.
22:26El nostre procés també, com tots,
22:28va ser molt traumàtic,
22:29però nosaltres vam estar un mes ingressats a l'hospital, pràcticament.
22:34Van ser els dies més durs de la nostra vida.
22:36O sigui...
22:40Recordo trencar-me mil vegades i tornar-me a trencar.
22:43I venia la família i no passava res,
22:45ell estava al llit i vinga, va, tira endavant.
22:48Oh, Jordi, ets l'home, tu ets el més fort, va,
22:50que tu has de portar a aguantar la Montse.
22:52I jo pensava... I a mi qui m'aguanta?
22:54Si no m'aguanto, si em costa horrors aixecar-me cada dematí,
22:59com voleu que jo aguanti la meva dona?
23:02Estàveu per un camí que teníeu molt clar,
23:04que us havíeu preparat tant de temps,
23:05i de sobte la vida te canvia de camí, no?
23:09Me'n vaig adonar que realment,
23:11quan vaig fer més plans per ell,
23:13va ser quan el vaig tenir en braços.
23:16Quan el vaig tenir en braços, aquella estona...
23:21va ser com veure una pel·lícula
23:23de tot el que hauria d'estar de ser a vida.
23:27Jo sempre dic que per mi va ser la millor estona d'aquells 4 dies.
23:36Hòstia, és un moment molt dur i molt...
23:40Et dóna pau, et dóna la tranquil·litat de...
23:43Bueno, mira, és que... és que és una personeta.
23:47És una personeta i és... Ostres, molt petitet,
23:51perquè era molt petitet, però...
23:54li poses una cara, una...
24:24amb macarrons, quan no tenien forces ni energia per cuinar,
24:28els que... els que estan allà.
24:35O sigui, no tenia que haver nacer a les 34,
24:37que nacer a les 26 i llegar a les 34.
24:39és molt diferents, sí, sí, sí.
24:42Bueno, ja ha creixit molt bé, no?
24:44Els professionals hem hagut de viure aquestes situacions...
24:49segurament de manera molt similar a com l'han viscut les famílies.
24:52Abans ho feien com podíem.
24:54I, efectivament, doncs, hi havia qui es tancava el lavabo a plorar,
24:57i hi havia qui... es posava malalt.
25:01Veia que això, que lo que hacemos igual es estimularla,
25:04pones la mano sobre ella i la haces un pic de pressió, eh?
25:07Jo recordo diversos casos de fa molts anys
25:12que se't queden com una cicatriu per sempre.
25:15Els casos sempre et deixen una petita marca, eh?
25:18Jo crec que la cuirassa aquesta...
25:22potser la tenim, però plena d'esgarrapades, eh?
25:27Ens hem hagut d'espavilar, ens hem hagut d'organitzar,
25:29i d'això va sortir una guia d'acompanyament al dol perinatal.
25:33Pensem que no hi hauria d'haver cap professional
25:35que no tingués una formació reglada
25:38en l'acompanyament al dol perinatal.
25:40No minimizar la pérdida.
25:43Lo importante que es, ante todo,
25:45que el dolor sea reconocido, no?
25:48Segur que hi ha moltes famílies
25:50que han sortit d'aquí, i de molts llocs,
25:55molt més desemparades del que haurien d'haver sortit.
25:58I això ha sigut el principal motor
26:00per dir que hem de fer les coses millor.
26:04Ara mateix, a Espanya,
26:06dependiendo en qual hospital, en qual comunitat
26:09i amb qual equip sanitario,
26:11la teva experiència pot ser excel·lenta,
26:15mediocre o completamente deficiente.
26:18També lo que vemos importante
26:20és que sí, que se creen protocolos,
26:23que lo ideal seria un protocolo nacional,
26:26que se pudiera adaptar a nivel comunitario
26:30i a nivel hospitalario,
26:32però tenir protocolos escritos no serve de nada
26:36si no se implementarà.
26:48Jo li prometí a mi filla
26:50que no me iba a olvidar nunca d'ella.
26:51i això penso cumplirlo a qualsevol precio.
26:56Però realment és difícil quan sales del hospital
26:58i que ets compte que tu bé no viene contigo.
27:03Es una sensación como de que te quitan el suelo debajo de los pies y te quedas sin nada.
27:09En ese tipo de situaciones sabes de qué madera está hecho todo el mundo, incluido tú mismo.
27:16El año anterior corrí la Transvulcania y tenía necesidad de hacerle un ritual.
27:23Entonces una de las cosas que yo sabía cuando corres una carrera de montaña
27:27tú puedes poner debajo del dorsal el nombre que tú quieras.
27:31Entonces en mi caso yo no puse mi nombre, puse el nombre de Isabel.
27:35¿Qué pasa? Que cuando pasas corriendo la gente mira el nombre del dorsal y grita el nombre que lee.
27:43Me decían, venga, vamos Isabel. En realidad no decían, vamos Rocío.
27:47Y claro, eso es muy hermoso porque le da vida.
27:50Y después fue precioso cuando me empezaron a enviar banderas con nombres de diferentes niños,
27:57de diferentes asociaciones. Fue muy bonito el homenaje que queríamos.
28:03Cuando ya llegué que estaba que no me podía ni mover ni una pestaña de lo cansada que estaba.
28:08Estaba allí mi marido y mi segunda hija, estaba Paloma, y los abracé.
28:13Fue una sensación de paz.
28:18Madre Libélula nació del encuentro de dos madres.
28:23Tenemos varios objetivos marcados concretos siempre con un trasfondo legal.
28:29El primero que estamos instando es el cambio en la ley del registro civil.
28:35Ahora mismo, las opciones legales que hay cuando pierdes a un hijo antes de nacer,
28:40va a depender de la edad gestacional.
28:43Hay una barrera por encima y por debajo de los 180 días.
28:47Antes de los 180 días no hay absolutamente nada.
28:50No hay inscripción, anotación, no hay nada.
28:53A partir de los 180 días, según está la legislación ahora,
28:59se hace una inscripción en el legajo de criaturas abortivas.
29:03Es una anotación sin nombre y sin nada.
29:05Feto hembra, feto varón, de fulanito de tal y fulanita de tal.
29:10Lo que se pide es que sean miembros de nuestras familias,
29:14que tengan un nombre y que consten como nuestros hijos de pleno derecho.
29:17A las familias les supone muchísimo dolor que veas el libro de familia y no veas a tu hijo.
29:24Y eso no sucede a todos.
29:26Ayudamos a familias a la búsqueda de los restos mortales.
29:30¿Por qué hacemos esto?
29:31Porque cuando un bebé muere antes de nacer, no es persona.
29:36En muchas ocasiones a los padres no se les da la posibilidad de poder hacerse cargo del cuerpo.
29:43O sencillamente estás en tal situación de choc que decides que el hospital se haga cargo.
29:48Entonces, para las familias que buscan a sus bebés
29:51y los reencuentran, reencuentran los restos mortales,
29:56lo más importante es saber primero dónde están sus hijos
30:00para poder honrarlos de alguna manera.
30:05Quan et passa això, no?, que de cop, saps, com que estàs en aquell moment
30:09que l'únic que penses és que has perdut les teves nenes,
30:12o dic, no, no estàs, no pots pensar en una altra cosa, no?,
30:15i només pots plorar i plorar i no saps què fer,
30:19doncs clar, penses, bueno, doncs sí, doncs el que ens diguin, no?
30:23I després, bé, el tema d'enterrar els nens,
30:26van explicar que podíem posar-lo en una fossa comú, gratuïta, diguéssim,
30:30i allí, doncs n'hi ha més nens.
30:32Ja a partir d'aquí ningú t'informa més de res,
30:35perds una mica el rastre.
30:37Un cop van passar uns quants dies,
30:39vaig sentir la necessitat de saber on estaven en aquell moment les meves filles.
30:43Penses que és una cosa especial,
30:45no penses en el que vam trobar,
30:49penses que és com un espai per infants,
30:56per bebés que han nascut sense vida,
30:58penses en una cosa molt estimada.
31:00No? En canvi, quan vam arribar allà,
31:02ens vam trobar una placa de ciment sense res.
31:06Llavors la sorpresa va ser,
31:08hòstia, i això es queda així, el ciment,
31:10amb dos números allà.
31:12I aquí n'hi ha tants nens.
31:14Jo vaig intentar parlar amb el cementiri,
31:18per pujar una placa,
31:21i pagar-la a nosaltres,
31:24però no amb el nom de les nostres nenes,
31:26sinó a nivell de tots els bebés que hi havia allà.
31:30Llavors em van dir que això no es podia fer perquè era un inxo públic.
31:34Li vaig intentar explicar que em semblava que havíem arribat en un moment
31:38i que si els hi passés potser algun d'ells no actuarien d'aquesta forma.
31:43I llavors el cementiri em va respondre molt bé.
31:46Pedien disculpes...
31:47Pedien disculpes...
31:48Per tot el mal trago que li havien passat.
31:51I en feien una proposta d'una placa que se'n farien càrrec a ells.
31:58Nosaltres vam dir-li que posés el nom de Petit Sant Llunc,
32:02perquè...
32:02És un lloc molt bo.
32:04I vam enviar una proposta amb marbre, no?
32:07Si ens agradava, vam dir ok, i endavant.
32:10I va arribar justament el dia del teu aniversari.
32:13És el dia del meu aniversari,
32:14que és el regal que em van fer les meves floretes,
32:16i crec que els pròxims pares que els hi passi almenys,
32:20no trobarem tan desabrigat la situació.
32:23Veig que ara tots els angelets que arribin allà
32:28tenen el seu espai, més petitet i més cuidat, més estimat.
32:41Nosaltres fa dos anys, quasi, vam tenir el nostre primer fill,
32:46i en el dia del parc no va anar tot el bé que hauria d'haver anat.
32:51Erem molt conscients que fins que no arribés el bebè a néixer,
32:56doncs no es quedaríem mai tranquils.
32:59Però durant el treball de part van haver-hi unes complicacions molt greus,
33:04amb les que, evidentment, la meva part com a infermer ja va sospitar,
33:09i vaig dir si podíem, sisplau, traslladar-nos a l'UCI neonatal de Vall d'Hebron,
33:16que és la meva ució en què jo treballava.
33:18Ens van traslladar i, evidentment, no es podia fer res per servei la seva vida.
33:26Per tant, doncs, aquell dia vaig passar a ser de professional el pacient, no?
33:31El familiar d'aquest bebè.
33:36Jo, els primers mesos, quan em vaig reincorporar,
33:39sí que vaig tenir com una sensació de necessitar acostar-me a l'habitació on va passar.
33:46Doncs entrava i, bueno, observava, no?
33:50I potser em venia més en ment el record d'aquell dia.
34:00Jo, quan atenc aquests bebès, no?, i els seus pares,
34:04amb l'experiència que he tingut, sí que potser, quan els atenc,
34:08els miro més als ulls,
34:10identifico més què és el que estan sentint.
34:17Esto lo ponemos bien.
34:19La veo muy bien, ¿eh?
34:20Sí.
34:21Amb l'experiència del meu fill, que em va mullar als meus braços,
34:27vaig poder estar amb ell agafant-lo, donant-lo petons i això, i mimos, no?
34:34Almenys, no sé si dues hores.
34:40I amb els mesos de la reincorporació, doncs,
34:44amb alguns ingressos que se'ns ha semblascut,
34:47se m'ensenia, aquesta espècie com de...
34:50Això ja ho has olorat abans, exactament igual.
34:54És molt, molt difícil perquè se t'ensenen algun al cervell,
34:57que et diu...
34:59És que...
35:01fa la mateixa olor que el teu fill.
35:06Jo em vaig fer aquí l'amaneta del meu fill, que es diu Laim,
35:11i la meva dona també a l'altra mà, a l'altre braç,
35:14i, bueno, no és que això ja ens hagi servit com per superar,
35:19però sí per tenir sempre present que sempre anirà agafats amb nosaltres,
35:25no?, allà on anem.
35:26Porto tatuat l'electrocardiograma del cor de la meva dona
35:30i és així com, bueno,
35:32que porto sempre el seu batec, el seu amor, no?,
35:36constantment bategant en la meva pell.
35:42Gràcies.
35:43Què vas a fer quan arribes a casa?
35:46Eh?
35:47Què vas a fer quan arribes a casa?
35:52Igualita que papà, eh?
35:53Súper contentos, però a la par també és com...
35:57Somos tres i deberíem de ser quatre, en realitat.
35:59T'ha quedat frita.
36:00I amb moltes ganes de llegar, d'estar a casa,
36:03els tres, és a dir, volviem,
36:05empeçarem, no?, una nova etapa a partir de ara,
36:07i l'altra vegada.
36:10I l'entrada a casa del dia que ens van donar l'alta va ser difícil.
36:15Perquè sempre penso que, bueno...
36:17I jo a ella li parlo, eh?, de la seva germana.
36:20Sempre li dic, eh?, mira, això, de fet, com que tinc coses,
36:25n'hi ha coses que sí que he aprofitat.
36:28Mantetes, bodis, quatre coses, eh?
36:31I sempre quan jo li dic, això, Cló, és la seva germana, eh?
36:34Al principi pensava que no l'hi posaria,
36:37i ara és com que te reconforta, no?
36:39És com... ens està ajudant molt en tot.
36:43Però sempre t'hi falta una part,
36:45que aquella part no la recuperarem mai.
36:48Quan sigui una mica més gran,
36:50li ensenyaré les fotos a la seva germana,
36:52i jo li parlaré sempre d'ella i amb naturalitat.
36:56O sigui, no està físicament,
36:59però està present amb nosaltres en qualsevol moment.
37:02De fet, ara, el dolor que sentim ara
37:05i com ho estem ara, no és igual.
37:08Jo, per exemple, un record que tinc és de...
37:11la primera vegada que vaig somriure al cap de molts mesos.
37:16No me'n recordo per què, vaig somriure i, de cop i volta,
37:20em vaig adonar que estava somrient una altra vegada
37:24i vaig començar a plorar perquè em sentia culpable.
37:29Però, al final, t'adones que no,
37:32que has fet tot el que podies fer per ella
37:34i que no pots fer res, ara ja.
37:37Només estimar-la.
37:46Quan comença a ser prou probable
37:49que aquell nen no tiri endavant,
37:50ja ens comencem a preparar.
37:53Ens comencem a preparar com a equip,
37:55ens comencem a preparar personalment,
37:58comencem a preparar la família...
38:02I llavors hem parlat amb els pares, amb la infermera,
38:08i, bueno, m'ho han entès molt bé.
38:10I s'han desmuntat completament.
38:13El pare, que era com el més fort,
38:15però s'ha desmuntat completament.
38:17S'ha desmuntat, només vam perdre un
38:19a l'agost de l'any passat.
38:22El que passa és que no han volgut estar.
38:25Llavors la mare ha tratat d'acomiadar-se,
38:26però sense agafar-la.
38:28I, bueno, doncs ara ens hi posarem.
38:31Bé?
38:32Bé?
38:36Bé?
38:43Quan els pares, pel que sigui,
38:45decideixen que són incapaços d'acompanyar el seu fill
38:48en aquests últims moments,
38:49el que hi ha dues opcions,
38:51o que el nen es mori a l'incubadora o al bressol,
38:54o que un professional faci d'acompanyament físic, no?
39:00I en aquest cas ha estat una infermera
39:01la que li ha proposat als pares,
39:03i ells han acceptat ser ella la que fes l'acompanyament.
39:07I llavors, doncs, la infermera l'ha tingut en braços
39:10i ha estat donant la calor,
39:12el suport, el confort.
39:20La nostra escalfor,
39:22fer-la sentir,
39:24crec que...
39:25doncs que no està sola en aquest moment final, no?
39:35O sigui, intentem que totes les cures estiguin destinades
39:38a aquests últims moments de la seva vida,
39:40fins que deixa de bategar el cor,
39:43doncs...
39:43que els visquin de la manera amb més confort possible.
39:50La nena senti que hi ha algú allà al seu costat, no?
39:55I és una mica dir-li que estàvem allà,
39:58acompanyant-la i estant amb ella.
40:04Recordo la infermera que va portar-me en braços.
40:08Recordo que l'agafava amb amor.
40:12Com es pot sentir amor pel fill mort d'un altre?
40:17El dolor junt.
40:18El dolor barrejat.
40:22Els hospitals.
40:24Les infermeres,
40:25les absorvidores de dolor,
40:27són un to fluix que esmortaeix el cop.
40:32I a poc a poc,
40:34et vas adonant que hi ha vida als descampats.
40:46Aquests pares, el que sí que crec que necessiten,
40:49la tranquil·litat i...
40:52una mica la pau de saber que el seu fill,
40:56fins al moment de la mort,
40:58ha estat amb algú.
41:04Quan aquests pares després et donen les gràcies
41:07i et diuen,
41:08sabem que heu fet tot el possible
41:09i que no hi havia una altra solució,
41:13no dic que es reconforti,
41:15però com a mínim te'n vas a casa amb la sensació
41:17que has fet el que havies fet.
41:22Això, veritablement, no t'acostumes mai,
41:25perquè estàs tractant amb la part més sensible de la vida de molta gent.
41:30No pots pensar,
41:31mira, avui hem tingut un altre mort,
41:33a veure demà què m'espera.
41:34No pots viure-ho així,
41:35no pots viure-ho com si fossin els fills teus,
41:37perquè tampoc podries treballar aquí.
41:38El tema clau és trobar aquest punt d'equilibri
41:41entre una cosa i l'altra.
41:45La meva mare va venir a veure l'obra
41:47i va ser molt bonic,
41:48perquè quan la va veure,
41:51doncs va dir...
41:52va dir, bueno, me ha gustado mucho la obra,
41:54me ha gustado mucho,
41:56me ha llegado mucho, me ha emocionado,
41:58pero lo que más me llevo es que ahora tenga un nieto.
42:03d'alguna manera el meu fill va existir, no?
42:08Perquè al final aquesta és la nostra història.
42:14Amb les seves vaixalles,
42:16un descampat,
42:18però un descampat bonic,
42:20el meu descampat,
42:23amb les ombres que ens recorden,
42:25que hi ha llum!
42:28Jo crec que després de...
42:31del descampat,
42:33i hi ha, sí, hi ha la llum,
42:35hi ha una herència de llum, no?
42:39Després d'una cosa així,
42:41em surts una mica més sàvia.
42:56Veiem alegria després de la pèrdua,
42:59i veiem noves vides després de l'amor.
43:06Si el dia d'avui l'has de escriure amb una sola paraula,
43:10jo crec que seria amor.
43:18les pèrdues són molt importants perquè diuen molt el tipus de persones que són.
43:27Quan travesses aquella barrera del dolor,
43:30moltes vegades creixes, canvies valors,
43:33no? Remous coses...
43:41A las personas que no han pasado por esto,
43:44cuando hablas de tu hijo,
43:45que no vuelvan la cara para otro sitio.
43:48Me he convertido en una persona,
43:50en una versión mucho mejor de mí misma,
43:53y que eso ha sido de la mano de mi hija, Isabel.
43:55M'ha col·locat en un lloc molt més interessant,
43:58a nivell emocional i a nivell intel·lectual.
44:08Ara em sento feliç.
44:10És una felicitat des de la tranquil·litat,
44:13perquè estàs com en pau, no?
44:16Alguna cosa,
44:18que allò serà un homenatge a aquest fill que no va poder viure.
44:22Al final arriba un moment en què...
44:24que aprens a conviure en aquella pèrdua i en aquel dolor.
44:28Encara que sigui difícil, però la vida sigue.
44:35Ara ja sé que pots viure una cosa així,
44:39pots sobreviure la cosa en si,
44:42i pots estar bé.
44:46Gràcies.
45:43Fins demà!
45:47Fins demà!
Comments