Skip to playerSkip to main content
  • 6 hours ago
Fins als dos anys i mig, l’Amélie es percebia a si mateixa com un simple tub digestiu, un ésser inert i vegetatiu. P | dG1fNjM3aFU0TTh3RWs
Transcript
00:00El començament no hi havia res, a part d'un tub.
00:09Van passar dies, setmanes, segles...
00:13I es va produir el miracle.
00:17Així és com vaig néixer per la gràcia de la xocolata blanca.
00:22El plaer era jo.
00:24Obre't.
00:26Obriu-vos!
00:28La xocolata havia despertat tots els meus sentits.
00:31L'Amelie ha dit la primera paraula.
00:33Que bé, què ha dit?
00:34Aspiradora.
00:38Ame vol dir pluja en japonès.
00:40Estimada Nishio-san, sol meu.
00:45Jo era japonesa.
00:48Es farà gran i t'oblidarà.
00:49Me l'estimo, la nena.
00:51Nishio-san!
00:53Era allò, la vida?
00:55Una gran boca voràs que no retenia res?
00:58No, dona. Els records duren.
01:01Com que tot el que m'havia estat donat em seria après, ho havia de recordar.
01:07Ho vull veure tot.
01:09Viure-ho tot.
01:12Escriure apassionadament cada pàgina de la meva vida.
01:15Ha isto?
01:18Allora!
01:19Ha!
01:20Hiro!
01:21Ha!
01:21Hiro!
01:22Ha!
01:23Hiro!
01:23Hiro!
01:23Hiro!
01:23Hiro!
01:24Hiro!
01:24Hiro!
Be the first to comment
Add your comment

Recommended