- hace 12 minutos
Categoría
🗞
NoticiasTranscripción
00:00Tenemos dos grandes de arte y literatura, Miquel Barceló y Javier Cercas.
00:07Anar a pintar y leer es un día perfecto para el Miquel Barceló, cosa que no podrá hacer hoy y
00:13nosotros disfrutaremos de él.
00:16El Miquel, los diarios siempre han estado un capítulo en su proceso creativo.
00:22Javier Cercas va comenzar a las páginas del país a Cataluña,
00:27gracias a un periodista que el va convidar a escriure, que era Agustí Fanchelli.
00:34Es especialment significativo, aquesta dada, perquè a Barcelona el país té una redacció
00:39amb una plantilla d'intensos periodistes que treballen molt a fons.
00:46Cercas tenia 14 anys el dia que va sortir al carrer al país, el 4 de maig de 1976.
00:5114?
00:5214.
00:53Sí.
00:54Bé, bé, no?
00:55Avui és l'autor del llibre de l'aniversari del país i li volem donar les gràcies per això.
01:01Començarem immediatament perquè ells volen parlar, tenen moltes coses a dir i a més moltes coses a discutir.
01:07I jo vull començar parlant del futur, no vull parlar del passat.
01:12I us volia preguntar, penseu quan vosaltres esteu en els vostres processos creatius, esteu pensant en els joves, en arribar
01:21a les noves generacions?
01:23Jo treballo amb gent jove.
01:27Vull dir, a part, jo mai penso en el meu públic com a castes, ni socials, ni econòmiques, ni d
01:37'edats, saps?
01:38Mai. De fet, com a pintor no penso pas en qui és que mira els meus quadres, però jo treballo
01:44físicament amb gent que tenen 30 anys, no?
01:46I que treballen en cibernètica, en robòtica, en coses que per a jo són molt noves i, clar, treballant amb
01:54ells també t'adones que escoltes una altra música, fas altres...
01:59Sí, en aquest sentit suposo que sí.
02:01Però com a una estratègia pensant em sembla...
02:05Jo parlo més amb els espectres que amb els nadons.
02:12A mi em passa exactament igual, però pitjor encara, perquè no, és que això que es diu el públic, o
02:20sigui, jo ni penso en els joves, ni penso en els grans, ni penso en res.
02:24Jo, això que es diu el públic, és clar, és que no existeix.
02:29Bueno, potser penses en un, no?, algú que llegeix un llibre teu, una persona.
02:33És veritat, jo quan érem jove sí que pensava en algú, en algun mestre.
02:37Per exemple, el Joan Ferreter, que va ser molt mestre.
02:39Què dirà el Joan si llegeix això?
02:41Estaves aterroritzat allà, tal. El Joan es mor fa molts anys.
02:43A mi això em passa, em passa també. Exactament així.
02:46Sí, amb una sola persona.
02:47Amb una persona.
02:48Que et mires o que et penses a veure què diria ell d'això.
02:51Però com a genèric és molt...
02:53Hi ha un article d'un gran periodista, que per mi és el millor prosista espanyol del segle XIX, que
02:58era periodista, que era l'Arra.
03:00Sí, el Mariano José.
03:02Mariano José.
03:02Mariano José té un article que es diu, ¿dónde está el público?
03:06No, ¿quién es el público y dónde se le encuentra?
03:07Sí, sí.
03:09I és, perquè és un article humorístic, com moltíssims dels seus, i allò va a un lloc, va a l
03:16'altre, tal i qual, i al final arriba a la conclusió que el públic no existeix.
03:19Sí.
03:19I és que no existeix. El públic existeix, en el cas dels escriptors, existeixen els lectors.
03:23I això, sobretot, no és una decisió teva, qui és el públic.
03:26No.
03:27Però es necessiteu, eh?
03:28Sí, però no és una decisió.
03:30No, no, jo no puc decidir que és el meu públic. El meu públic, a més, sempre és sorprenent.
03:35Sí, hi ha joves, hi ha grans, hi ha de tot. No, no és que necessitem els lectors, és que
03:39en el cas, i crec que la pintura és exactament la mateixa, sense lectors no hi ha literatura.
03:44Sí, sí.
03:45I no hi ha pintura.
03:46Sí.
03:47El protagonista de la literatura i el protagonista de l'art és el lector.
03:51Un llibre sense lectors és lletra morta. És quan el lector obre les pàgines i jo començo a llegir que
03:55aquella lletra morta comença a agafar vida, i a més, una vida diferent en cada cas, perquè cada lector és
04:01l'únic.
04:01Jo només penso en un lector, ara, això sí que és veritat, en un lector, que és l'únic que
04:05conec bastant bé, bastant bé, que soc jo.
04:09Sí, tu com a lector.
04:11Clar, jo intento satisfer-me a mi mateix, o sigui, fer el millor que jo sé, de la millor manera
04:17possible, més complexa, més tal, igual, i llavors quan s'acaba, doncs ja està, s'ha acabat, i ja només
04:22et queda pregar perquè els altres lectors, no?, resar a la Verge Maria, a tothom, perquè allò agravi a algú,
04:27i si no agrada mala llet.
04:29I l'arrò que va fer, llibre que deia Vuelve Este Mañana, no? Vuelve Este Mañana, que el títol és
04:34collonut, Vuelve Este Mañana, en saps dos millors títols de nou, no?
04:38A mi em sembla millor prosista.
04:40Escolteu, però en aquest moment de cultura, de crit, de...
04:42És un suïcid, no? És un suïcid, no?
04:45Serà molt difícil, això.
04:47Sí, sí, sí. Perdona, perdona.
04:49Com encomanarem l'amor per la cultura?
04:51Com cultivar, com transmetre en un moment que està tot molt mogut?
04:56Com podem fer-ho, això?
04:58Tu saps una pregunta per a artistes, de com s'encomana, en el meu cas, això me ve per llibres,
05:05saps?
05:05Vull dir, per a dalt, saps?
05:07Jo vivia en una casa, hi havia molt quadres, molta pintura, però una cosa es treballant, a casa meva hi
05:11havia molt quadres.
05:12I la meva mare pintava, hi havia quadres a casa, i llibres.
05:15Però la meva mare va tenir una il·luminació de portar-me a la biblioteca del poble,
05:19perquè jo vaig aprendre a llegir molt petit, i me va portar a la biblioteca i me van fer entrar
05:24a una edat estravagant.
05:27Quina edat estravagant?
05:28No, no, 4 o 5 anys, com que estava molt a prop de casa, i va ser com un... me
05:33va obrir un...
05:34I els llibres d'art, jo encara recordo on són.
05:38Ara, amb els ulls cucs, podia entrar en aquesta biblioteca i trobaria els llibres de l'art del segle del
05:45surrealisme,
05:45o del Xenini, o d'aquests llibres que allà els llegia amb passió, com els de ser de memòria.
05:51I alguns els vaig llegir moltes vegades.
05:53I a mi em semblava la biblioteca del Borges, infinita, saps?
05:56Si devia ser una biblioteca d'uns centenars de llibres.
05:59Bueno, una biblioteca d'un poble com a Fadenich.
06:01Però això em va ser la meva, vull dir que a mi sempre em va semblar que el llibre era
06:04l'eina per transmetre coneixement.
06:07I no em sembla que això ho hagi substituït cap eina nova, saps?
06:12Sobretot, vull dir, a les llibres electròniques ja vaig tenir un desencís molt gran que em vaig adonar que ho
06:18oblidava.
06:19El que havia llegit amb iPad se m'oblidava com si ho hagués somiat, saps?
06:24I no quedava res.
06:25En canvi, quan he llegit una cosa en paper ho puc a si tot memoritzar molt fàcilment.
06:29És curiós.
06:30Després, parlant amb algú, gent que parla, que estudia aquest tema, van dir que sí que és un fet,
06:35que és com la tipografia, d'alguna manera, funciona en el cervell, no?
06:41Doncs, clar, a mi em sembla que el llibre no em troba res millor que el llibre per transmetre coneixement.
06:46I això crec que està endavant per l'art, la pintura, la música, l'escritura, la literatura,
06:50el ben bé és el mateix, en el fons.
06:53I això crec que és urgent.
06:54Vull dir, això que per això una biblioteca em sembla l'eina perfecta.
07:01I la família, no?
07:03Sí, clar, però la biblioteca pot ser que s'ha de canviar de forma, pot ser una biblioteca
07:06que ara no significa el mateix, que s'ha d'adaptar al temps moderns.
07:11Jo vaig intentar fer una biblioteca a l'Àfrica negra, a Gogolí, un poble de Mali,
07:16i em van dir, però si qui no llegeix ningú més que tu?
07:21I vam fer una espècie de cibercafé llibre, saps?
07:25Però mira, el manco...
07:28Què t'apareix a tu tot això?
07:29Sí.
07:33M'estaven recordant una cosa que deia, un veritó que deia, el llibre és com la roda,
07:37no es pot millorar.
07:38Sí, és veritat, és veritat.
07:40I ha arribat a...
07:42Sí.
07:42No, jo...
07:43Que envia de forma, però sí.
07:44Sí, la roda sempre estarà allà, però el llibre sempre...
07:49No, això m'ho pregunten a mi, clar, com a tu, no?
07:51Què es fa als joves, avui, tal i qual.
07:53Per començar, jo crec que aquí tornem a una cosa que hem parlat moltes vegades aquests dies.
07:59Jo en el llibre del País parlo de com, al cap de tres anys que es va començar a publicar
08:05el País,
08:05la gent ja deia...
08:07Jo quan el vaig començar a llegir, que devia ser dos o tres anys després, perquè als 14 anys no
08:10el vaig començar,
08:10ja la gent deia, el País no és el que era.
08:13Ja no és el que era.
08:14Ja no és el que era.
08:15I havia passat tres anys.
08:16Sí, sí.
08:17I des de l'alçada llavors ja sempre és així.
08:18Sí, sí.
08:19I clar, aquesta idealització estúpida del passat, perquè idealitzem estúpidament el passat,
08:23jo sempre dic que, sisplau, no fem dir a Jorge Manrique que todo tiempo pasado fue mejor.
08:31Sí, sí.
08:31Aquesta frase de todo tiempo pasado fue mejor, la gent diu, li atribueix a Jorge Manrique.
08:35Sí.
08:35És mentida.
08:36Sí, perquè no han llegit el rest del poema.
08:38Exactament.
08:38I perquè no han llegit ni el vers anterior.
08:40I el vers de debò.
08:41I el vers de debò.
08:42Sí, sí.
08:42Perquè Manrique, els poetes, com tu saps que és un lector de debò, mai diuen imbecilitats,
08:46i això és una imbecilitat.
08:47Sí, sí.
08:47Manrique el que diu és, como a nuestro parecer, cualquiera tiempo pasado fue mejor.
08:52I és un poema de dalt, és un poema de dalt.
08:55No és que sigui mejor el pasado, és que no os lo parece.
08:57Sí.
08:58Per què?
08:58Perquè ens fem vells i tal, i la nostalgia i no sé què.
09:01O sigui, nosaltres no érem tots, no ens passàvem el dia quan teníem 15 anys llegint Plató i Aristòtil.
09:06No és veritat.
09:07La gent, érem uns animals, com són ara els animals.
09:09Són animals que es dediquen al futbol i a fer animalades.
09:12Això és la primera cosa.
09:13La segona cosa que s'ha m'haigut és la següent.
09:15A mi quan em diuen què fem amb els nanos perquè tal, s'interessin per la literatura,
09:19això sempre les mares i tal i qual, jo els dic, no tinc resposta.
09:24L'única resposta és, miri, què és la literatura?
09:27Abans que res, és un plaer.
09:29Abans que res, com el sexe.
09:32Exactament igual que el sexe.
09:33Però també és una forma de coneixement.
09:35Exactament igual que el sexe.
09:36Es fa una necessitat a partir d'un plaer, no?
09:40Però també és una forma de coneixement, d'un mateix i dels altres, com el sexe.
09:43Per tant, quan algú em diu que no li agrada llegir, l'únic que se m'acorda és donar-li
09:46el pèsa'm.
09:49Si no volen llegir, mira, que et veurem.
09:51Tens fills, tu, tens fills.
09:53Tinc un fill.
09:53I llegeix?
09:54Llegeix les seves coses.
09:56Jo tinc dos fills, n'hi ha un que llegeix i un que no.
09:58El meu fill llegeix cada dia, tant com jo, i el meu fill, jo li deixo llibres,
10:03jo els deixo de veure, algun cop els hi dona, algun cop els hi deixo a veure si els atreva
10:06i llegeix per accident, saps?
10:08Però no, es veu que no, no, i és un misteri.
10:12Sí, escolteu, sexe, lectura, periodisme.
10:15Sexe sí que té.
10:19Com us definiu com a lectors, estem amb el 50 aniversari del país, com a lectors de diaris?
10:24Ah, de tot dia, crec que els dos som lectors de diaris, no?
10:27Sí, jo som de diversos diaris al dia.
10:30Què fas amb els diaris, Miquel?
10:32No, un pintor sempre, quan tots som pintors, els fem servir per netejar, per dibuixar-hi sobre,
10:39per embolicar sobre sades, va beníssim, saps?
10:42Per tant, llegeixis en paper sempre.
10:44Sí, en paper, m'agrada molt.
10:47El tinc també en digital, però miro un títol, però m'agrada llegir.
10:54I a l'Àfrica era fantàstic tenir diaris vells, els diaris que ja tenien dos o tres anys,
10:59que són els millors, saps?
11:00Quan llegeixes, recordo el Ferro Lócio, que cada cop que trobava un article de Ferro Lócio de fa 30 anys,
11:07era com un... i això em veia beníssim.
11:10Quan ja no té el temps a damunt, la notícia és molt millor, saps?
11:15Perquè ja no parla de res d'ara mateix, ja és pura literatura.
11:18Sí, i quan veus algun cop el que es diu que periodisme, literatura és molt ambigu, en el teu cas
11:25és evident,
11:26perquè tu pots fer... tens una cama periodista i tres literàries, no?, per exemple.
11:32Però a l'Àfrica de Ferro Lócio és evident que deixava de parlar del que parleva i tot i es
11:37tornava etern allò, i és collonut.
11:39Sí, això m'agradava molt llegir, i després mirava la data i pensava, això és de fa deu anys.
11:45I eren diaris que jo els posava, m'heu ajudant, me'ls posava en el paquet de piments per ajustar
11:52les caixes, no?,
11:53però era lectura collonuda, sí.
11:56No, i això en francès i el País gairebé cada dia, sí.
12:03No, complet, i és veritat que hi ha vegades que penso, si el País ara ja no m'agrada tant.
12:08No ho penses, però potser l'any 78 ja era igual, però...
12:13Com jo, a tu li passa, eh?
12:15No, no pot ser això.
12:17Però clar, t'enyores Joaquim Vidal, o gent que ja no hi són, saps, que t'agradava, saps,
12:21perquè t'acostumes a una veu...
12:22Javiera, tu sí que t'agrada el País, no?
12:23Saps que enyorem? Saps que enyorem?
12:26Enyorem la nostra joventut.
12:27Sí, i veus que t'acostumes a una veu, no?, a una escritura, i dius, ah sí, ja no escriu,
12:33i sé quina...
12:33Sí, sí, és veritat, és que és com un perfum, no?,
12:38i són moltes veus en un diari, no?, és com una polifonia de...
12:42Sí, és això de lo maco de trobar aquesta...
12:46Sí, jo després m'he que enviar, per exemple, a França, m'he que enviar,
12:49perquè llegia Liberació, ara llegia això de Monde, m'he que enviar,
12:53després... Sí, però el País ha estat fidel.
12:59Fins avui, fins avui.
13:03Deien, cualquier tiempo pasado no fue mejor, es a dir, el País del Futur, Javier...
13:09El País del Futur?
13:10Sí.
13:11No tinc ni idea, o sigui, no...
13:14Això ho parlàvem amb el Jan l'altre dia, allà.
13:19A veure, jo crec que els diaris, contra el que pensen alguns periodistes,
13:23ara són més necessaris que mai.
13:24Sí, sí, jo també ho crec.
13:26Per infinitat de motius.
13:29Però, sobretot, diria un,
13:32si hi ha una cosa que vivim ara que és certa,
13:35és el descrèdit de la veritat.
13:37I no és que ara es diguin més mentides que mai,
13:40perquè s'han dit mentides sempre.
13:41A vegades també tenim la impressió que avui es diu més mentides que mai.
13:45És a dir, tenim un senyor que és el que mana el món,
13:47que diu mentides constantment a totes hores,
13:50però Washington Post va fer la comptabilitat.
13:52Sí, érem milers.
13:53Cada dia, cada dia, cada dia.
13:54Sí, perquè no és nou, això. No és nou.
13:56No, perquè les mentides s'han dit sempre.
13:58I per un motiu molt senzill,
13:59perquè la mentida és el principal instrument que té el poder per controlar.
14:04Molt més potent que les bombes
14:06i molt més potent que els tancs, les mentides.
14:08I com que avui, avui jo crec,
14:10bueno, crec no, estic segur,
14:11avui no és que es diguin més mentides que mai.
14:13Avui el que passa és que la mentida
14:15té una capacitat de difusió més gran que mai.
14:17Sí, funciona millor.
14:19Les xarxes, internet, l'intel·ligència, etcètera.
14:23Sí, es difonen una ràpidat tremenda.
14:25Total.
14:26I per tant, la veritat és més necessària que mai.
14:30Sí, i el diari en paper és el més proper a la veritat.
14:34Bé, jo m'enfio més del país o del New York Times o del món
14:38que no pas d'una cosa que m'arriba per internet o que m'arriba per tal.
14:43El internet es modifica constantment.
14:45El paper està imprès.
14:46Vull dir, té una certa cosa definitiva, el paper.
14:49I també tenen instruments de verificació, Miquel.
14:51Sí.
14:51És a dir, un senyor que t'envia no sé què per internet no ha verificat res.
14:55No ha verificat res.
14:55I en un segon pot canviar, això.
14:57És mòbil.
14:59I el paper està imprès.
15:00Vull dir, és una certa...
15:01Això de les falses notícies, te recordes?
15:04A França Napoleònica hi havia aquest paper d'una sola fulla,
15:09que eren notícies falses que venien d'Holanda, no?
15:14Contra la monarquia francesa.
15:16Vull dir que això ja estava organitzat una mica com ara,
15:20però sí que no és per res nou, això.
15:24Els dies abans de la Revolució, clar.
15:25Abans de la Revolució, sí, just abans de la Revolució.
15:26Els pamflets que arribaven que eren professionals de la trola.
15:30Professionals de la trola, sí.
15:32Ara m'acabem a recordar i és molt semblant.
15:34Però això vol dir, insisteixo, que el periodisme és més...
15:37El periodisme fiable, que vol dir que ha verificat els dades,
15:40que ha contrastat les dades, que tal, etcètera,
15:42és més necessària que mai.
15:44Això, perquè hi ha més mentides que mai.
15:46El que passa és que, des del meu punt de vista,
15:48que jo no soc periodista,
15:49jo no he escrit aquest llibre com a periodista,
15:51jo com a molt soc un fill del país,
15:53no soc un protagonista del país,
15:54no soc periodista per a res.
15:55No he escrit tot el vector del país.
15:57Jo soc un col·laborador des de fora,
15:58que ha anat tres vegades a la redacció, no he anat més.
16:02Per mi, des de fora, és més indispensable que mai.
16:05El que passa és que no, més necessària que mai,
16:07el que passa és que no n'hi ha prou,
16:08des del meu punt de vista,
16:09en explicar la veritat.
16:11A més a més, s'han de desmentir les mentides.
16:13Com es fa això?
16:16Verificant, contrastant,
16:18i a més a més, això té una enorme dificultat.
16:21Això per mi és la gran dificultat,
16:22des del meu punt de vista de l'actor,
16:24perquè les mentides pures no se les creu ningú.
16:28Les mentides pures no són el perill.
16:30El perill són les mentides...
16:32Aproximades.
16:32Amb una miqueta de veritat.
16:34Amb un gra de veritat, amb un bril de veritat,
16:36que tenen el gust de la veritat.
16:37Aquestes són les mentides realment perilloses.
16:39I això és el periodisme que ha d'esbrinar una cosa,
16:42i l'altre que ha de matisar, que ha de...
16:43I a més a més,
16:46la mentida és molt més fàcil d'explicar que la veritat.
16:49La veritat sempre té matisos,
16:50sempre té complexitats,
16:52sempre té...
16:52En canvi, la mentida és rodona,
16:54perfecta,
16:55i a més a més afalaga molt bé.
16:56Sí, sí.
16:57Ens afalaga i ens diu el que volem escoltar,
16:59etcètera, etcètera.
17:00I això només ho pot fer el periòdic.
17:02El diari en paper té el problema de veure si és eficaç,
17:06si és mantenible, si és sostenible,
17:08de dir, si saps...
17:10Però potser sí, malgrat no sigui de milions d'exemplars.
17:14Pot ser...
17:15Un article, un producte de qualitat.
17:17Sí, potser és això, el futur.
17:20Ara, jo pensava que ja que tu me deies
17:21de la mentida d'oci de veritat,
17:24això el Goebbels ho havia teoritzat, no?
17:26Home, és nou.
17:28Sí, no és nou.
17:29Vull dir, l'estratègia
17:30i això d'inundants o de mentides,
17:33que cada una té una petita part de veritat.
17:36Em sembla que és antic, això.
17:39No, no, és de qual món és món.
17:41Us veig molt còmodes, els dos.
17:43Una de les preguntes que ens han fet els lectors és
17:46què teniu en comú com a artistes?
17:48No sé si teniu en comú.
17:49Ja m'agradaria tenir alguna cosa en comú.
17:51Bueno, modèstia a part,
17:52què teniu vosaltres en comú?
17:53L'edat, l'edat.
17:54Jo res, no, no.
17:55L'edat.
17:56L'edat.
17:57Jo soc més jove que tu, Miquel.
17:59Sí, de quant anys?
18:00No ho pareix, no ho pareix.
18:02De quin any ets tu?
18:04Jo soc de 62.
18:05Ah, jo soc de 57.
18:06Ah, una cosa molt bé.
18:07Sí, bueno, segle.
18:10Podríeu intercanviar les vostres es?
18:12Ja m'agradaria a mi també.
18:14Impossible.
18:14No, però...
18:15Per mi és impossible.
18:16Sí, ja t'ho permita.
18:17Per tu podries ser escriptor,
18:18però jo no podries ser escriptor.
18:19No, jo som un val lector i un mal escriptor,
18:22però som de lector sí que puc,
18:25lliggeixo, com deia el Borges,
18:26som...
18:28Puc...
18:29Estic content del que he llegit,
18:30però no pas...
18:30No, jo no ho faria, no ho sabria pas fer,
18:32el que fas tu.
18:35No, però vaja, està bé,
18:37tenir gent que mires i que no te sentis obligat a fer el mateix,
18:41saps? Jo mirava el Cruyff i no em sento capaçitat de fer el que feia el Cruyff.
18:44Sé que vols parlar de futbol?
18:46No, només això.
18:47Només això volia dir.
18:49No vols dir res.
18:50El nom en el Cruyff.
18:51També hi ha els lectors que ens han preguntat per la façana de la glòria,
18:54un projecte en què estàs treballant i que de moment no té data,
18:57no sabem qui s'ha...
18:58No, no té data i no puc dir res.
18:59No pots dir res?
19:00No, no, espero que aviat podrem-ne provar,
19:04però de moment no puc provar-ne.
19:09Però ho tracta.
19:10Espero que insistiu.
19:11Gràcies.
19:13Volia també saber, la cultura, la creativitat,
19:16implica sempre un posicionament?
19:19Polític?
19:20Sí.
19:22O no?
19:24A veure, a veure.
19:27Nosaltres, i ara parlo també pel Miquel,
19:32per començar, a mi la idea de l'artista a la Torre d'Ibori,
19:40el Roberto Rossellini deia,
19:42a mi la idea de l'artista semidiví em fa ben ganes de vomitar.
19:46A mi em fa riure.
19:48És a dir, el Miquel, quan està pintant,
19:51jo quan estic escrivint,
19:53clar que estem a la Torre d'Ibori,
19:54estem concentrats allà, a part del món,
19:56com el científic, o com el futbolista que està,
19:59ja que parlem de futbol, dintre el camp i tal i qual.
20:01Però quan el futbolista surt del camp,
20:03quan el Miquel surt del seu estudi,
20:04quan jo surto del meu despatx,
20:06som ciutadans normals i corrents.
20:08I quan diu ciutadans normals i corrents,
20:10vol dir ciutadans normals i corrents.
20:11Perquè Shakespeare, o Cervantes, o Velázquez,
20:13eren éssers de cant i ossos, com tothom.
20:16El que és excepcional és la seva obra.
20:18El que és excepcional del Miquel no és,
20:20perquè aquí el toco i si el punxes fa sang, res.
20:24El que és excepcional és el que pinto.
20:26Però nosaltres som gent normal i corrent.
20:29I com a gent normal i corrent,
20:30tenim exactament els mateixos deures,
20:32les mateixes obligacions i els mateixos drets
20:34que la resta del món.
20:35Exactament igual.
20:36Som ciutadans normals i corrents.
20:37I el primer deure que tenim, com tothom,
20:40és el de participar en les coses de la polis.
20:44A mi ja m'agradaria això de la Torre d'Ibori.
20:46Ja m'agradaria, de vegades, no?
20:48Ojalá, perquè tu hi ha la possibilitat de dir
20:51que jo no sé què passa.
20:52Però, Miquel, aquesta és exactament la cita...
20:55En el fons de la...
20:56Vull parlar de mi llibre, conya, una vegada.
20:57Mira, no, no.
21:00La pigra del llibre és una frase de Flaubert,
21:03que era el prototipus d'artista pur a la Torre d'Ibori,
21:08que amb una carta a Luis Colet li diu
21:10ja m'agradaria a mi viure en una Torre d'Ibori.
21:12És que ja ho penso sovint.
21:14Clar, perquè no es pot viure en una...
21:15Al Borges li van preguntar i li van preguntar
21:18vostè viu en una Torre...
21:19Diuen que vostè viu en una Torre d'Ibori.
21:21I ell va contactar.
21:22No, això és impossible,
21:23perquè és una figura de l'Ajadrés,
21:24la Torre de Manfred.
21:26Que val, per ser.
21:27És a dir, som gent normal i corrent
21:29i el primer deure que té qualsevol ciutadà normal i corrent
21:32és el de participar en la vida de la polis.
21:34Jo no em canso de dir-ho.
21:36Política ve de polis,
21:37que significa ciutat.
21:38Més o menys ciutats, no?
21:39En grec antic, era una mica més gran.
21:41Però és igual, ve de ciutat.
21:42I la ciutat és de tots.
21:45I democràcia, bé, etimològicament,
21:48significa etimològicament poder del poble.
21:50I el poble és amb tots.
21:51La política és una cosa massa important
21:54per deixar-la en mans dels polítics.
21:56Això és cosa de tots.
21:57I també dels pintors.
22:00Som gent normal, no?
22:01Hi ha més.
22:02Estàs d'acord?
22:03Sí, totalment.
22:04Ja estic tot en allò,
22:05saps si jo anava a l'Àfrica,
22:07grans temporades,
22:08allà potser les notícies tot t'arriba concentrat,
22:12però fas part també d'aquesta polis.
22:14Vull dir que és gairebé impossible
22:16deixar-hi de fer part.
22:19No crec que ni amb voluntat de...
22:21A mi no em sembla...
22:23No veig quin interès pugui tenir
22:25això de sortir, saps?
22:27És com...
22:29No hi ve cap interès
22:30de sortir del món, no?
22:33Però ens hem de mullar
22:34o no ens hem de mullar, Miquel,
22:35quan passen coses com a artistes.
22:38Jo sempre estem mull...
22:40No ens arribem a xugar mai, no?
22:41Sempre estem mullats.
22:44El que passa és que
22:44algú pot intervindre més o menys
22:47en segons quines coses,
22:48però si no,
22:48sempre part activa
22:50de tot el que està passant,
22:51sempre, sí.
22:53No dono la meva opinió
22:55perquè algun cop no en tinc,
22:57però no estic obligat
22:59a donar la meva opinió
23:00de coses concretes,
23:01però me n'entero
23:03i ho segueixo
23:04i m'interessa, clar, és evident, sí.
23:06Quin és el llibre de Cercas
23:07que més t'ha agradat?
23:08Volíem comentar.
23:10A mi m'agrada molt
23:11L'Impostor.
23:12M'agrada molt
23:13perquè m'apareix fascinant.
23:14M'agrada molt
23:15com d'un...
23:17Sempre són novel·les,
23:18però gairebé sempre
23:20venen de coses molt...
23:22Com es diu?
23:22Un novel·le negre?
23:23El rei de les sombres.
23:24Com es diu?
23:24L'arca de les sombres.
23:25L'arca de les sombres.
23:26M'agrada molt.
23:26És un novel·le negre molt...
23:27A mi m'agrada molt
23:28el llibre de la xatxa.
23:29I teniu un lligam molt fort
23:32amb la xatxa.
23:33Ja m'agradaria, sí.
23:34Em sembla que sí
23:35perquè aquesta...
23:36A més,
23:37com a una espècie de...
23:39Com diria?
23:40De posicionament polític
23:42o posicionament ètic
23:44que la xatxa sempre té
23:45que em sembla
23:46que en cert cas
23:46ho comparteix.
23:47És com a...
23:48No és un cínic.
23:50És més aviat...
23:51Vaja,
23:51això no és un...
23:52T'ho dic com a lector,
23:54no pas...
23:54Jo gairebé no m'ho coneixem.
23:55Vull dir,
23:56és com a lector
23:57d'impressió que dones
23:58que mai ets un cínic.
24:00I té aquesta cosa
24:01com a bona persona
24:03que té la xatxa.
24:04Saps que és un...
24:05Vaja,
24:05que...
24:06Ara m'hauria de xecar
24:07a fer-li un petó.
24:08Ara fora.
24:09Ara fora m'apagues...
24:10Comida...
24:11M'apagues el sopar.
24:13No, no,
24:14tot.
24:14No,
24:14però m'he dit
24:15aquests dos...
24:16L'únic que no he llegit
24:17és,
24:18em sembla,
24:18és aquest del papa
24:20que encara no l'he llegit
24:20però que ho llegiré, sí.
24:22Te'l dono.
24:22Ara mateix.
24:24Questa que em passa.
24:26A mi...
24:28Ara que estava parlant
24:29amb el Miquel,
24:30jo pensava
24:30què és el que més m'agradava
24:31del Miquel.
24:32A mi hi ha una cosa
24:32que no sé si per tu
24:33és òbvia
24:34o és menor.
24:38Jo tinc diversos llibres teus,
24:40o sigui,
24:40llibres il·lustrats per tu.
24:42I...
24:43O sigui,
24:43el Faust,
24:44la Divina Comèdia,
24:45que és extraordinària i tal.
24:45Però hi ha un que per mi
24:46va ser molt sorprenent,
24:47que és un llibre
24:48que he llegit 24 vegades,
24:50no sé si 24 o 25,
24:51que és un dels llibres
24:52que més he relligit
24:53i més importants per mi,
24:54que és la...
24:55Abans en dèiem
24:56la metamorfosi,
24:57la nostra ep.
24:57Ah, sí, del Kafka.
24:58Ara en diem
24:59la transformació
24:59que és més correcta.
25:00Sí, del Kafka, sí, sí.
25:01Perquè quan vaig veure...
25:02Sí, sí.
25:02Quan vaig veure...
25:03Clar,
25:03el bitxo ens l'imaginem...
25:05Sí.
25:05Tots se'n recorden
25:06d'aquesta llibre, no?
25:07Sí, sí.
25:07Que el Kafka s'aixeca al matí
25:09convertit en un bitxo
25:12monstruós i tal.
25:13I quan...
25:13Clar,
25:14i tots ens l'imaginem,
25:15encara que el Kafka
25:16el descriu molt,
25:18ens l'imaginem
25:18a la nostra manera, no?
25:19Però quan vaig veure el teu,
25:21vaig dir,
25:21cony, és aquest.
25:23Sí, sí.
25:23És aquest.
25:23Amb aquells braços,
25:25amb aquella...
25:26Sí, sí.
25:26Que és com un...
25:26Jo també ho imaginava
25:27com una...
25:28I amb el cipló,
25:29amb el fipló a sota.
25:31Jo vaig dir...
25:31Perquè vaig pensar,
25:31és un adolescent monstruós.
25:33Perquè tots els adolescents
25:34són el Gregorio Samsa.
25:36Saps?
25:37Es desperten
25:37amb una erecció
25:38i diuen,
25:40què m'ha passat, no?
25:42I és exactament el Gregorio Samsa.
25:44Jo crec que és això.
25:45I està d'esquena
25:46i no pot llevar-se.
25:48I això és la...
25:50Clar,
25:50jo vaig intentar treure
25:51d'aquesta cosa grisa
25:52sempre com...
25:53Perquè sempre l'imatge
25:55que es donava
25:55era aquesta.
25:57Jo vaig pensar...
25:58I una cosa
25:59que em va fer gràcia era...
26:01Em semblava que el Kafka
26:02sempre té una promonició
26:04del que vendrà.
26:05I està, té una promonició
26:06de la guerra,
26:07de l'antisemitisme,
26:08del nazisme.
26:09És increïble això.
26:10Ara com ho ha més així,
26:12va i torna a democràcia.
26:14Com a bono com a artista
26:15tome la tarda,
26:16és una cintada.
26:17Em sembla com a...
26:19I n'hi pot ser,
26:19veia.
26:20No em fa gràcia discutir això.
26:23No em sembla.
26:25El que passa és que
26:27ara es fa clar
26:28que no està òbviament,
26:29em sembla.
26:29Veia que cal
26:32activar,
26:33una dimensió,
26:33sí que cal activar
26:34la pell.
26:35Veia que no estan...
26:35És més fràgil
26:36que la que sembla.
26:38Sí,
26:38perquè no tot
26:38alumneixem la democràcia.
26:40M'ho que em dava
26:40n'hi pot ser
26:41la nostra atmosfera,
26:43no?
26:43El discurte sempre.
26:44Bueno,
26:45ja reparo
26:46com som en el que tu
26:46reparo
26:47els anys,
26:47jo també,
26:48els anys anteriors.
26:49Vé,
26:49de transport.
26:50Ahora,
26:50é gay,
26:51de cantar,
26:52só deixem-me
26:53agarrant per comar
26:54i viure.
26:54Però,
26:55em sembla que era
26:56l'oxigen
26:57que em tingut sempre,
26:58no?
26:59Iam estudiant
27:00europeu
27:00i ara no ten cap.
27:02Fic,
27:02vull tornar a reda,
27:04vull dir,
27:04consellessoma
27:05i istram,
27:06també que sí,
27:06eh?
27:07Si,
27:07no hi ha pa dos que
27:08no se pot tornar a reda mai.
27:10Deixeu-me la d'anja,
27:11s'està concel·lou.
27:14No,
27:15però l'ongressa
27:16no s'ha de parar segura.
27:17No,
27:17si t'hi estic,
27:17si t'hi has de ser amb el,
27:18no hi ha optes de ser,
27:19però no s'ha de parar segura.
27:20O sigui,
27:20ara és pa viret,
27:21i tot,
27:21no ho dic.
27:22Absolutament.
27:25Si,
27:26això,
27:26te recordes que
27:27ho diudava molt el pla
27:28citar
27:29Montaigne,
27:30que,
27:31és molt més sensat,
27:32és que s'entén meques.
27:33Deia,
27:33l'havia un doyón,
27:34sí,
27:35l'havia es puja,
27:36l'havia es baixa,
27:37sí,
27:37l'havia es puja,
27:38es baixa.
27:39Ja ve,
27:45i ara estem en un moment d'abaixada.
27:47Sí,
27:48això és evident.
27:49Si voleu fent preguntes,
27:51a qui vulgui prevena,
27:52es pesa d'encenar la mà
27:53i me n'he pas.
27:54Sí,
27:54aquí.
27:56Alguna pregunta?
28:09Comencem a les adaptes,
28:10ja es veu.
28:11Si es vol presentar...
28:13Bueno,
28:13ara s'ha tojat una mica
28:14el tema de la democràcia,
28:15la política,
28:16se verà...
28:17Si es jo,
28:17ara s'ha tocat...
28:19Si es jo,
28:19si es jo,
28:19si es jo,
28:20si es jo t'escoltarà,
28:20t'agenda de relletos o motes...
28:22L'havia es parlat de la democràcia,
28:24la política,
28:24volia saber si en el moment actual
28:26que hi ha un auquet,
28:28l'auca drecat,
28:29el xop de liderista tan englobal,
28:32si els artistes
28:34veuen
28:35de fer alguna cosa
28:36en aquest tema,
28:38tant des de la literatura
28:40com també des de les visuals o plàstiques,
28:43no?
28:43Si...
28:44Si és necessari
28:45que també es mobilitzin
28:47o no,
28:47si és millor mantenir
28:48una mica la marge
28:50i deixar fer.
28:51Bueno,
28:52jo sé que això
28:52es t'ocupa,
28:53també,
28:53com si no es sensible,
28:54és que són pels dos,
28:55no?
28:55Però,
28:56què deuen actuar vostès
28:57o per...?
28:58A veure,
28:59que jo crec que no ho s'ha de fer,
29:01i finalment al estic
29:02el xalari de l'alma,
29:03és que jo,
29:04és utilitzar
29:05la fitura
29:07o la literatura
29:08com a instrument de propaganda.
29:09Jo,
29:10això,
29:10m'hi aner.
29:11Que això,
29:11no se ve a parlar.
29:13Eh?
29:13Sí.
29:14La pedagogia
29:15o la propaganda
29:16és el contrari
29:17o a mínim
29:17de la literatura
29:18sense cap menú.
29:20Ara,
29:20dit això,
29:21no és el que som,
29:22com l'he dit abans,
29:23els ciutadans,
29:23els ciutadans,
29:24els ciutadans,
29:25som actius,
29:26el que pot fer vostè
29:27és el que hem de fer nosaltres,
29:28potser una miqueta més,
29:28perquè si el Barcelona
29:29diu un dia,
29:30no sé què,
29:31val,
29:31sortirà amb la primera dada,
29:33i té un amic,
29:35té més influència
29:35que potser vostè,
29:36però potser estar amb
29:37això,
29:37els nens aquí,
29:38també.
29:38Una part de les ciutadans,
29:40no?
29:41Per mi,
29:42és la nostra part del país
29:43tres elga,
29:44i venir,
29:45xerrar,
29:45ui,
29:46a,
29:46a,
29:46a,
29:47a més,
29:47és pan de ser ciutadà,
29:48és una manera de,
29:51serió un fan,
29:52no,
29:52no més,
29:53participe a manifestacions
29:54que no hi ha gaire,
29:55són més viat,
29:57sí.
29:58Però sí,
29:59som ciutadans,
30:00som,
30:00por,
30:01tan proses,
30:02som,
30:02tan basates.
30:05¿Hagú més,
30:06com mi?
30:07En el meu ojo,
30:08no?
30:08Sí.
30:10En el meu ojo,
30:11desprouca.
30:13Aquí.
30:14A si ets,
30:14ets aquí,
30:15i si ets,
30:16ets fantàstic.
30:16Sí,
30:17puc parlar amb per estallar?
30:18I tant.
30:19Claro.
30:19Som,
30:20com tímida.
30:21Problema.
30:22Estàs,
30:23com en casa?
30:24En què estallar?
30:25No,
30:25quería preguntar si,
30:26això sí,
30:27pudiera ser que l'acte artístic en sí,
30:31implique o pueda influenciar,
30:33la,
30:35el ser ciutadà,
30:37de,
30:38del,
30:39del sector,
30:40del agrocracia.
30:42En,
30:42en ese sentido,
30:43puede ser un acto político en sí,
30:45no?
30:45Sí.
30:46Porque,
30:46porque fomenta el pensamiento crítico.
30:49Sí,
30:50sin duda.
30:51Bueno,
30:51yo creo que,
30:52todos,
30:53si les parece que es política,
30:55¿verdad?
30:55Pero que,
30:57en su decisión,
30:58yo creo que sí,
30:58que es,
30:59es evidente,
31:00que,
31:00tanto más,
31:03estés conectado,
31:04con,
31:05más sensibilidades a la situación,
31:08acelerada.
31:09No,
31:09para esto,
31:10para esto,
31:10debería de ser así,
31:11se soltó.
31:14Pero no,
31:15pero creo que es bien voluntario,
31:17no es,
31:17no es alguna voluntad precisa,
31:19de,
31:19de dirigir reex,
31:22el arte que oíó,
31:24la literatura,
31:24algo por mí,
31:24la literatura,
31:26no puede andar por ahí,
31:27predicando,
31:28no puede andar por ahí,
31:29diciéndole a la gente,
31:30lo que tiene que pensar,
31:31eso es,
31:31en mi opinión,
31:32lo contrario de la literatura,
31:34pero,
31:34por supuesto,
31:35que tiene una dimensión política,
31:36y,
31:37por supuesto,
31:37sin apuras,
31:38perdona,
31:38que voy a decir una cosa,
31:39que suene solemne,
31:40pero no,
31:40detesto la solemnidad,
31:41claro que puede cambiar,
31:43las cosas,
31:44claro que,
31:44sin apuras,
31:45claro que cambia el mundo,
31:47pero,
31:47lo hace,
31:48de manera muy modesta,
31:48cambiando la percepción del mundo,
31:50del lectrán,
31:50es decir,
31:51yo leo el Quijote,
31:53o leo la metamorfosis,
31:55y lo tal,
31:55y mi visión del mundo cambia,
31:57y mi manera de tal,
31:58a mí,
31:59todo lector sabe que hay muchos libros
32:01que le han cambiado su manera de las cosas.
32:03ahora lo ve,
32:04Kafka me va a cambiar su vida,
32:05que llegin Kafka,
32:06van a dir el día,
32:07el día següent,
32:08el mundo era diferente,
32:08¿no?
32:09Totalmente.
32:09Yo me acuerdo muy bien,
32:10el día que va a llegir la metamorfosis,
32:12el día següent,
32:13ya tenía 14 años,
32:14y todo me parecía como,
32:15de una otra manera.
32:16Totalmente.
32:16Y eso pocas veces pasa,
32:18pero en casa pasa eso,
32:19y creo que va a mí y ha pasado a mucha gente,
32:21porque es un libro que es clau en este sentido,
32:23te hace como un filtro nuevo
32:24y lo veus todo diferente,
32:27y todos tenemos esperanza
32:29que pueda suceder esto con lo que hacemos.
32:34Yo creo que eso es muy importante,
32:35es decir,
32:36eso no lo pasa al Miquel,
32:38gracias,
32:38o sea,
32:39esto que te estalvias,
32:40pero yo sé que como,
32:43yo he intentado reflexionar en el llibreta aquest,
32:45sobre eso,
32:45como ciudadano yo soy una cosa,
32:48y como novelista soy otra,
32:49son cosas diferentes,
32:50es decir,
32:50el novelista siempre trabaja
32:52con la ironía,
32:53con la ambigüedad,
32:54con los matisos,
32:56con las veridades contradictorias,
32:57no?
32:57Aquestes són les veritats de la novela,
33:00Don Quixote
33:01està com una cabra,
33:03sí, sí,
33:03hauria d'estar tancat
33:05amb un psiquiàtric
33:06i alhora és el tio més intel·ligent del món,
33:08sí, sí,
33:08això és una contradicció total,
33:09això són les veritats de la novela,
33:10Don Quixote és un personatge ridícul,
33:13la gent se'n riu d'ell,
33:14còmic, etc.,
33:15i alhora és un personatge heròic,
33:18és el rei de los tarragos de Rubén Darío,
33:20el rei de los hidargos,
33:21senyores de los tristes,
33:22aquestes són les veritats de la novela,
33:23contradictorias,
33:24sí,
33:24és la contradicció permanent,
33:28en canvi, com a ciutadà,
33:30a vegades has de dir sí o no,
33:32és a dir,
33:32el novelista mai diu sí o no,
33:35diu sempre,
33:35això ho deia Tomas Mann molt bé,
33:37deia,
33:37la novela no diu mai sí o no,
33:39diu sí i no al mateix temps,
33:41és a dir,
33:41Don Quixote és ridícul
33:42i és heròic.
33:44Aquest llibre de Nabokov
33:45que explica Don Quixote
33:47contra el Quixote,
33:48saps?
33:48Un curs de literatura europea,
33:50saps?
33:50Sí, sí.
33:50És un llibre que sembla
33:51que és contra Don Quixote
33:52que és boníssim,
33:53però és com a dir
33:54que és una novel·la cruel,
33:57saps?
33:57És com una denúncia
33:58de Don Quixote
33:59que és com un abús,
34:00com si el novelista
34:00abuseix del personatge
34:02per mofar-se del pobre
34:03del pobre foll
34:04que està allà,
34:05així que és collonut
34:06i és això mateix,
34:07aquesta ambigüència.
34:08En canvi,
34:08com a ciutadà?
34:09Sí,
34:09no pots tenir aquesta ambigüitat.
34:10Clar,
34:11com a ciutadà,
34:11a vegades has de dir sí o no,
34:13davant d'una violació.
34:14No pots dir,
34:15home,
34:15has d'activar-te.
34:16Escolti,
34:16això no el fa,
34:17apunta,
34:17s'ha acabat.
34:18A vegades sí que has de dir
34:19sí o no,
34:20com a ciutadà.
34:20Un fa d'artista
34:22vuit hores cada dia
34:23i el resta
34:24és ciutadà com.
34:25Exacte.
34:25Vuit o deu.
34:26No, no,
34:26és això.
34:27Quants sou més feliços,
34:28fent d'artista
34:29o fent de ciutadà?
34:30Jo escrivint,
34:30sens dubte.
34:31Sí,
34:31però ja et sap,
34:32però la pintura
34:33té una cosa curiosa
34:34que és feliç
34:35i desgraciat a l'hora.
34:37És un poc com
34:37el Don Quixote.
34:39En el periodisme
34:39també passa això.
34:40Per això tornes
34:40perquè saps,
34:41és com a...
34:42Això és veritat.
34:42Sí,
34:43que te fa mal
34:43i vols tornar a saps
34:45i sempre,
34:45i és curiós,
34:46això te manté...
34:47És veritat.
34:47M'has d'explicar.
34:49És veritat.
34:49No és només un plaer.
34:50No,
34:50és un plaer pervers.
34:52És una passió.
34:53És un plaer pervers.
34:54I per mi és una passió
34:55que té part de plaer absolut,
34:57part d'emprenyament.
34:59I quasi mai va bé,
35:00saps?
35:00Exacte.
35:01T'emprenyes amb tu mateix.
35:03Però en general
35:04podríem dir que sou feliços?
35:06Jo crec que sí.
35:07Tenim la voluntat de ser,
35:09però sí,
35:09tinc bona actitud per això.
35:11Molt bé.
35:13Us vaig demanar
35:14per la tecnologia avui
35:15Martin Baron,
35:16que és premi Ortega & Gasset,
35:17el periodista,
35:18deia que la intel·ligència artificial
35:21no té por a la intel·ligència artificial,
35:23sinó que l'ajuda
35:23en el seu procés,
35:24en el seu procés de feina.
35:26Per a vosaltres,
35:27la intel·ligència artificial
35:28i tots aquests malos augurios,
35:31aquestes pors,
35:31us fa por?
35:32La feu servir?
35:33Jo me'l recordo
35:34quan va sortir el vídeo
35:35que els gent deia
35:36això que van amb el cine
35:37i amb la televisió,
35:39i el vídeo pensava,
35:40el vídeo és una eina
35:41que tu s'emplei
35:42com un polaró
35:43i s'atreveu
35:44a sortir el polaró
35:44i va deixar acabat la pintura.
35:45La fotografia
35:46van deixar acabat la pintura
35:48avui,
35:49perquè la fotografia
35:50ja farà avui dia
35:51i els pintors
35:52van ser els primers fotògrafs,
35:54els primers que van fer servir
35:56l'eina de la fotografia
35:57eren els de gas
35:57i els primers pintors
35:58de 1800
36:00que van fer-ho servir
36:01com una eina més.
36:03Espero que sigui això,
36:04jo no em fascina
36:05ni en causa repugnància.
36:07Intento evitar-ho un poc
36:08perquè m'agrada molt
36:11fer servir la memòria
36:12i no vull anar
36:14a intel·ligència artificial
36:15massa fàcilment,
36:16saps?
36:17Només si no
36:17em queda més remei.
36:18Però em sembla
36:19que acabarà
36:19sent una eina més
36:20que faran servir
36:21quan calça,
36:23pot ser calça
36:24un poc prudent,
36:25no...
36:25A mi el que em sembla
36:26perillós
36:27és posar a l'escola
36:28com a l'abast,
36:29saps?
36:30Això sí que em sembla
36:31un abús
36:32i em sembla perillós,
36:33però ho faran servir
36:35com fa servir
36:35el Black & Decker.
36:38Javier...
36:39No t'apareix?
36:41Javier...
36:41No,
36:42m'estic recordant
36:43d'un personatge
36:45del
36:46Fedra de Plató
36:47que diu,
36:48que es diu Thanos,
36:49el rei Thanos,
36:50que diu
36:50amb l'aparició
36:51de l'escriptura
36:52s'ha acabat la cultura.
36:54Sí.
36:55S'ha acabat l'escriptura.
36:56No, s'ha acabat,
36:57s'ha acabat
36:57perquè, clar,
36:58què passa?
36:59Que ja la gent
36:59confiarà
37:00amb la cosa
37:01que està escrita
37:02i no amb la memòria.
37:03I no amb la paraula
37:03i no amb la memòria
37:04i, per tant,
37:05ja no hi haurà
37:06és a dir,
37:07ja no s'utilitzarà
37:07la memòria
37:08i sense memòria
37:08i no la cultura.
37:09Un pot de bo tenia.
37:09Espera, espera, espera.
37:10I sense...
37:10Espera, espera.
37:11I a més a més
37:12s'acabarà
37:12el que fa
37:13la cultura de debò
37:14que és la relació
37:15entre mestre i deixeble,
37:16etcètera, etcètera.
37:17La paraula.
37:17Exacte.
37:18Per tant,
37:19s'ha acabat la cultura.
37:21Quan s'inventa
37:22la impremta,
37:24com recordaràs,
37:25hi ha unes grans discussionss,
37:26s'ha acabat la cultura,
37:27s'ha acabat l'alta cultura.
37:28Per què?
37:28Perquè ja es difondrà
37:30la cultura
37:32a través de la impremta,
37:33tothom arribarà amb ella,
37:34es devaluarà
37:35i ja no hi haurà
37:36una cultura autèntica,
37:37etcètera.
37:38El món estigues tancaran
37:40perquè no hi haurà sentit
37:40el llibre.
37:41Sí, sí.
37:42I això passa
37:43fins ara mateix.
37:44Cada vegada
37:45que hi ha un gran invent,
37:46s'acaba la cultura.
37:47S'acaba la cultura.
37:49I la veritat
37:49és que no s'acaba la cultura.
37:50Apareix una cultura diferent.
37:52No podem dir...
37:53I assumirà això
37:53com una eina més
37:55que faran servir.
37:56Exactament.
37:56És a dir,
37:57no,
37:57i tot depèn de nosaltres,
37:59del que nosaltres fem.
38:00És a dir,
38:00no podem dir
38:01que la cultura
38:02després de la impremta
38:03és inferior,
38:04que Shakespeare i Cervantes
38:05són inferiors
38:06a Virgili i Homer
38:07perquè no és veritat.
38:08I que s'ha fet servir
38:09la impremta
38:09per fer coses horribles.
38:11Horribles i boníssimes.
38:12Mein Kampf
38:14és un producte
38:15de la impremta.
38:16Depèn de nosaltres.
38:17Depèn de nosaltres.
38:18Del que fem nosaltres.
38:19Aquesta és la qüestió.
38:20I amb l'intel·ligència artificial
38:21serà el mateix.
38:23Igual.
38:23Igual.
38:23La responsabilitat és nostra.
38:25Sí.
38:26D'utilitzar-la per bé
38:27i no per malament.
38:29I de no tenir por.
38:30Com?
38:30I de no tenir por.
38:31No,
38:32per ser cautadosos.
38:34Molt bé.
38:34És la paraula.
38:35Tenim una pregunta.
38:37Gràcies.
38:37Per què o per què
38:39invita a Miquel Marceló?
38:42Si la podem mirar.
38:43Si la podem mirar.
38:43Si la podem mirar.
39:36que m'ho demanar.
40:06per un resultat.
40:07Una manera de viure més.
40:10O sigui,
40:10d'una manera més rica.
40:12La vida no és rica.
40:13La vida no passa a ser.
40:14i pot ser
40:15aquesta activitat
40:16alguna cosa més.
40:17No, que li donen una espècie de viure més rica, més intensa i més complexa.
40:20Sí, més intensa.
40:22I m'estaven recordant de exactament el que dius.
40:24Jo ho subscric totalment perquè no sabem fer una altra cosa.
40:27M'estaven recordant de la cosa de Giorgio Manganielli, l'escriptor italià deia.
40:31Jo escric perquè no sé ni lligar-me als cordons de les sabates.
40:34Sí, sí.
40:36Llavors, és això.
40:37Jo vaig comprar,
40:38perdona l'interrompció,
40:40vaig comprar un llibre de Manganielli fa un any,
40:43sis o set, a França.
40:45I em van arribar amb una carta del llibrer que deia
40:48que estic content que no queden molt en caler a tots del Manganielli.
40:52I van dir, tan maco,
40:53com el vaig?
40:54Som dos.
40:55Som dos.
40:55Sí, sí, tres.
40:56Tres amb el llibre té.
40:58Sí.
41:04Tenim micro?
41:05Més preguntes?
41:06Vist a la quarta, no.
41:08Si no funciona el micro?
41:09Ara ja funciona.
41:10Ara ja hem fumat a la vida.
41:13Bueno, escolta,
41:14com a experts d'entra del món de l'ecosistema cultural
41:18i de la mirada cultural,
41:19m'agradaria fer una pregunta que la tinc escrita.
41:22Llavors, així la llegeixo per a vosaltres.
41:25Si la música, el cinema o la literatura
41:28han democratitzat el seu procés
41:30sense enfonsar majoritàriament els seus creadors,
41:36podem escoltar Rosalia
41:37o llegir un llibre de Javier Cercas
41:40amb facilitat.
41:42Per què l'art plàstic continua atrapat
41:45entre l'obra inaccessible
41:47i la reproducció sense valor?
41:49És aquest buit
41:51intermig al veritable problema
41:53del sistema de l'art públic?
41:57A mi m'agrada fer llibres,
41:59per exemple,
42:00jo no els he dit que llibres il·lustrats
42:02perquè són llibres repintats,
42:07o una cosa així.
42:10I és una manera que són llibres
42:12que existeixen a un preu raonable,
42:14diguéssim.
42:16I també he intentat, sempre que he pogut,
42:18fer obres públiques,
42:20com la CUP de Nacions Unides
42:23o la Capella Palma,
42:25coses així que la gent pugui estar dintre.
42:27A mi, més que pensar que sigui,
42:28perquè el mercat és una cosa
42:30que no el puc controlar gaire,
42:31el mercat de l'art.
42:33Però, en canvi,
42:34un desig que he tingut sempre
42:36és quadres o obres
42:37que la gent pugui estar dintre.
42:40Més aviat,
42:41la relació física,
42:42en comptes d'un quadre
42:44que tu tens a casa teva,
42:45tens un quadre que tu saps dintre del quadre,
42:47com una cova,
42:48que és una petita obsessió personal.
42:51I és una cosa que sí que he fet algunes
42:53i m'agradaria fer algunes més.
42:55I quan s'ha dit que el procés que hi ha
42:57podria estar com a part de...
43:02Bueno, jo crec que el meu procés personal
43:04va cap aquí,
43:05va en aquesta direcció.
43:06Sí, però clar,
43:09una gran part d'aquest negoci
43:11no depèn de la meva decisió personal.
43:15Però la meva opció
43:17sempre és més aviat fer coses
43:19on la gent pugui entrar
43:21que no petites obres...
43:24Saps?
43:25Això m'interessa menys.
43:28Però no sé part si això
43:29es pot dir que sigui democratització d'edat.
43:31Això és més aviat estètic,
43:32la meva aprovaciació.
43:34Jo sempre he pensat
43:35que és una carrera cap enrere
43:36i que cada cop estic més a prop de les coves...
43:40que era una cova amb pintura,
43:42saps?
43:43De Tamira, d'això bé.
43:47Alguna cosa ha dit, Javier?
43:48No, no, jo...
43:49Bueno, si no, no va per ell.
43:51Ella ja es perdonava de vida.
43:53Tenim una altra pregunta
43:54perquè ens queden 10 minuts
43:55i hem d'aprofitar...
43:57Hola, bona tarda.
43:58En Barcelona ha anomenat
43:59la seva cúpula
44:00de les Nacions Unides
44:01i m'ha vingut al cap en seguida
44:02una pregunta.
44:03De manera genèrica
44:04seria per preguntar-li a tots dos
44:05com veuen la polarització actual
44:07perquè ens porta a la destrucció
44:09des del meu punt de vista.
44:10Però això m'ha portat
44:11a una pregunta particular
44:13per en Cercas
44:14que és relacionat
44:17amb la pregunta genèrica
44:18de la polarització.
44:20Quina opinió tenen
44:21al barri de Salamanca
44:22del seu llibre sobre el papà?
44:24Al barri de Salamanca?
44:25Sí.
44:26Sí, parlem de polarització.
44:28És que jo he fet l'experiment.
44:30He passat el seu llibre
44:31que jo vaig comprar
44:32a tots tenim una tieta
44:33que viu al barri de Salamanca
44:35i és veritat.
44:36I li he passat el llibre
44:37i és molt catòlica, apostòlica
44:39i dic, llegir-lo, sisplau.
44:41Però com un experiment sociològic.
44:43Llavors, vull que ens parlin
44:45a tots de polarització
44:46perquè és el que hi ha avui al carrer
44:48però concretant no sé
44:50quina opinió té un habitant
44:51del barri de Salamanca.
44:52Repeteixo del llibre del Papa.
44:54És una pregunta molt complexa.
44:56Sí, sí.
44:57No en tinc ni idea, la veritat.
44:59No, no, no.
45:01No sé si el Miquel
45:02potser té una resposta per aquesta.
45:04No.
45:05No costaria...
45:06No.
45:06No crec que vagi per barris, això.
45:09És a dir...
45:10No sé si va amb segones, això.
45:12És a dir,
45:12algun va dir l'altre dia
45:15que el que deia el llibre aquest
45:17és que l'Església catòlica
45:18era poc cristiana.
45:20I jo vaig dir,
45:21potser és veritat.
45:25No sé, no crec que vagi per barris.
45:29És veritat, si va per aquí la pregunta,
45:31que el llibre constata una evidència
45:35que és que l'Església catòlica espanyola
45:36és una de les més reaccionàries del món.
45:38Sí.
45:40Una cosa que he descobert, Miquel,
45:41això de l'Església és una cosa...
45:43Em va donar aquesta oportunitat d'entrar al Vaticà.
45:45Sí, sí, sí, em fa enveja.
45:48Sí, per mi va ser una cosa...
45:49No, no.
45:49Sí, sí.
45:50És que jo entenc el tema,
45:51perquè jo...
45:52És fascinant.
45:54Absolutament.
45:54És a dir,
45:55a vegades m'han preguntat
45:56com tu, un ateu anticlerical, etcètera, etcètera,
45:58accepta una cosa així?
45:59I jo vaig dir,
46:00però com vols que no l'accepti?
46:01Ah, sí.
46:02Per primera vegada,
46:03l'Església catòlica obre les portes
46:04amb un escriptor,
46:05amb la seva història,
46:06amb un escriptor,
46:06i em toca la loteria a mi,
46:08hòstia, com vols no acceptar això?
46:09Alguns d'altres ho han fet sense entrar-hi,
46:11no?
46:11Sense poder-hi entrar.
46:13Exacte.
46:13Tu l'has fet per entrar-hi.
46:17I llavors,
46:18no sé, clar,
46:19a alguna gent el llibre li ha agradat
46:22i a altra gent...
46:22El Barre Salamanca,
46:23la veritat és que no ho sé.
46:25No sé contestar-te.
46:27Ni a tot el teu.
46:27No, hi ha gent que,
46:28esclar, que no li ha agradat,
46:30catòlics, vull dir.
46:31Sí.
46:32I hi ha gent que sí,
46:33i hi ha...
46:34No sé què dir-te.
46:35El Barre Salamanca,
46:36ah, no, clar,
46:37parlava de l'església espanyola
46:38que és molt reaccionària,
46:39però això és un fet.
46:39Sí.
46:40I era molt antifrancesc i molt...
46:42No només el Barre Salamanca.
46:43No.
46:43I el Barre Salamanca
46:44n'hi ha a tot arreu.
46:45Exacte.
46:45N'hi ha...
46:46Sí.
46:49Això,
46:50l'espanyola i l'americana
46:51eren més reaccionàries,
46:51llavors,
46:52igual que el Barre Salamanca
46:53hi ha molt...
46:54Sí,
46:54i al començament,
46:55una cosa que he après
46:56és que existeix l'església
46:58però existeixen moltíssimes esglésies.
47:00Moltes diferents.
47:01Totes són completament diferents.
47:02És a dir,
47:02ja no la de Mongòlia,
47:03jo vaig anar a Mongòlia amb el papa
47:04i l'espanyola,
47:05que són,
47:06evidentment,
47:06no se semblen de res,
47:07sinó l'espanyola i l'italiana,
47:09per exemple,
47:09que estan a tocar
47:10i són completament diferents.
47:11Sí, sí.
47:12I l'espanyola és una església molt dura.
47:15A veure,
47:15a veure,
47:16Miquel,
47:17tu correixes-me si m'equivoco,
47:18però nosaltres,
47:19jo,
47:20i jo,
47:21molts de la nostra generació,
47:22el que hem tingut és fòbia
47:25anticatòlica.
47:25Sí,
47:25per això érem anticatòlica,
47:27perquè
47:28detestàvem el que representava això.
47:30Clar,
47:30i era totalment comprensible,
47:31el franquisme no era feixisme,
47:32només ho va ser al començament,
47:33era nacionalcatolicisme,
47:35que era pitjor.
47:36Sí, sí.
47:37I anava en pàdio,
47:38en pàdio sempre,
47:39i el brazo encarrut.
47:4140 anys d'això,
47:42i segles d'una església espantosa,
47:45sexòfoba,
47:46reaccionària,
47:47ens ha fet autènticament,
47:49jo era,
47:50jo m'he hagut de treure la fòbia.
47:51A Nicaragua,
47:52a Guatemala té un altre sentit,
47:54totalment,
47:54perquè eren gent més propera,
47:56clar,
47:56era una altra cosa.
47:57Els tapatistes?
47:57Nosaltres vam viure,
47:58sí, els tapatistes.
47:59Són catòlics?
48:00Sí, això mateix.
48:01Els tapatistes?
48:01Sí, sí.
48:02I és molt més comprensible
48:05que els tapatistes
48:06siguin catòlics i cristians
48:07que no pas que ho sigui Vox,
48:09em perdó.
48:09No, ben segur.
48:10Ben segur.
48:10Vox no té res a veure.
48:11No, si llegeixo l'Evangelisme
48:13o el més proper és així.
48:14Ja està, claríssim.
48:15Sí.
48:15Bravo.
48:16L'Evangeli és tapatista.
48:19Sí.
48:19És un tio perillós,
48:20és un revolucionari.
48:21Literalment.
48:22Literalment.
48:23Literalment.
48:23Això és una evidència.
48:24Això, potser el barri de Salamanca
48:25no ha agradat tant.
48:26Però això és el cristianisme.
48:27Ah, però és que ja no veig llet
48:28desabans, ja veig segurament.
48:30Exacte.
48:31Tenim una altra pregunta?
48:33Sí.
48:34En seguint,
48:35el que ens va mencionar
48:37la presentadora,
48:40justament aquest matí
48:41a la Universitat Pompeu Fabla
48:44ha vingut Martin Palom
48:46i es van fer una xerrada
48:48i allà es van mencionar
48:50que ell mateix
48:51ja fa molt de temps
48:53que no llegeix notícies
48:56en paper,
48:58sinó tot...
48:59Digital.
48:59De manera digital.
49:01Llavors,
49:01com la pregunta
49:02de la meva generació
49:05seria...
49:05Bé,
49:06és perquè viu en camp
49:07i allà no hi ha
49:09molta gent.
49:10No arriba en el diari.
49:11Sí.
49:11I com una pregunta
49:13de la meva generació
49:14seria
49:14com evolucionar
49:16o com...
49:18Quins canvis
49:19es faria
49:20en el món
49:21d'arts
49:22i de literatura
49:24en aquest món
49:24cada vegada
49:26més digitalitzada.
49:28Perquè,
49:29per exemple,
49:30per fer
49:30una il·lustració
49:33en xat
49:34podria ser
49:34cinc minuts
49:35ja es pot
49:36crear una imatge
49:38i amb Ibra
49:39és com...
49:40No sé,
49:40tenim aquesta preocupació
49:42en el sentit
49:43d'aquest món
49:47que cada vegada
49:48es fa més ràbid.
49:53A mi em sembla
49:54que és molt important
49:55l'accés
49:56sempre
49:56al llibre
49:58imprès,
49:58saps?
49:58Que crec que és
49:59com una medicina,
50:00saps?
50:01I el llibre
50:02pot passar
50:03d'una mà
50:03a una altra,
50:04vull dir,
50:04el llibre
50:05és com...
50:06és un objecte
50:08que és màgic
50:09gairebé,
50:09que pot llegir
50:10molta gent,
50:11no?
50:11Pot anar...
50:12I crec que és
50:13imprescindible,
50:15és com un...
50:17és un...
50:18Per la salut mental
50:20és molt bo
50:20que arribin llibres,
50:22crec que és...
50:22Mira,
50:23si arriba un paquet
50:23de tabac
50:24a tot arreu
50:25o armes
50:26o bales
50:27poten arribar a llibres,
50:28no?
50:28No és tan difícil
50:29ni tan car,
50:30no?
50:31És una cosa sorprenent,
50:32que sempre em sortava molt
50:34el fons del Mali,
50:36és que per tot arreu
50:37arribava a Malboro
50:38i no hi havia
50:39ni un antibiòtic
50:41ni un...
50:42ni un...
50:43ni un res,
50:43però arriba a Malboro,
50:45tabac sempre a tot arreu
50:46i sempre
50:46i fresc,
50:47vull dir que...
50:48I armes segurament també,
50:50vull dir que els llibres
50:50poden arribar,
50:51és un...
50:51Crec que és una bona...
50:55em sembla que és una exigència
50:57que s'ha de fer,
50:57això.
50:58Igual que resistir
51:00a que tot sigui digitalitzat,
51:01a mi em sembla
51:01també d'higiene mental,
51:03saps?
51:04De no assumir
51:05com a irreversible
51:07el fet que...
51:09Esclar que és més fàcil
51:10llegir amb un telèfon
51:12que amb un paper,
51:14però em sembla important
51:16saber fer la diferència,
51:17no?
51:18Sí.
51:20Però jo no he acabat
51:20d'entendre bé
51:21la teva pregunta.
51:24No, perdona.
51:25Perdona.
51:28Però la resposta s'ha entès.
51:32No, jo pensava...
51:35Jo pensava...
51:36Jo llegeixo llibres en paper,
51:37però els diaris
51:38ja pràcticament
51:39no els llegeixo en paper.
51:40Jo pensava
51:41que no abandonaria mai el paper.
51:42Nosaltres,
51:43venint de llegir els diaris en paper,
51:44jo pensava
51:44que això seria per sempre.
51:45El problema
51:46no ha estat el diari,
51:47el problema ha estat
51:48en els quioscos.
51:49Jo m'aixeco mal aliat,
51:50vaig a córrer
51:51i jo necessito llegir els diaris
51:53quan estic esmorzant
51:54i a les 6 i mitja,
51:56a les 7 del matí,
51:56quan jo arribo a casa meva
51:57després de córrer,
51:58no estan oberts els quioscos.
52:00Amigos,
52:00hay que hacer algo.
52:04No, però abans...
52:07Estan desapareixent els quioscos.
52:08És veritat,
52:09a tot arreu.
52:09Totalment, no?
52:10Llavors, clar...
52:13Sí,
52:14bueno,
52:14van tancant
52:14perquè és una cosa...
52:17Llavors jo m'he acostumat
52:18a llegir,
52:19els diaris els llegeixo
52:19i amb això.
52:21Jo sé que hi ha diferències,
52:23però no en veig tantes,
52:26els llibres mai.
52:27Llibre és,
52:27per mi és llibre,
52:28és paper i tal,
52:30però en canvi els diaris
52:30no m'ha quedat més remei
52:31que acostumar-me a això.
52:32Jo crec que guanyem
52:33algunes coses
52:33i perdem algunes coses.
52:35I aquí entraríem en...
52:37És a dir,
52:39jerarquització,
52:39que és el que jo em temia,
52:40jerarquització existeix,
52:41perquè a la web
52:42hi ha una jerarquització,
52:43perquè el diari jerarquitza.
52:46En fi,
52:48el mòbil el pots llegir,
52:49pots llegir molts diaris,
52:51i això és molt més econòmic,
52:52també s'ha de dir.
52:53Jo llegia el New York Times,
52:54ara estic subscrit al New York Times,
52:56per exemple,
52:57i és facilíssim,
52:57i a Le Monde i tal.
53:00Són avantatges.
53:01Llegeixes-ho d'una altra manera.
53:02Jo m'he acostumat,
53:03en veritat.
53:04Per això és diferent,
53:05però jo quasi quasi
53:06no utilizo el mateix múscul
53:10per llegir un diari en paper
53:12o per llegir en digital,
53:13saps?
53:13En digital vas passant,
53:15te quedes més tangencial,
53:18saps?
53:18Són com a dues decisions diferents,
53:20com a jugar a ping-pong o a tenis,
53:21saps?
53:22O com a...
53:23Però quan et poses a llegir un article,
53:26el llegeixes.
53:27Jo el llegeixo.
53:28Sí, sí,
53:29algun cop,
53:30sí.
53:30No?
53:31La veritat que vas molt ràpid
53:32i que ho mires tot,
53:32però quan llegeixes un article,
53:35el llegeixes.
53:36Jo no veig gran diferència.
53:37I sobretot,
53:38és que nosaltres som vells,
53:39té una notícia.
53:40Nosaltres estàvem acostumats al paper,
53:42però la gent jove que està acostumada
53:44a llegir en digital,
53:45jo crec que ells no...
53:47És a dir,
53:48que no és allò que...
53:49Que no llegeixes amb tanta atenció,
53:51llegeixes amb la mateixa.
53:52Simplement ells estan habituats
53:53i nosaltres menys.
53:54Crec que jo,
53:55no ho sé,
53:55ho m'equivoco.
53:56Jo faig servir el paper,
53:57per exemple,
53:58en el paper dibuixo sobre,
53:59el retallo,
54:00fotos,
54:01i algun cop,
54:02algun cop dibuixo sobre,
54:02i en el digital,
54:04algunes imatges que m'interessen
54:06les guardo
54:07per després fer...
54:08Saps?
54:08Vull dir que...
54:09Però no...
54:09No tenc...
54:11És un poc distant,
54:13no?
54:13No és tan...
54:13Personal.
54:14No és tan personal
54:15com amb el paper,
54:17clar.
54:18Sí.
54:18Volia donar-vos les gràcies
54:20per participar,
54:21per estar,
54:22i us volia recordar
54:23que el país és
54:24i sempre serà casa vostra,
54:26i la vostra també.
54:27Moltes gràcies.
54:28Gràcies.
54:29Gràcies.
54:30Gràcies.
54:31Gràcies.
54:34Gràcies.
Comentarios