00:01Bienvenido señoras Dolores Delgado y Sara Gómez Expositor.
00:07Me dirijo a ustedes también en nombre de mi hermana Eva Serra,
00:12hoy ya traspassada, con quien, como ya saben,
00:17voy a compartir detenciones, torturas y participación política
00:21entre los años 1977 y 1982,
00:26tanto a la Comisaría de Viala de la 43 de Barcelona
00:30como a la Dirección General de Seguridad de Madrid.
00:35Después de las más de 100 quarellas inatmesas
00:40a jutjats d'arreu de l'Estat espanyol,
00:43que también denunciaven crims de la humanidad,
00:46tenía esperanza que las nuevas fiscales especializadas en memoria democrática
00:53pudiesen obrir camí per acabar d'una vegada per totes
00:57amb la impunitat dels crims del franquisme,
01:01amb la que les víctimes seguim topant com un mur infranquejable,
01:07encara 50 anys després de la mort del dictador.
01:11Vull començar reconeixent que l'admissió de la meva denúncia,
01:15ara fa més d'un any, i les diligències que s'han impulsat
01:19han suposat un pas important.
01:22Va ser la primera vegada que una persona torturada
01:24durant el franquisme i la transició a Vialaietana 43
01:29era escoltada formalment per una fiscalia de l'Estat espanyol.
01:34Aquest fet té un valor simbòlic i institucional innegable.
01:39Vull aprofitar la benentesa per agarrir personalment el tracte rebut
01:43en tot moment per la senyora Gómez.
01:46L'Estat té el deure de garantir el dret de la veritat,
01:50la justícia, la reparació i les garanties de no repetició
01:54en relació amb els crims de l'esa humanitat.
01:57La via de jurisdicció voluntària que se m'ha ofert
02:00no compleix aquests estàndards.
02:03A diferència de la jurisdicció penal,
02:05no comporta la identificació ni la presa de declaració dels responsables,
02:11ni la dels seus superiors jeràrquics,
02:14ni dels màxims càrrecs polítics que van perpetuar
02:17violacions sistemàtiques dels drets humans durant aquest període.
02:23Tampoc permet reconstruir l'estructura jeràrquica de la repressió,
02:27ni obre la porta a una reparació integral ni a depurar responsabilitats.
02:33Sense procediment penal, la impunitat de les tortures es manté intacta.
02:40Des que vaig presentar la denúncia, he reiterat els quatre motius que em portaven a fer-ho.
02:46És imprescindible que se sàpiga que durant el franquisme i també en la transició
02:52es torturava sistemàticament qualsevol tipus d'oposició al règim.
02:58Cal que se'n segueixi parlant,
03:00també company 50 anys després de la mort del dictador.
03:04En segon lloc, cal que aquesta veritat sigui transmeta a les noves generacions.
03:11Massa joves desconeixen què significa viure sota un règim autoritari sense llibertats,
03:18sota la por i la repressió.
03:20La democràcia no és un regal, és una conquesta fràgil que cal protegir.
03:27Cal, en tercer lloc, reconèixer la repressió específica que van patir les dones,
03:34una violència que combinava càstig polític i dominació patriarcal,
03:40i que massa sovint ha estat invisibilitzada.
03:44I, finalment, cal perseverar per aconseguir justícia i reparació
03:48que s'investiguin penalment els responsables i es repari a les víctimes.
03:54Fent que via la Iretana 43 deixi de ser una comissaria
03:59i esdevingui un espai de memòria sense presència policial.
04:04No escric des del ressentiment, sinó des de la responsabilitat democràtica.
04:10El que està en joc no és només la meva història ni la de la meva germana Eva,
04:15sinó la credibilitat de l'Estat de dret davant els crims impunes del seu passat.
04:2150 anys després, la resposta institucional no pot continuar sent insuficient.
04:28Com vaig dir el dia de la meva declaració davant de la Fiscalia,
04:32fem que avui també sigui un gran dia per la memòria i per fer memòria de la justícia.
04:38Un dia per recuperar un passat que no s'ha acabat.
04:43Atentament, Blanca Serra.
04:45En nom propi i en el de l'Eva Serra.
04:57ambo i autori de l'Eva Serra.
04:58Gracias.
Comentarios