Saltar al reproductorSaltar al contenido principal
  • hace 6 semanas
"Hay que recuperar y transmitir la memoria histórica, pues de lo contrario, se empieza por el olvido y se acaba en la indiferencia." (José Saramago)

Categoría

🦄
Creatividad
Transcripción
00:00:00Gracias por ver el video.
00:00:30Gracias por ver el video.
00:01:00Gracias por ver el video.
00:01:30Ten seconds of shock.
00:01:33Now take the same scene.
00:01:36And tell the audience there is a bomb under that table.
00:01:40And will go off in five minutes.
00:01:43For the whole emotion of the audience is totally different.
00:01:48Because you've given them that information.
00:01:51That in five minutes time that bomb will go off.
00:01:56Now the conversation about baseball becomes very vital.
00:02:01Because they're saying to you, don't be ridiculous.
00:02:04Stop talking about baseball.
00:02:06There's a bomb under there.
00:02:08You've got the audience working.
00:02:10Now the only difference is, although I've been guilty of, in the picture sabotage of making this error, but I've never made it since.
00:02:21The bomb must never go off.
00:02:23Because if you do, you work that audience into a state.
00:02:32And then they'll get angry because you haven't provided them with any relief.
00:02:38And that's almost a must.
00:02:42So a foot touches the bomb.
00:02:44Somebody looks down and says, my God, bomb.
00:02:46Out of the window.
00:02:48Then it goes on.
00:02:49Just in time.
00:02:51Out of the window.
00:03:21Out of the window.
00:03:51Out of the window.
00:04:21¡Suscríbete al canal!
00:04:51¡Suscríbete al canal!
00:05:21Amén.
00:05:22La gracia de nuestro Señor Jesucristo, el amor del Padre y la comunión del Espíritu Santo, esté con todos vosotros.
00:05:31¡Suscríbete al canal!
00:05:33Hermanos, antes de celebrar los sagrados misterios, reconozcamos nuestros pecados.
00:05:40Yo confieso ante Dios Todopoderoso y ante vosotros, hermanos, que he pecado mucho de pensamiento, palabra, obra y omisión.
00:05:51Por mi culpa, por mi culpa.
00:05:57¿Cuánto faltan?
00:05:59Dieciséis minutos.
00:06:02Este es el peor momento.
00:06:03Vamos a hacer como que trabajamos.
00:06:08Tú que vives y reinas por los siglos de los siglos, la paz del Señor sea siempre con vosotros.
00:06:26Dios es mí.
00:06:28Por vera de Dios, debidas el pecado de la juventud, déjame la luz.
00:06:32Por vera de Dios, debidas el pecado de la juventud, déjame la luz.
00:06:36Por vera de Dios, debidas el pecado de la juventud.
00:06:38Señor, no soy digno de que entres en mi casa.
00:06:43Dios mío, Dios mío.
00:07:13Dios mío, Dios mío.
00:07:43Dios mío, Dios mío.
00:08:13Dios mío, Dios mío.
00:08:43Dios mío, Dios mío.
00:09:13Dios mío, Dios mío.
00:09:43Los funcionarios del coche de escuelta han resultado heridos y estamos tratando de localizar el coche del presidente.
00:09:50Bien, que no dejen la escucha.
00:09:53Vamos a ver, según nos informan, aquí también en el lugar del suceso dicen que un coche que le ha cogido la explosión de lleno y que lo ha subido hasta la jotea.
00:10:01Acaban de subir los bomberos, se van a dar tres ocupantes.
00:10:05Bien, bien, recibido. Adelante, cabente. Adelante.
00:10:09Vamos a ver, parece que el coche que hay en el tejado es el del presidente del gobierno y parece ser que está muerto.
00:10:14Y todavía no lo podemos confirmar, ¿eh? Parece que está muerto.
00:10:18Testigos que hayan podido presenciar el suceso y que nos puedan proporcionar alguna mayor o más objetiva información.
00:10:27Aquí es un testigo. Buenos días.
00:10:30Yo he oído nada más.
00:10:31¿Usted qué?
00:10:31Yo he oído nada más, el testigo.
00:10:32¿Ha oído? ¿Dónde se encontraba usted?
00:10:34En la cama.
00:10:34¿Pero cerca de aquí?
00:10:35En el número 7 de la que hay maldonado.
00:10:37Bien, ¿y qué ha oído usted, por favor?
00:10:38Una explosión terrible, terrible, que ha sido hasta el árbol de Noel.
00:10:41Que tenemos puesto.
00:10:42¿Qué se ha pensado usted?
00:10:43¿Qué era?
00:10:44Primeramente creí que era la casa de aquí de tubos de escape, que podía haber explotado alguna bomba de esas de oxígeno que usan para soldar.
00:10:50Pero a los amados de la combi que pasaban gente corriendo, sobre todo un software de un taxi, diciendo que me lleven, que me lleven, que es fielido, es fielido.
00:10:57Mire, te voy a hacer con el pijama puesto.
00:11:01Efectivamente, este testigo, este señor testigo audiovisual, puesto que lo ha escuchado, se encuentra con el pijama puesto.
00:11:10¡Qué potencia! ¡Ahí es el mío!
00:11:12Lo he dejado esta mañana que venía a un reclado, y fíjese usted cómo se encuentra ahora.
00:11:16¿Dónde estaba usted?
00:11:17No, yo he venido, porque he ido a un reclado, he ido aquí al 106 de la calle, cuando me he traído la explosión, porque mi hijo precisamente está trabajando también aquí en el 106, en el Banco Internacional.
00:11:25Le ha llevado una gran sorpresa al encontrar.
00:11:27Usted dice, sí, no sabía ni que era el mío, porque el mío tenía una vaca, o sea, la vaca del coche.
00:11:32Y al verla así enterrado, pues claro, ni idea de que era el mío.
00:11:35¿Se da usted cuenta que ha salvado la vida?
00:11:36Porque si había...
00:11:37Y gracias a Dios, se puede dar gracias, precisamente.
00:11:39¿Ya ha llegado usted momentos antes?
00:11:40Sí, momentos después de la explosión, porque me han llamado y estoy...
00:11:43¿No digo con el coche?
00:11:44No, una hora antes aproximadamente.
00:11:46El 8 de junio de 1973, el almirante Carrero Blanco es nombrado presidente del Consejo de Ministros.
00:12:06Se esperaba con mucha preocupación el proceso 1001, el juicio a importantes personalidades del sindicalismo clandestino.
00:12:19El gobierno había tomado grandes medidas para evitar que nada atentase contra el orden.
00:12:24En el extranjero, se seguía con mucha atención ese proceso, y la oposición esperaba que se impondrían penas muy duras de largos encarcelamientos.
00:12:39El 20 de diciembre de 1973, a primeras horas de la mañana, a punto de iniciarse el juicio, la explosión de una bomba acaba con la vida del presidente de gobierno.
00:12:49Cuando el almirante Carrero Blanco salía de oír la misa, a la que diaria y habitualmente asistía en la iglesia de los jesuitas, de la calle de Serrano de Madrid, es víctima con sus escoltas y su chofer del atentado que minuciosamente ha preparado ETA.
00:13:05Franco recibe la noticia con gran consternación.
00:13:13El Consejo de Ministros, reunido en sesión urgente, decide no tomar medidas especiales.
00:13:19Y a última hora de la tarde, el presidente en funciones, Torcuato Fernández Miranda, a través de la televisión, informa a todo el país.
00:13:26Desde el dolor de España, que ha perdido a uno de los hombres, que con más lealtad y fidelidad la ha servido, quiero dirigirme a la nación.
00:13:42Las investigaciones realizadas demuestran que el almirante Carrero Blanco, presidente del gobierno, ha sido asesinado.
00:13:54Ha sido víctima de un atentado criminal.
00:13:58La reacción del pueblo español es la propia de su nobleza.
00:14:02El orden es completo en todo el país y será mantenido con la máxima firmeza.
00:14:08Nuestro dolor no turba nuestra serenidad.
00:14:13La serenidad en estos momentos es la mejor expresión de nuestra fortaleza.
00:14:20La responsabilidad en el ejercicio de la autoridad no admite que la nación...
00:14:38...
00:14:39...
00:14:52...
00:14:53...
00:14:55Gracias por ver el video.
00:15:25Gracias por ver el video.
00:15:55Gracias por ver el video.
00:16:25Gracias por ver el video.
00:16:55Gracias por ver el video.
00:17:25Gracias por ver el video.
00:17:55Gracias por ver el video.
00:18:55Gracias por ver el video.
00:20:25Gracias por ver el video.
00:20:57Gracias por ver el video.
00:21:27Gracias.
00:21:59Te pongo capucho.
00:23:01Gracias por ver el video.
00:23:03Hay algo que...
00:23:35Gracias.
00:23:37Gracias por ver el video.
00:23:39Gracias.
00:23:41Gracias.
00:23:43Gracias.
00:23:45Gracias.
00:23:47Gracias.
00:23:49Gracias.
00:23:51Gracias.
00:23:53Gracias.
00:23:55Gracias.
00:23:57Gracias.
00:23:59Gracias.
00:24:01Gracias.
00:24:03Gracias.
00:24:05Gracias.
00:24:07Gracias.
00:24:09Gracias.
00:24:11Gracias.
00:24:13Gracias.
00:24:15Gracias.
00:24:17Gracias.
00:24:19Gracias.
00:24:21Gracias.
00:24:23Gracias.
00:24:25Gracias.
00:24:27Gracias.
00:24:29Gracias.
00:24:31Gracias.
00:24:33Gracias.
00:24:35Gracias.
00:24:37Gracias.
00:24:39Gracias.
00:24:41Gracias.
00:24:43Gracias.
00:24:45Gracias.
00:24:47Gracias.
00:24:49Gracias.
00:24:51Gracias.
00:24:53Gracias.
00:24:55Gracias.
00:24:57Gracias.
00:24:59Gracias.
00:25:01Gracias.
00:25:03Gracias.
00:25:05Gracias.
00:25:07portaban los paquets para los presos.
00:25:10Esto estaba abierto y por estas finestras los familias lo dejaban.
00:25:13Lo van improvisar, una cadira, un va venir al botxí
00:25:17y el garrot vil, que es como el van matar, que es una cosa horrorosa,
00:25:22degradante, que talla aquí el coll, bueno, es una cosa espantosa,
00:25:26que es como ejecutaban el Estado español, si no era fusillamiento,
00:25:30y lo van volver a hacer.
00:25:32Siempre pensábamos que el Franco en los últimos años mataría
00:25:35y, malauradament, ho va fer, i no va ser l'últim,
00:25:39però sí que va ser l'últim mitjançant garrot,
00:25:42i va ser just aquí, en aquest tros.
00:25:44Enseguida vam posar en una caixa i vam poder obrir la caixa
00:25:47i el sabedor tenia el cap així caigut, perquè, clar, hi havien trencat, això, no?
00:25:52I sí que és veritat que vam notar molta rapidesa.
00:25:57A veure, bon, segurament també era per aquí,
00:25:59perquè per aquí de darrere, doncs, ja hi ha la sortida,
00:26:02ja hi ha el pati de la presó,
00:26:03i llavors ja va anar cap al cementiri, en un furgó.
00:26:13La Galeria Cinquena ja era per castigats o per coses dures.
00:26:17Clar, quan ja es van veure, o ells ja devien saber,
00:26:20que el més probable és que l'executessin,
00:26:23llavors ja el van portar aquí a la cinquena galería.
00:26:26I ell va estar aquí, en aquesta cel·la, la 443,
00:26:29que l'hem pogut veure anys després.
00:26:31Ara veieu aquestes celes així.
00:26:33No és que siguin una meravella,
00:26:35però estan molt, molt, molt millorades
00:26:37de com estaven allà,
00:26:38entre els setants, finals del 73 i 74,
00:26:42que és quan hi va estar el Salvador Puig Antic
00:26:44i quan hi havia molts presos polítics.
00:26:46Allà, llavors, hi havia quatre literes, no?
00:26:49I, a més, el bat era mig,
00:26:51tot això altre és moderno.
00:26:53Era un horror.
00:26:54El Salvador Puig Antic el van detindre,
00:27:09recordo perfectament,
00:27:11el setembre del 73.
00:27:13A partir llavors vam tenir relació
00:27:14amb els advocats, amb la família.
00:27:16Ell va estar pres des dels quals dies de setembre
00:27:19fins al 2 de març, que el van executar.
00:27:21Allò del Salvador Puig Antic
00:27:22podia ser com una venjança
00:27:24de allò del Carrero Blanco.
00:27:25Quan vam matar el Carrero Blanco,
00:27:27Salvador era a la presó, jo també.
00:27:29No semblava, no semblava.
00:27:30Per això al Salvador diuen
00:27:31que de les últimes paraules que va dir,
00:27:34perquè esperava l'indult fins l'últim moment,
00:27:36va dir, quina putada!
00:27:41Un Puig Antic era un militant anarquista
00:27:44i el van anar a detindre al carrer Girona.
00:27:48Va haver un tiroteig entre la policia
00:27:52i els nois anarquistes.
00:27:55I va morir un policia.
00:27:57Angues barragants.
00:27:58En el Consell de Guerra el van acusar
00:28:00que ell havia matat el policia.
00:28:03Sempre ell va dir que no havia disparat ell.
00:28:05En tot cas, no van deixar practicar cap prova.
00:28:08És més, les proves que hem trobat després
00:28:11asseguren que no va ser el Salvador,
00:28:13que va ser un tret no voluntari,
00:28:15però d'algun altre company de la policia
00:28:18o d'altres persones que hi havien allà.
00:28:20Era molt fàcil.
00:28:21Denegaven totes les proves de la defensa,
00:28:24venia l'acusació, deien quatre coses
00:28:26i ja hi havia sentència,
00:28:27que sempre teníem la idea
00:28:29que ja estava feta d'abans,
00:28:30que ja ho sabien d'abans.
00:28:32Aquest és el pati on sortien els presos,
00:28:35entre ells també Salvador Puig Antic.
00:28:37Se m'ha tingut la memòria històrica
00:28:39del que va ser una injustícia històrica
00:28:41entre molta gent que ja ha lluitat,
00:28:43però especialment gràcies a les seves germanes,
00:28:45perquè la peda de mort comporta aquestes coses.
00:28:47No només és injusta,
00:28:49sinó que a vegades s'aplica
00:28:50a persones que no han fet el delicte
00:28:52pel qual estaven acusats.
00:28:54Aquesta presó té molts records molt nefastos
00:29:13i realment és,
00:29:15encara que li van posar presó model,
00:29:17de model no en té res
00:29:19i van succeir molts crims.
00:29:23El del Salvador es va saber,
00:29:26però creiem i sabem
00:29:28que molts van quedar totalment impunes.
00:29:31El del Salvador es va saber,
00:30:01El caso de Salvador Puig Antic
00:30:31El caso de Salvador Puig Antic deriva de un error policial
00:30:37Hi ha una mala praxi evident policial en la detenció
00:30:41El tenen pràcticament detingut i estabornit
00:30:45I en aquesta és quan es trobeix el tiroteig
00:30:47Un tiroteig confús, un tiroteig on la policia també hi intervé
00:30:53i té una participació definitiva
00:30:54I a partir d'aquí el que es tracta és de tapar tota aquesta gran espifiada policial
00:31:00manipular proves i acabar portant Salvador Puig Antic davant del tribunal
00:31:04Hi havia declaracions, hi havia resultats d'autòpsia, informes mèdics i d'això
00:31:17que es feien treure, aquesta s'hi posa, aquesta no s'hi posa i d'això
00:31:24O sigui que en realitat hi havia dos sumaris
00:31:27Al final hi havia dos sumaris
00:31:28El que es va llegir en el judici era el que a la policia li va interessar que es llegissi
00:31:40El policia que desafortunadament va ingressar a Cadàver
00:32:05Tenia uns quants orificis d'entrada de bala
00:32:10Clarament eren orificis d'entrada perquè tenien la vorera del forat, els costats del forat cremat
00:32:18i en tenia quatre o cinc a davant i un a la cama
00:32:23Però aquell cadàver no es queda allà sinó que la policia es pot dir que el segresta
00:32:27amb el benaplàcid d'un jutge però de forma irregular el porten a la comissaria de la universitat
00:32:33perquè sigui allà on es faci l'autòpsia
00:32:35Sorprenentment aquella autòpsia acaba escrivint i descrivint que en el cadàver només hi havia tres impactes de bala
00:32:43Aquesta autòpsia es va fer d'una manera anòmala
00:32:47En una ubicació jo crec inadequada es va fer amb un cos estirat a dintre d'una caixa de morts
00:32:55que és una situació tremendament difícil de fer una autòpsia complerta
00:33:02perquè no tens espai vital per poder treballar
00:33:06Quan això es fa d'una manera anòmala, repeteixo
00:33:10jo crec que el resultat final almenys és precari
00:33:14L'única pistola que es va conservar era la d'en Salvador
00:33:17En canvi, totes les vaines, bales i pistoles dels policies
00:33:26mai van ser presentades al tribunal perquè es produís una paricial balística
00:33:33que era obligatòria i que es va demanar i van desaparèixer
00:33:38I va dir que havien disparat en l'aire
00:33:39A més, això jo ho recordo perquè va fer el gest
00:33:42I a més, com que tenia, estava operat
00:33:44I li van fer un tret aquí a la mandíbula
00:33:48I llavors portava tot de gometes
00:33:49I parlar amb ell costava molt
00:33:51No se l'entenia
00:33:53I llavors, ja no gesticulava molt
00:33:57I va dir que ell havia disparat en l'aire
00:33:59És que això a més jo ho tinc superpresent, superpresent
00:34:01La ferida que tenia el Salvador Puigentí
00:34:11que era una fractura complerta de tot el que és el maxilar
00:34:16el que en català també es pot dir barra
00:34:18Anatòmicament s'entén molt bé que quan parlem movem la boca
00:34:21I aquesta boca estava amb una inestabilitat pels dos fragments ossis
00:34:26que es movien si movies la boca i la llengua
00:34:30I per tant això li havia de provocar dolor i impossibilitat d'articular bé les paraules
00:34:36En aquest precís instant en què el Puigentí es troba en aquest estat
00:34:39van al clínic, un fiscal i dos policies
00:34:43i surten d'allà amb una declaració de 8 folis
00:34:45Com es va poder fer aquella declaració?
00:34:49És evident que no es va poder fer
00:34:50i que la policia la va muntar per tenir la prova que ells volien
00:34:54Passa el del carrer i llavors les coses es disparen
00:34:57agafen una velocitat vertiginosa
00:35:00perquè el Consell de Guerra és el 8
00:35:02fan la sentència a l'11
00:35:04la ratifiquen el 14, fan al·legacions
00:35:07i el 2 de març se'l carreguen
00:35:09Els advocats d'en Salvador Puigantic
00:35:11Oriol Arau i Francesc de Paula Caminal i Badia
00:35:15se'ls denega absolutament totes les proves que demanaven
00:35:20I quines proves demanaven?
00:35:22Plantejaven la possibilitat d'una autòpsia
00:35:24d'una segona autòpsia
00:35:26la declaració dels doctors Barxau i la Torre
00:35:29la declaració del personal del clínic
00:35:33que apareixessin on estaven les vaines i les bales
00:35:40les pistoles dels policies i es va denegar sistemàticament tota la prova
00:35:44Aquestes dues piles, una és la que es va llegir en el judici
00:35:48que la vaig llegir jo
00:35:50però l'altra va quedant a l'armari
00:35:56amb un armari metàl·lic que teníem allà al jutjat
00:36:00Tot el que ja quedava resolt
00:36:03d'aquell despatx passava en el sótano del jutjat militar
00:36:10Jo no sé si van anar els dos a baix o al sótano i ho van posar allà guardat
00:36:15i allà ha passat els anys
00:36:17o només n'hi va anar un
00:36:19i a l'altra va desaparèixer
00:36:21Hi ha una línia que no s'ha trencat
00:36:30perquè complia amb tots els requisits per anar al Suprem
00:36:36Estava tot superben treballat
00:36:38ens va ajudar al Parlament de Catalunya
00:36:41es va estar dos anys treballant uns advocats
00:36:43ho van fer magníficament bé
00:36:45i no es va ni admetre
00:36:48vull dir que van dir que no, que això ni es tocava
00:36:51Ostres, què vol dir?
00:36:54Què vol dir?
00:36:54Que no interessa
00:36:56que aquest terreny millor que no es mogui
00:36:59Allò va ser una...
00:37:03una merida de negros
00:37:05i almenys tindre la dignitat
00:37:09de revocar tot allò
00:37:14i reconèixer que va ser una cosa muntada
00:37:18que són altres que ho vam fer
00:37:20però almenys els ara reconèixer que allò
00:37:24no va ser com se va dir
00:37:26Aquest procediment és despreciable
00:37:29perquè va ser absolutament manipulat de forma barroera
00:37:32i qualsevol tribunal democràtic del segle XXI
00:37:36davant d'una petició de revisió
00:37:38per aquesta evidència, aquest testimoni
00:37:40hauria de fallar en el sentit d'anul·lar
00:37:43definitivament la vergonya que va suposar
00:37:46el procés contra Puigendic
00:37:48i no pot ser que era una mala persona
00:37:52perquè no ho era una mala persona
00:37:53i que el van matar d'una manera asquerosa
00:37:59i amb ràbia i amb venjança
00:38:02vull que això s'ha de saber
00:38:18que là si el vii en el sentit d'anul·lar
00:38:21moltià
00:38:31i amb ràbia i la gagnant d'un sentit de la fièr
00:38:32i amb ràbia i el sentit d'anul·lar
00:38:34i l'enculps de la fièr
00:38:36i amb ràbia i li
00:38:38Gracias.
00:39:08Gracias.
00:39:38Gracias.
00:40:08Gracias.
00:40:38Gracias.
00:41:09Gracias.
00:41:11Gracias.
00:41:38Gracias.
00:41:39Gracias.
00:41:40Gracias.
00:41:41Gracias.
00:41:42Gracias.
00:41:43Gracias.
00:41:44Gracias.
00:41:45Gracias.
00:41:46Gracias.
00:41:47Gracias.
00:41:49Gracias.
00:41:50Gracias.
00:41:51Gracias.
00:41:52Gracias.
00:41:54momento, y que se termine la impunidad también.
00:42:24Y todo lo que vemos, nos parece que lo hemos visto, y nos cuesta de una margen esperanza.
00:42:36Y pasa, pasa el tiempo, inexorable, como un caballo veloz y desbocado,
00:42:49que hay menos que es fa el pasado, que cura, es el futuro, y todo lo resumimos en el pasado.
00:43:01Y pasa, pasa el tiempo, y pasa, y pasa, y pasa, y pasa, y pasa, y pasa, y pasa,
00:43:15y pasa, y pasa, y pasa, y pasa, y pasa, y pasa, y pasa el tiempo, inexorable,
00:43:31y descubrim sorpresos els miralls, ferides del pasado, que tornen cada nit,
00:43:43y pasa, y pasa, y pasa, y pasa, y pasa, y pasa, y pasa, y pasa pasa el tiempo, inexorable,
00:43:53¡Suscríbete al canal!
00:44:23¡Suscríbete al canal!
00:44:53Gracias por ver el video!
00:45:23Gracias por ver el video!
00:45:53Gracias por ver el video!
00:46:23Gracias por ver el video!
00:46:53Gracias por ver el video!
00:47:24Una quartilla escrita en castellà, amb lletra petita i polida i signada per Salvador,
00:47:29que ha estat oculta durant 45 anys i que finalment ha estat entregada al Memorial Democràtic
00:47:34per un donant que vol mantenir l'anonimat.
00:47:36El document ha impactat els experts que l'han analitzat.
00:47:38Una persona que l'han analitzat per la seva càrrega emotiva.
00:47:41Una persona que està a la presó, la seva perspectiva és la que és, doncs aquesta connexió a la vida que encara té, no?
00:47:53És bastant emotiu.
00:48:23jove, jove, vital, que va decidir viure la vida tan lliure, no?, en aquells anys tan difícils, no?
00:48:33Un cop escanejat i classificat, el document original passarà a la família, i d'aquesta manera es complirà, gairebé mig segle després, una de les últimes voluntats de Salvador Puig Antic.
00:48:44Hola, xiqueta.
00:48:46Se'm fa molt estrany escriure't, doncs enyoro els teus ulls entrevaliats quan miraven, sense paraules, ens ho dèiem tot.
00:49:14Per què, a cap de pera, tinc una persona que ha marcat la meva vida per una cançoleta que vaig fer a l'any 75.
00:49:44No, sí, no, sí, no, sí, no, sí, no, sí, no, sí, no, no, sí, no, sí, no, sí, no, sí, no, sí, no.
00:49:54On ets, Margalida?, em preguntava.
00:49:58Tot i amb això et sentia molt a prop.
00:50:02I penso, per què me l'estimo tant?
00:50:05Las canciones se desarrollan de tal manera
00:50:17Que llegan a todo el mundo
00:50:20Y se convierte esta canción
00:50:22En un himno que he perdurado durante muchos años
00:50:25En contra de la pena de muerte
00:50:27Juan, cantas Margalida
00:50:29Antonio Olaf Sabaté es mi pianista
00:50:32Y los dos estamos muy emocionados
00:50:34Con Burguis
00:50:34Vas marxar no sé on
00:51:03Ni els cims ni les aus
00:51:05No et saben les passes
00:51:08Vas volar sense dir res
00:51:12Deixant-nos només el cant del teu riu
00:51:16No sé on ets Margalida
00:51:20Però el cant si t'arriba pren-lo com un vest
00:51:26Cria el nom del teu amant
00:51:30Bandera negra negral lupo
00:51:34I potser no sabrás que el seu nom suín
00:51:39I potser no sabràs que el seu nom suín ens creix a les venes
00:51:57Ens creix a les venes
00:52:07A llegiria a les meves
00:52:08En llegia'n les princes
00:52:09a llegia el seu gest eren
00:52:09A llegia el seu gest escrit per parets que ploren la història
00:52:13¡Suscríbete al canal!
00:52:43¡Suscríbete al canal!
00:53:13¡Suscríbete al canal!
00:53:15¡Suscríbete al canal!
00:53:17¡Suscríbete al canal!
00:53:19¡Suscríbete al canal!
00:53:21¡Suscríbete al canal!
00:53:23¡Suscríbete al canal!
00:53:25¡Suscríbete al canal!
00:53:29¡Suscríbete al canal!
00:53:31¡Suscríbete al canal!
00:53:33¡Suscríbete al canal!
00:53:35¡Suscríbete al canal!
00:53:37¡Suscríbete al canal!
00:53:39¡Suscríbete al canal!
00:53:41¡Suscríbete al canal!
00:53:43¡Suscríbete al canal!
00:53:45¡Suscríbete al canal!
00:53:47¡Suscríbete al canal!
00:53:49¡Suscríbete al canal!
00:53:51¡Suscríbete al canal!
00:53:55¡Suscríbete al canal!
00:53:57¡Suscríbete al canal!
00:53:59¡Suscríbete al canal!
00:54:01¡Suscríbete al canal!
00:54:03¡Suscríbete al canal!
00:54:05¡Suscríbete al canal!
00:54:07¡Suscríbete al canal!
00:54:09¡Suscríbete al canal!
00:54:11¡Suscríbete al canal!
00:54:13¡Suscríbete al canal!
00:54:15¡Suscríbete al canal!
00:54:17¡Suscríbete al canal!
00:54:19¡Suscríbete al canal!
00:54:21¡Suscríbete al canal!
00:54:23Mira, Margalida, déjame que te cuente la emoción que nos traspasa a todos ahora mismo en esta galería de la cárcel modelo a la que tú nunca pudiste entrar, y ahora me lo vas a contar, es la emoción de escuchar a Joan cantando una canción que además para gente de mi generación, como decía antes esa canción de Loquillo, La noche que mataron a Salvador, forma parte también de nuestra banda sonora, de nuestra vida, ese himno a Margalida. Margalida, tú nunca pudiste entrar en la cárcel, ¿no?
00:54:51No, claro que no, yo esperaba, yo acompañaba a las demás de Salvador los sábados y esperaba en el bar mientras ellas entraban, y luego cuando sabían, me contaban cómo estaba, lo que hacía y tal.
00:55:06Yo solo sabía cosas de Salvador por ellas y por el abogado, que lo veía doy veces a la semana, y el día del Consejo de Guerra, que sí nos vimos, pero no nos hablamos, nos vimos, nos sonreímos, y ya está, no lo vi más.
00:55:28¿Qué día era ese? ¿Te acuerdas del día que era, Margalida?
00:55:30Me parece que era el 7 o el 8 de enero del 74. Era justo después de Reyes.
00:55:39¿Y solo fue un contacto visual?
00:55:41Sí.
00:55:44¿Tú qué le hacías entrar a la cárcel? ¿Qué le dabas a sus hermanas para que le llevaran?
00:55:48Ah, pues libros, mucho. Yo tenía un amigo y yo trabajaba en Alianza Editorial, donde él me pasaba libros y yo se los pasaba a Salvador, y luego también se los pasé a otros, porque iban rulando.
00:56:00Y una ensalada a César de un restaurante pequeñito que había en la Plaza del Sol, en Gracia, que le gustaba mucho a él.
00:56:10Y bueno, y era esto, era como esto, y alguna vez un jersey que le conseguía para que no pasara frío, cafetines calentitos y cosas de estas así.
00:56:22Margalida, ¿cómo era Salvador?
00:56:25Salvador era una persona generosa, libre, inteligente, un amor. Era una persona completa.
00:56:41Margalida, aunque quisieras, no podrías olvidar esos días, ¿verdad?
00:56:45Nunca, jamás, ¿no? Eso ya lo he comprobado. Yo estuve 30 años sin hablar con nadie, con nadie en absoluto de ese tema, y no lo olvidé, y lo recordé cada día.
00:56:57Lo recuerdo cada día de mi vida, es que forma parte de mi vida.
00:57:01O sea, se me rompió el alma en un momento, y bueno, y la intento reconstruir todos los días, y lo consigo a ratos, y sí, soy una persona positiva, porque siempre lo he sido.
00:57:14Pero sí, no sé cómo habría sido mi vida, si no hubiera pasado lo que pasó. Supongo que es distinta. Pero lo que me tocó, ¿no? Tanta gente, se le rompió la vida en la época de la dictadura, por uno de los consejos de puta.
00:57:32Margalida, antes de despedirte, sí me gustaría que le dijeras hola o buenas noches a Joan Isaac.
00:57:48Hola Joan, estimat.
00:57:50¿Cómo estás? Guapísima.
00:57:52Bé, sí.
00:57:52Lo que traduí, ¿no?
00:57:54Ah.
00:57:55Que es muy impresionante, es muy impresionante estar aquí dentro y...
00:58:00Sí, Joan, ya me lo he imaginado.
00:58:02Me han acompañado el director, me han acompañado a la puerta de la celda de Puig Antí, que ha sido de Salvador, y ha sido una de las impresiones más grandes de mi vida.
00:58:17Res, un pato muy fuerte, un beso muy fuerte.
00:58:18Un pato por tú, es fin.
00:58:20Yo también.
00:58:21Margalida, muchísimas gracias.
00:58:23De nada, a ti.
00:58:24De verdad, un beso bien grande por aceptar esta llamada telefónica.
00:58:28Todo estoy en el día.
00:58:30Vale.
00:58:30Muchas gracias.
00:58:32Gracias.
00:58:33Gracias.
00:58:34Gracias.
00:58:35Gracias.
00:58:36¡Gracias!
00:59:06Amén.
00:59:36Amén.
01:00:06Amén.
01:00:36Amén.
01:01:06Amén.
01:01:36Amén.
01:02:06Amén.
01:02:36Amén.
01:03:06Amén.
01:03:36Amén.
01:04:06Amén.
01:04:36Amén.
Sé la primera persona en añadir un comentario
Añade tu comentario

Recomendada