Josep Sunyol ha passat a la història del Barça com el 'president màrtir' a causa de la seva tràgica mort quan exercia el càrrec, en els primers dies de la Guerra Civil, afusellat per l'exèrcit franquista l'estiu de 1936.

Sunyol (Barcelona 1898-Serra del Guadarrama 1936), va iniciar la seva trajectòria com a directiu blaugrana l'any 1928. En els anys de la República Sunyol va assolir força notorietat tant per la seva activitat política, com a dirigent d’Esquerra Republicana, com també per la seva implicació en el món esportiu. En aquest camp cal destacar que va ser l’impulsor i propietari del setmanari 'La Rambla', que difonia el lema “esport i ciutadania”.

El 27 de juliol de 1935 va ser elegit president del Futbol Club Barcelona. Els socis van confiar en ell perquè acabés de redreçar la situació financera del club, tasca que havia iniciat el seu antecessor, Esteve Sala, el qual ara com a tresorer i juntament amb el comptable, Francesc Xavier Casals, van ajudar Sunyol a tancar la temporada amb un superàvit considerable. A més, en l'àmbit esportiu, l'equip es va proclamar campió de Catalunya i va arribar a la famosa final de Copa del 1936 en què l'aleshores porter del Reial Madrid, Zamora, va donar el títol al seu equip amb una actuació memorable.

La brillant trajectòria de Josep Sunyol, però, es va veure fatalment truncada el 6 d'agost de 1936, quan a causa de les seves activitats polítiques, el president blaugrana visitava les tropes republicanes prop de Madrid. Sense adonar-se'n, el seu cotxe va entrar en una zona controlada per l'exèrcit franquista a la Serra de Guadarrama. Sunyol va ser identificat i detingut, i sense judici previ, ell i els seus acompanyants van ser afusellats allà mateix. La seva mort, que no es va conèixer a Barcelona fins una setmana després, va causar una gran commoció en tots els àmbits de la societat.

L'afusellament de Josep Sunyol va ser el preludi d'una de les èpoques més difícils per al club.