Més enllà, però, de la identificació del Barça amb els colors blaugrana, és lògic preguntar-se si aquests colors van ser fruit d’alguna tria específica, i si aquesta tria tenia alguna motivació concreta. Són diverses les teories que han circulat en relació amb aquesta elecció, però en aquest moment no n’hi ha cap que sigui prou contrastada per considerar-la vàlida. Com és natural, totes les teories tenen a veure amb els propis orígens dels fundadors del club. Per això, per exemple, s’havia especulat amb el fet que els colors blaugrana ja hi eren en un club de futbol suís fundat anteriorment per Gamper, o que eren els del cantó helvètic d’on procedia el fundador. Sabem ara que aquestes hipòtesis no són certes.

En canvi, segueixen sent hipòtesis no demostrades aquelles que afirmen que els fundadors es van inspirar en els colors dels llapis de comptabilitat que s’utilitzaven a l’època, que tenien un color a cada extrem, precisament el blau i el vermell. O d’altres teories encara més prosaiques, com la que sosté que la mare dels germans Comamala va distribuir faixes blaves i vermelles perquè aquells joves jugadors es poguessin distingir quan encara no tenien uniforme.

Des del mateix moment de la fundació el Barça va tenir ja un escut que els jugadors lluïen orgullosos a la samarreta.

Era l’escut de la ciutat de Barcelona, caironat amb quatre quarters, que a dalt lluïa una corona i una rata pinyada, i era envoltat per dues branques, una de llorer i una altra de palmera. Aquest escut va ser vigent fins al 1910.

El 1910 l’entitat va convocar un concurs obert a tots els socis. Va guanyar el dibuix fet per Carles Comamala, jugador del club entre 1903 i 1912. D’aquesta manera va néixer l’escut que el club ha lluït des d’aleshores. Es tracta d’un escut amb forma d’olla, que mantenia en els quarters superiors la Creu de Sant Jordi i les quatre barres.