MCabestany

La Regla prové de l'Havana, una ciutat de molts contrastos, com la mateixa cultura cubana. Viu completament integrada a la Vall d'en Bas, a la Garrotxa. Dissenyadora mecànica i exballarina del Cabaret Tropicana, disfruta ara donant classes de ball, però pateix per la resistència de la gent d'aquí a deixar-se portar per la música i el ritme. Sempre que pot, li agrada compartir el temps amb els amics, els que ha conegut aquí, els cubans que ha retrobat...Amb ella aprendrem a muntar l'arròs imperial, a base de capes amb diferents ingredients; a fer les viandas, com anomenen allà el conjunt de fruits i tubercles cuits com la carbassa, la iuca, el plàtan, el nyam, el moniato... i també a preparar el mojo, una salsa picant que l'acompanya.

En Martin va néixer a Txèquia, a la regió que coneixem com Bohèmia, però es va traslladar a estudiar la carrera a Olomouc, una ciutat i regió morava. És d'allà on Martin sent més enyorança i on va aprendre realment a cuinar. Després va anar amb una beca als Estats Units, on va conèixer la seva dona catalana. Ara viu a Terrassa i treballa a Castelldefels, a l'ICFO (Institut de Ciències Fotòniques). Sovint el visita la Jana, la seva mare, que li porta ingredients txecs, una bona oportunitat per oferir als companys un àpat complet del seu país. Plats com l'svíčková, un rodó de vedella amb verdures acompanyat de knedle, la típica massa de pa bullida; sopa d'all (česnečka), formatge arrebossat (smazený sýr) o bramboráky, creps de patata.

Quan la María Patricia va observar la lluna des de Catalunya, es va adonar que el creixent i el minvant es veien de manera diferent que a Chuquisaca, la regió boliviana d'on ha vingut, al sud de l'equador terrestre. Allà, amb més lògica que aquí, la lluna "dibuixa" una 'C' quan creix i una 'D' quan decreix. Aquest fet pot considerar-se una anècdota curiosa i prou, però hi ha altres factors geogràfics que sí que tenen conseqüències en la vida quotidiana, especialment a la cuina. L'altiplà andí on hi ha la seva ciutat, Sucre, capital de Bolívia, es troba a uns 2.800 metres d'alçada. Allà, la pressió atmosfèrica fa que l'aigua bulli a menys temperatura i els temps de cocció s'allarguen, gairebé, el doble que aquí. És el que passa cuinant els 'chuños': fins a 8 hores al foc!

De 13.00 a 14.00 hem pogut veure el primer vídeo amb les diferents activitats que s'estan portant a terme a Catalunya per recaptar diners i fer pujar el marcador de La Marató. A l'entrevista amb Eduard Solà ens assabentem de la funció dels voluntaris i de com Xavi Hernández ajuda uns nens a fer diferents activitats; a més a més, els Polseres Vermelles ens expliquen un conte molt especial.

De 14.00 a 14.30 hem tingut al plató l'acció Pista d'Atletisme, també hem connectat amb la Fira de Barcelona, la seu des d'on els voluntaris atenen els telèfons. Al plató, hi ha hagut l'actuació del grup The Gospel Viu Choir, i s'ha actualitzat el marcador.

Actualització del marcador conjunta amb Catalunya Ràdio i dos actuacions a plató: Cor de teatre i Lídia Pujol.

Acabem d'entrevistar al plató Jordi Garreta, sociòleg, i Joan Benach, expert en salut pública. Hem tingut les actuacions en directe de la Nina i l'orquestra de l'Esmuc. També hem fet connexions amb la Fira de Barcelona i amb Riells del Fai, on s'han fet les masies solidàries; i amb Reus, on s'ha fet una flasmoob per La Marató.

Arrenquem la franja de la tarda entrevistant a l'Àlex Gorina que ens fa un recorregut per les pel·licules que han abordat la qüestió de la pobresa. Veurem una actuació de Kulbik i el reportatge testimonial de la Soraya.

Quan els diners arriben just per pagar el menjar, què pots fer si tens problemes de salut bucodental o de visió? Dentistes i òptics solidaris donen una solució.

A l'any cada català malbarata 35 quilos de menjar. Per parlar d'Aprofitament i de Malbaratament d'Aliments hem convidat la Patrícia Giménez Font, coatora de la diagnosi del malbaratament alimentari de Catalunya.

Inclou entrevistes amb els pensionistes Maruja Asensi i Josep Bazán.

Resum de la franja matinal de La Marató per la pobresa: arrencada, marcador, testimonis, activitats i actuacions d' "Operetta" , Lídia Pujol i els Polseres vermelles, entre d'altres.

Viu al mateix pis en què va saber que la Guerra Civil havia esclatat. La Maruja, als 91 anys, viu sola i administra mil·limètricament la pensió per poder arribar a final de mes.

El somni de la Nathaly es va fer realitat: després d'haver-se format, tenia una bona feina i va crear una família amb la persona que estimava. Fins que tot va canviar...

Són àvia, mare i filla. Fins fa poc vivien a Terrassa en un pis de compra. Quan la crisi va entrar a les seves vides, els diners ja no van arribar per a la hipoteca. Han hagut de negociar-ne la dació i ara busquen un nou lloc on viure.